Indonèsia esgota aquest divendres les últimes hores d'esperança en la cerca del submarí desaparegut amb 53 tripulants. Si no se'ls troba abans de la matinada de dissabte, se'ls esgotaran les reserves d'oxigen.
Vaixells i helicòpters de la Marina pentinen sense descans, ajudats del sistema sonar, les aigües del nord de l'illa de Bali on la matinada del dimecres es va perdre el contacte amb el submarí KRI Nanggala-402, fabricat a Alemanya el 1978.
A la cerca s'incorporarà en les pròximes hores el Boeing P-8 Poseidon de la Marina dels EUA, dissenyat per a missions de guerra antisubmarines i intercepció d'embarcacions, segons va anunciar en roda de premsa el general indonesi Achmad Riad.
L'anunci del general es produeix després que el Departament de Defensa dels EUA anunciés el dijous que havia enviat "actius aeris" a la zona per a cooperar en la cerca.
A més dels EUA, també s'han implicat en la cerca Austràlia, l'Índia i Singapur, amb equipaments especials que poden ajudar a localitzar el submarí.
El general Riad va recalcar que el submarí desaparegut complia amb totes les normes internacionals per a aquesta mena de naus i va assenyalar que tots els tràmits burocràtics per a l'arribada de vehicles militars internacionals han estat solucionats.
Punts de cerca
La cerca se centra en nou punts dins d'una zona de deu milles nàutiques seguint el rastre de les fugues de combustible i els camps de magnetisme detectats, que podrien indicar la presència de la nau.
El cap de la Marina indonèsia, Judo Margono, va afirmar que la nau, que va desaparèixer quan estava en immersió, té una capacitat per a unes 72 hores d'oxigen; és a dir que els equips de cerca tenen fins a la matinada del dissabte per a trobar possibles supervivents.
Segons la informació de l'exèrcit indonesi, el submarí va iniciar la immersió a les 3.46 hora local (20.46 GMT del dimarts) i uns 15 minuts després va iniciar la càrrega del tub llançatorpedes número 8.
L'última comunicació amb els tripulants va tenir lloc a les 4.25 hora local (21.25 GMT del dimarts) i abans d'autoritzar el llançament del torpede es va perdre la connexió amb la nau.
Una de les principals pistes és una taca de combustible trobada al mar, que podria indicar que els tripulants van alliberar combustible per alleugerir la nau a una profunditat d'entre 50 i 100 metres.
Una altra explicació de la Marina indonèsia és que es degui a una ruptura del tanc de combustible que hagi provocat que l'aparell s'hagi enfonsat a uns 500 o 700 metres.
L'espera resulta angoixant per als familiars dels 53 tripulants, que es mostren esperançats en les escasses entrevistes aparegudes en els mitjans de comunicació indonesis.
Angoixa de les famílies
"Estic molt segur que en Pandu tornarà sa", va assegurar a l'agència de notícies Antara Yayak Dwi Ernawati, sogra del sergent Pandu Yudha Kusuma, un dels militars atrapats.
Indonèsia compta en l'actualitat amb una flota de cinc submarins: dos de fabricació alemanya, inclòs el desaparegut, que va ser adquirit el 1981, i tres fabricats a Corea del Sud.
La desaparició del submarí evoca altres tragèdies com la del submergible de l'Armada argentina "ARA San Juan", amb 44 tripulants, va desaparèixer el 2017 i trobat un any després, així com el greu accident del submarí nuclear rus "Kursk".
El "Kursk", considerat la "joia" de la Flota del Nord russa, va patir fallades tècniques durant unes maniobres navals el 12 agost de 2000. Va quedar submergit en repòs en el fons de l'Àrtic amb 118 tripulants a bord.
