Es veia venir que aquesta vegada no seria com les anteriors. L'allau de crítiques de barons i dirigents històrics del PSOE -el primer, el president extremeny, Guillermo Fernández Vara, i l'últim, l'exvicepresident del Govern Alfonso Guerra-, tots ells verbalitzant el seu malestar per l'acostament a Bildu per als Pressupostos Generals de l'Estat de 2021, havia emprenyat en gran manera Ferraz. Molt més que en altres ocasions en què s'havien abocat crítiques contra Pedro Sánchez.

En aquesta ocasió, el president no ho ha volgut deixar passar. I ha enviat el que alguns membres de la direcció van considerar un «avís a navegants». Un cop de puny a la taula. Un cop d'autoritat. Es va queixar que alguns líders territorials llancin les seves crítiques a traves dels mitjans, quan podien canalitzar-les en privat, una actitud que entén «deslleial». Va ser durant la reunió de l'executiva federal del PSOE d'ahir, després de la qual la cúpula va enviar un altre missatge de consum intern, per intentar aplacar la incomoditat: amb Bildu no hi ha hagut «pacte», ha estat la formació abertzale la que ha decidit prestar els seus vots per tombar l'esmena de totalitat dels Pressupostos.

El dia va començar amb unes declaracions duríssimes de Guerra a TVE: l'entesa amb els d'Arnaldo Otegi és «menyspreable», molts socialistes tenen un «nus a la gola» perquè voldrien cridar «amb Bildu no», va dir. Però les crítiques de l'exvicepresdient no es van centrar només en el suport de Bildu als comptes. «La coalició era bona per assolir la moció, però es va veure que no era solvent per governar», va afirmar Guerra, tot afegint que la política s'ha fet «molt hostil» al món sencer des de la crisi de 2008, i des de llavors s'està instal·lant una mena de «democratura, de democràcia autoritària». «I una part d'això està passant amb un Govern que no és natural, amb una aliança que no és natural», va reblar. Va fer un pas més enllà en recordar que Sánchez va dir, abans de les eleccions generals del 10 de novembre, que no dormiria amb Pablo Iglesias com a vicepresident, «i ara dorm amb ell».

Després va arribar la reunió a Ferraz, on Sánchez va fer primer un discurs més pla. Però després van prendre la paraula diversos membres del seu equip per donar-li suport i demanar que acabi el soroll intern, i també Fernández Vara, que va insistir que pretén «ajudar» el Govern i en què alguns acords «no s'entenen a tots els territoris». El president llavors sí que va entrar en la qüestió. Va expressar la seva contrarietat per veure als mitjans de nou les crítiques internes, una «deslleialtat» per a ell, segons van relatar fonts presents a la reunió. «Tots tenen el meu telèfon», va dir, recordant que sempre està disponible.

«Solidesa»

El secretari general es va queixar d'haver de suportar crítiques d'alguns barons -al president castellanomanxec Emiliano García-Page i a l'aragonès Javier Lambán es va sumar aquest cop Vara, quelcom que ha suposat una novetat, «pateixen amb els èxits de el partit». Una manera d'advertir que amb les seves paraules li van malmetre un triomf objectiu: la victòria, per 198 vots a 150, del primer tràmit dels pressupostos, i amb això van donar aire a la dreta. «No dec ser del PSOE de sempre, però sempre sóc del PSOE», va assegurar, al·ludint els que clamen contra ell per haver destruït les essències del partit. A més, i en un altre gest de determinació, va assegurar que li queda molt de temps de secretari general i de president. En definitiva, que no tindrà mai en compte aquest foc amic.

Sánchez parlava «dolgut» o «visiblement molest» per a alguns, «resignat, ja acostumat a les crítiques», per a altres. Es va mostrar «molt tranquil, molt seriós i molt ferm», «molt serè», en opinió de diferents dirigents. No va ser producte d'un rampell -«ell no és d'aquests, va macerant les coses»-, sinó una reflexió «deliberada», que els seus automàticament van celebrar: va ser una rèplica, van coincidir, «molt potent», «sòlida». També havia estat molt aplaudit l'exlehendakari Patxi López, per la seva defensa de l'estratègia i per la «indecència i immoralitat» del PP.

Després de l'executiva, el número tres, José Luis Ábalos, va insistir una vegada i una altra en què no hi ha «cap pacte» amb Bildu, ni «cap voluntat de fer societat» amb ells. «El que hi ha hagut és una actitud d'un grup que no s'ha sumat a les esmenes de totalitat», va explicar. Ni tan sols, va afegir, hi ha «garantia» que els comptes tirin endavant amb el seu suport. Amb les seves paraules, la direcció del partit buscava relaxar els ànims i distanciar-se de l'ostentació que de l'anunciat «sí» dels abertzales als pressupostos havia fet Pablo Iglesias.

L'al·legat de Sánchez no va acabar de convèncer els crítics. Així ho deia un alt càrrec autonòmic socialista: «Com es pot demanar lleialtat quan no se'ns informa abans en privat? Això és demanar acatament. Qui és més deslleial, qui sempre diu el mateix o qui es contradiu?».