El diumenge passat vaig dir que el gran coll d’ampolla d’Espanya és la impossibilitat de qualsevol acord entre els dos grans partits. I la paràlisi s’agreuja perquè PSOE i PP pateixen, tots dos, serioses disfuncions. En vaig tractar algunes del PSOE, avui ho faré de les assignatures pendents del PP per a ser alternativa de Govern. El PP va tenir, el 2019, 89 escons davant de 120 del PSOE. El seu primer repte és aconseguir més escons. Però José Antonio Zarzalejos, brillant analista conservador, ha destacat una cosa rellevant: dels 66 diputats que Catalunya i el País Basc envien a Madrid, només tres són del PP. El 1996, quan Aznar va vèncer pels pèls Felipe González, eren tretze
I el pitjor no és l’ínfima presència en aquestes rellevants comunitats, sinó que, des de llavors, el PP no ha fet res per a corregir la situació. Fer cap de llista per Barcelona Cayetana Álvarez de Toledo, assot del catalanisme i no només del nacionalisme, a l’abril del 2019 i obtenir un miserable escó va ser un error. Repetir el mateix al novembre ja va ser perseguir el suïcidi. El PP té gent preparada -Alejandro Fernández, el president actual del PPC ho és-, però Gènova imposa obediència cega. No la hi exigeix a Núñez Feijóo a Galícia, o a Juanma Moreno a Andalusia. És clar, allà hi ha poder local. Però el PP, si vol governar Espanya, no pot tractar Catalunya i el País Basc com a territori comanxe. Només Aznar, amb Josep Piqué, que venia dels limítrofs de CDC, va auscultar el terreny, però a Piqué li va tallar el cap Ángel Acebes, el García Egea de llavors, mentre Rajoy feia de Pilat.
Un partit que prefereix el poder total de la direcció de Madrid a comptar a Catalunya i el País Basc, pot guanyar a Espanya i governar després amb autoritat suficient? Un problema del PSOE és que depèn avui d’un aliat que no està en la centralitat europea. Amb 120 escons necessita els 35 de Podem. Però en la millor enquesta per al PP, l’última d’El Mundo, la cosa és pitjor perquè Vox (14,9%) té la meitat dels vots que el PP (29,1%). I en la més treballada de El Confidencial, el PP trauria 113 diputats (cinc més que el PSOE, encara que amb menys vots) i Vox, pujant, arribaria a 56. Junts en tindrien 169 i la majoria absoluta estaria a l’aire.
I pot ser que molts votants, pragmàtics, desconfiessin d’un partit obligat a coalitzar-se amb l’extrema dreta. A Alemanya, on la CDU no té segura la victòria, a ningú se li ocorre sumar els escons d’Alternativa per Alemanya per a aconseguir la majoria. El mateix Aznar va condemnar el PP austríac quan -a finals dels noranta- va fer coalició amb l’extrema dreta. El més preocupant és que al PP hi ha gent que diu compartir moltes coses amb Abascal. Per exemple, Esperanza Aguirre, que en unes explosives declaracions de suport a Isabel Díaz Ayuso per a presidir el PP de Madrid va afegir que a Gènova manen els «chiquilicuatres» de García Egea. I la mateixa Ayuso ha dit coses similars.
L’exigència d’Ayuso de ser ja presidenta del PP de Madrid (acumulant els dos càrrecs) ha obert una seriosa crisi al PP. Aznar mai va tolerar que Ruiz Gallardón acumulés la presidència de la Comunitat i la del PP de Madrid. Va posar allà Pío Garcia Escudero (que ara ha tornat). Després Rajoy va haver d’empassar-se, amb Esperanza Aguirre, el doble càrrec. I patir. I la raó era -i és- que un president de la Comunitat, que a Madrid (no en un altre lloc) té també la presidència autonòmica del partit, es converteix en un seriós contrapoder al president nacional. I més encara si el PP no està a La Moncloa. Aquesta és l’autèntica raó per la qual Pablo Casado no vol que Ayuso acumuli les dues presidències. I aquesta és també la causa que Ayuso hagi llançat el repte abans de la convenció nacional del PP. Vol tenir més poder que Casado? Per ambició, també per càlcul polític. Ayuso, Aguirre i Aznar, una possible triple A, tenen avui menys romanços que Casado -pendent del PP europeu- a exhibir sintonia amb Vox.
El PP també arrossega problemes. Només si Pedro Sánchez s’ofegués, com Zapatero amb la crisi mundial del 2008 -no amb Catalunya o amb la negociació amb ETA-, el PP arribaria a La Moncloa. Amb el líder nacional o amb la lideressa de Madrid?
