L’espai de lliure circulació de Schengen és per al vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, «la joia de la corona» i un dels grans èxits europeus juntament amb la moneda única i el mercat interior. Tot i això, sis Estats membres mantenen des de fa dos anys controls a les fronteres interiors per l’amenaça terrorista o els riscos a la seguretat. Per garantir que només s’utilitzen com a «últim recurs» i permetre als Vint-i-set respondre de manera coordinada a situacions d’emergència, com la pandèmia de covid-19 o la instrumentalització d’immigrants, la Comissió Europea va presentar ahir una proposta per reformar el codi de Schengen.
L’objectiu és que els Estats membres estiguin més ben preparats per oferir «una resposta ràpida, coordinada i europea en situacions de crisi» tant en la gestió de les seves fronteres interiors com exteriors. Per garantir una aplicació uniforme de les restriccions a les fronteres exteriors de la UE, l’esmentat pla estableix la creació d’un nou mecanisme vinculant que permetria a Brussel·les proposar la prohibició temporal de viatges no essencials a la Unió Europea davant d’una crisi sanitària amb potencial epidemiològic.
