10 de desembre de 2020
10.12.2020
Diari de Girona

La trama del blanqueig de diners d'espanyols a Suïssa

El Banc d'Espanya va començar una investigació el 2015 i està a l'espera que el jutge segueixi endavant o la sobresegui

09.12.2020 | 23:59
La trama del blanqueig de diners d'espanyols a Suïssa

Els tècnics del Banc d´Espanya que actuen com a pèrits del Jutjat Central d´Instrucció número 5 de l´Audiència Nacional van ratificar a mitjans del mes de novembre el seu últim informe en què assenyalen que el Santander va col·laborar en el blanqueig i l´evasió de capitals de desenes d´espanyols a Suïssa, segons va informar ahir El Confidencial. El jutge ja va imputar set directius de l´esmentat banc i tres de la sucursal espanyola de l´entitat francesa BNP Paribas per aquesta causa el 2017, només un any després d´enviar la Guàrdia Civil a la seu de l´entitat per demanar una determinada informació.

La Fiscalia Anticorrupció va iniciar una investigació sobre aquesta qüestió l´any 2015. L´assumpte està relacionat amb la famosa Llista Falciani, que deu el seu nom a l´informàtic que va sostreure dades de més de 130.000 clients de la filial suïssa del britànic HSBC (2.694 espanyols que acumulaven 1.700 milions d´euros), en la qual va treballar entre el 2006 i el 2008.

Un cop ratificat l´últim informe dels pèrits, ara està per veure si el magistrat segueix endavant o no amb el procediment. El Santander confia que el sobresegui perquè sempre ha defensat que va actuar complint rigorosament les regles internacionals, que l´HSBC no era un banc sospitós fins a l´inici de l´escàndol de Falciani, i que el seu paper era solament el de banc corresponsal.

Quan va imputar els directius del banc, el jutge va destacar que la filial de banca privada (per a clients amb grans patrimonis) de l´HSBC a Suïssa «té o ha tingut» al banc espanyol (entre 1997 i el 2010) i BNP comptes òmnibus o globals, mitjançant els quals l´entitat britànica operava en nom dels seus clients sense que la identitat d´aquests fos coneguda pels altres bancs o per l´Agència Tributària. Les dades de Falciani, però, van permetre identificar molts d´aquests clients, que utilitzaven el compte per enviar fons d´Espanya a Suïssa i viceversa sense que ho sabés el fisc, i que van ser denunciats per delictes fiscals.

Entre els anys 2005 i el 2008, es van canalitzar a través del Santander 1.070 operacions per 73.900 milions d´euros de clients de l´HSBC per fer pagaments a Espanya a clients d´altres bancs, dels quals 13,4 milions eren de persones que van ser denunciades per delicte fiscal. A partir de l´any 2009, es va fer obligatori identificar els ordenants i beneficiaris de les transferències, i les operacions ordenades per l´HSBC van disminuir «considerablement (el 2009 es van donar 8 operacions) fins a desaparèixer en els anys 2010 i 2011».

Una operativa similar es va utilitzar en la societat de valors del banc espanyol, Santander Investment, que va canalitzar operacions de compravenda de valors per valor de 441 milions, dels quals 282 milions van correspondre a persones denunciades per frau fiscal. Entre el 2007 i el 2010, aquesta societat també va custodiar les accions de la firma panamenya mitjançant la qual Emilio Botín, el seu germà Jaime i els fills de tots dos, amb la col·laboració de BNP i d´HSBC, van ocultar a Hisenda la seva participació del 8% en el capital de Bankinter, una operació destapada per França gràcies a la Llista Falciani i que no va tenir conseqüències judicials perquè els afectats van regularitzar la seva situació amb Hisenda.

Fins ara, l´Audiència Nacional ha imputat 7 directius i exdirectius de l'entitat, entre els quals hi ha l´exsecretari del consell del banc, Ignacio Benjumea, i els directius José Manuel Araluce, Carlos Infesta, Carlos Fernández, Jesús Álvarez, Jesús Rivero i Marta Mora. De moment, el Santander no està imputat com a persona jurídica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook