15 de desembre de 2020
15.12.2020
Diari de Girona

La Fiscalia pregunta al Regne Unit i a Mèxic pels comptes de Joan Carles I

S'han emès comissions rogatòries a altres països, entre d'altres diligències, per buscar l'origen dels diners del Rei emèrit

15.12.2020 | 00:59
La Fiscalia pregunta al Regne Unit i a Mèxic pels comptes de Joan Carles I

La Fiscalia del Tribunal Suprem i l´Agència Tributària treballen en paral·lel per comprovar la declaració complementària per la qual Joan Carles I ha pagat 678.393,72 euros a Hisenda. Es tracta de contrastar el nou patrimoni aflorat pel rei emèrit amb quantitats que la Fiscalia investiga com a diners opacs, i Hisenda, ara, com a bases liquidables no declarades el 2017 i 2018. Per a aquesta comprovació seran útils dues comissions rogatòries enviades amb anterioritat per la Fiscalia a Mèxic DF i a Londres demanant informació sobre moviments del milionari empresari mexicà Allen Sanginés-Krause.

Per a l´Agència Tributària, indiquen fonts relacionades amb Hisenda, la comprovació de la regularització és automàtica, sense que es pugui postergar, com ha pogut passar en altres ocasions al voltant de la fortuna del Rei. Si la quantitat no es considera correcta, segons les mateixes fonts, una de les dues entitats investigadores notificarà al contribuent Joan Carles de Borbó la nova investigació, aquesta vegada mitjançant un requeriment perquè mostri documentació comptable addicional.

Per a Hisenda és la forma que tindrà de comprovar els tres extrems que revisa l´ONIF (Oficina Nacional d´Investigació del Frau): si la declaració complementària ha estat espontània (o sigui, no moguda perquè algú alertés l´«obligat tributari»), si ha estat veraç i si és completa.

El primer supòsit s´entén ja incomplert, ja que l´emèrit i els seus advocats van tenir «coneixement formal de la iniciació de diligències» -com diu el Codi Penal entre els supòsits que invaliden una regularització fiscal- en ser avisats oficialment per la Fiscalia al novembre, com va avançar El Periódico. Els altres dos aspectes -veraç i completa- són objecte d´una revisió en la qual, de nou, seran fonamentals els saldos de comptes que pugui ensenyar Sanginés-Krause, qui va donar fons que han nodrit targetes opaques d´Ibercaja suposadament usades per Joan Carles i part de la seva família.

El magnat ha passat de ser un espònsor del Rei a la persona del testimoni de la qual depèn no només el futur judicial del seu amic, també una part notable del prestigi de la institució monàrquica. Per a sorpresa d´experts tributaris consultats, Sanginés-Krause no va explicar les seves entregues de diners al coronel Nicolás Murga, ajudant de camp i suposat testaferro del rei emèrit, com un préstec personal sense data de retorn, que hauria posat molt més fàcil la situació de Joan Carles de Borbó.

La Fiscalia ha necessitat cursar comissions rogatòries per reclamar ajuda judicial al Regne Unit i Mèxic, entre d´altres diligències que no han transcendit, per esbrinar l´origen dels diners que l´empresari va proporcionar al rei Joan Carles. És per això que un any, que pot semblar molt, no és tant quan es tracta d´investigar possibles delictes fiscals. A Mèxic i al Regne Unit té establertes les seves bases d´operació financera el magnat mexicà.

D´altra banda, la bretxa entre el PSOE i Podem sobre la Monarquia s´eixampla en proporció als escàndols que afecten Joan Carles I. Però tots dos tracen una línia entre el Govern i els partits. A l´executiu, segons aquesta tesi compartida, no l´afecta la ?divergència de criteris. Pel que fa a les formacions, en canvi, aquesta s´exterioritza sense pausa, amb els socialistes defensant Felip VI i la Corona i els morats exigint ?explicacions al monarca per la presumpta corrupció del seu pare i defensant un referèndum sobre la república. En el seu paper de ?secretari d´Organització del PSOE, José Luis Ábalos, va criticar ahir els socis de coalició pel seu recent vídeo en contra de la Casa Reial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook