Colin Powell, l’home que al febrer de 2003 es va encarregar de presentar al món a l’ONU la informació falsa amb la qual l’Administració de George Bush va buscar sense èxit el suport internacional per llançar la guerra de l’Iraq, va morir ahir als 84 anys a causa de complicacions relacionades amb la COVID-19.

La família va informar a Facebook de la mort de qui va ser el primer secretari d’Estat negre dels Estats Units, que havia rebut la pauta completa de vacunació i patia mieloma mútiple, un tipus de càncer de la medul·la òssia.

Powell sabia, i ho va escriure en un llibre de memòries que va publicar el 2012, que aquell moment infame a l’ONU obtindria «un paràgraf prominent» al seu obituari. I així és, perquè va ser ell, un condecorat general que comptava amb elevats índexs d’aprovació i credibilitat als EUA, qui aquell dia va acudir la Consell de Seguretat carregat amb proves falses i va assegurar: «No hi pot haver dubte que Saddam Hussein té armes biològiques i la capacitat de produir-ne ràpidament moltes, moltes més».

Era una acusació falsa, com la que l’Iraq estava desenvolupant armes nuclears, construïda amb documents també falsos sobre suposades vendes d’urani de Níger, i Powell no va aconseguir convèncer els membres del Consell de Seguretat per avalar Washington, però sí va ajudar a moure l’opinió pública nord-americana a favor d’una guerra que Bush va llançar sis setmanes després. La CIA va reconèixer públicament en una anàlisi el 2004 que Hussein havia destruït les seves últimes armes de destrucció massiva una dècada abans.

Powell, que va deixar l’Administració Bush el 2005, va mostrar en repetides ocasions el seu lament per aquell episodi en què, com va assegurar en una entrevista a la CNN el 2010, va presentar «informació equivocada».

Aquella «taca», com Powell titllava aquest episodi, embrut l’historial d’aquest novaiorquès que, després d’entrar a l’Exèrcit el 1958, servir al Vietnam i anar després escalant en l’exèrcit i a Washington, el 1987, durant la presidència de Ronald Reagan, es va convertir en el primer assessor de seguretat nacional negre als EUA. Dos anys més tard, amb George Bush pare a la Casa Blanca, també va marcar una fita en ser el més jove i primer negre president de l’Estat Major de la Defensa. Amb els anys es va anar desil·lusionant amb el Partit Republicà i va donar el seu suport a Barack Obama, Hillary Clinton i Joe Biden.