Per frenar els immigrants que intenten creuar el Mediterrani, l’Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes (Frontex) ha portat endavant un projecte pilot de vigilància per satèl·lit al mar per interceptar les ones de ràdios emeses pels radars marítims, els transponedors AIS, els telèfons per satèl·lit i altres aparells que permeten la geolocalització de persones. Així ho ha revelat el diari italià Domani després d’una investigació periodística en la qual també s’ha fet servir informació oficial d’institucions europees i indagacions d’oenagés.

Segons el periodista Andrea Palladino, autor de la investigació, el programa és fruit d’una col·laboració amb l’empresa nord-americana d’anàlisi geoespacial HawkEye360, a la qual el 2019 li va ser adjudicat un contracte (sense convocatòria de concurs) per un milió i mig d’euros. «A inicis de juliol, HawkEye360 va completar el llançament dels seus últims microsatèl·lits per interceptar radiofreqüències. Avui pot comptar amb una xarxa de 20 satèl·lits actius», va destacar Palladino.

Indústria militar

«El primer problema és que es tracta d’una tecnologia molt invasiva, que permet conèixer la geolocalització de l’interceptat i les dades d’identificació del vaixell, i que potencialment també podria usar-se per a interceptar comunicacions terrestres», va explicar el periodista. «L’altre problema és que aquests satèl·lits no són públics, són d’una empresa privada no europea i lligada a la indústria militar nord-americana, que els adquireix i els ven als que paguen», va afegir. Per a Palladino, el programa és una mena de «NSA del Mediterrani».

Al juliol, un informe de Privacy Internacional (PI) es va referir i va criticar el programa usat per Frontex. En el document, l’organització va recordar que, tot i que la tecnologia es podria utilitzar per salvar vides al Mediterrani, un informe del Consell d’Europa va dir que la informació recollida per «avions, drons i satèl·lits» es comparteix «fins i tot amb les autoritats de Líbia», país on són moltes les denúncies de violació sistemàtica dels drets humans i amb el qual Itàlia manté un acord perquè interceptin pasteres.

«Tant l’informe del Consell Europeu com la Comissió Europea han confirmat que s’ha compartit informació sobre situacions d’emergència amb les autoritats líbies», va confirmar Edin Omanovic, director d’advocacia de TI. Segons afirma Omanovic, existiria també un segon programa del qual se sap poc per l’«endèmica manca de transparència de Frontex». En el cas de HawkEye360, Frontex va reconèixer, en un correu enviat a Palladino que un dels objectius és «combatre la immigració il·legal» però va negar que les dades recollides siguin distribuïdes «fora de Frontex».