La Covid ha destrossat milers de famílies en una mica menys d'un any. Seran molt poques les persones que, lamentablement, podran dir que no han perdut a un amic, un familiar o un conegut per culpa de la pandèmia. Segons publica avui Levante, del mateix grup editorial de Diari de Girona, tan devastadora com atzarosa, la malaltia produïda pel coronavirus es va encebar immisericordiosament amb una família de L'Alcúdia, en provocar la defunció, en menys d'un mes, de tres dels seus integrants: un home de 55 anys i els seus pares, de 80 i 85. La commoció encara es palpa en el municipi, malgrat que ja han passat diverses setmanes.

«És una cosa trista com a poques coses», comenten encara a L'Alcúdia. Successos com aquest fan mossa en localitats com la riberenca per la seva pròpia realitat demogràfica, amb una mica més de deu mil habitants. Fins a l'últim d'ells ha lamentat el que molts ja qualifiquen com una tragèdia. No debades, la pèrdua d'un veí (o tres, en aquest cas) ho és també d'un amic, en el sentit més profund del vocable. D'un ser conegut i volgut per tots. Pel que tots ells comparteixen, encara que sigui en una proporció molt petita, el dolor d'una de família que intenta recuperar-se del dur cop que li ha propinat una malaltia recentment descoberta, de la qual se sap ja molt i absolutament res al mateix temps.

Ingressats a l'hospital

El curs dels esdeveniments no va poder ser més desolador. El virus va entrar en el si de la família com ja ha fet en tantes altres ocasions. Massa. Un dels seus membres ho portava sense ser-ne conscient. Al poc temps, el pare i la mare van desenvolupar els primers símptomes i van haver de ser ingressats en l'hospital d'Alzira. Eren, encara, els primers dies de desembre. Ho van fer amb un dia de diferència. La Covid va posar fi a la vida del patriarca només tres dies després. A la jornada següent, el seu fill, al qual tot el que li coneixia li atribuïa una «salut de ferro», va haver de ser traslladat també al centre assistencial per les complicacions derivades del virus.

Durant dies, mare i fill van suportar els envits de la malaltia. Cada dia superat era un petit fil d'esperança al qual els seus familiars es van aferrar, encara que eren conscients de la gravetat del seu estat. Alguns d'ells, els més pròxims, van arribar fins i tot a visitar-los en donar negatiu en les proves víriques. Encara que el coronavirus havia desaparegut del seu organisme, la Covid va causar danys que eren irreparables. El fill va perdre la vida en primer lloc, a principis de gener. La mare va morir a penes l'endemà passat. Tots dos ho van fer amb menys d'un mes de diferència respecte al pare.

Comiat silenciós

Cap dels tres va rebre el sentit comiat que es mereix qualsevol persona després de la seva defunció. Les restriccions de la pandèmia ho van impedir. Aquesta família de L'Alcúdia, vinculada durant anys al món agrícola de la localitat s'ha convertit, sense proposar-l'hi, en un exemple de com el coronavirus arriba, sense demanar permís, i causa tot mal que pot al seu pas. Els va passar a ells com els podria haver ocorregut a uns altres, així d'aleatòria és la pandèmia. La seva aflicció, encara que amplificada per la magnitud de la pèrdua, és similar a la que ja han sofert milers de famílies valencianes que, quan la situació sanitària ho permeti, tindran cadires buides en les seves pròximes reunions. Un buit insalvable.