Van amenaçar amb disparar per l'esquena i al cap i no era una fanfarronada. La Junta Militar birmana s'ha tret definitivament la careta i, sense gens de pudor, reprimeix la població a sang i foc. A la jornada més sagnant des del cop d'Estat de l'1 de febrer, més d'un centenar de manifestants prodemocràtics van morir ahir pel foc de la repressió.
La matança de civils va coincidir amb la celebració del Dia de les Forces Armades, dirigides per Min Aung Hlaing. Mentres el líder colpista presidia la desfilada militar a la capital, Naipiyidó -en un acte que va comptar amb la presència del viceministre de Defensa de Russia, país que dona suport als colpistes- els seus sequaços disparaven contra la població civil en una quarantena de ciutats de diverses regions i estats, amb epicentre a la capital, Rangun.
La sagnant jornada, qualificada ja com el «dia de la deshonra», va provocar la condemna unànime de la comunitat internacional. Decidits a desafiar l'amenaça de foc real, els manifestants que van sortir al carrer van penjar a les xarxes socials escenes esgarrifoses. És el cas de trets a boca de canó contra una motocicleta en un lloc on no hi havia protestes i el segrest d'un dels seus ocupants o el del pare que, desconsolat, lamenta la mort del seu fill, que portava en braços dins el cotxe. La repressió, les detencions i la censura estan convertint en molt difícil la cobertura per part dels periodistes, molts dels quals han fugit o viuen amagats.
Almenys 328 persones, inclosos menors, han mort des del cop d'Estat en les protestes, la majoria pacífiques, segons dades de l'Associació per a l'Assistència de Presos Polítics (AAPP) birmana. Aquest organisme va denunciar que els soldats aprofiten també la nit per realitzar batudes.
Els militars van prendre el poder amb l'excusa d'un suposat frau electoral en els comicis del novembre, en què va arrasar el partit de la líder deposada i Nobel de la Pau, Aung San Suu Kyi, i que van ser declarats legítims pels observadors internacionals.
