La sentència del tribunal de Gant rebutjant l'extradició de Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc, desgrana els motius pels quals no accepta entregar-lo a la justícia espanyola per cap dels tres delictes. En el cas del d'enaltiment del terrorisme i injúries a la corona pràcticament no hi havia dubtes perquè el primer no existeix a la legislació belga i el segon s'ha declarat inconstitucional arran del cas Valtònyc per considerar que atempta contra drets fonamentals. I aquí és on el tribunal afirma que «els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el de la llibertat d'expressió) serien vulnerats si fos lliurat». Existeix el delicte d'amenaces, però quan són «verbals sense condició», com les del músic, «no són punibles».

La resolució del Tribunal d'Apel·lació de Gant comença emmarcant les qüestions jurídiques sobre les quals es pot pronunciar. En aquest sentit, la sentència remarca que «no pot substituir les autoritats judicials espanyoles» que, a més, en aquest cas ja havien dictat una condemna ferma de 3 anys i mig de presó per al raper. Així, situa la funció del tribunal en provar la doble incriminació. És a dir, «investigar si, independentment de la qualificació i descripció precisa» el delicte o delictes en qüestió «també se sanciona en el mateix ordenament jurídic intern». El tribunal avalua per separat cadascun dels delictes. En el cas del delicte d'enaltiment del terrorisme, recorda que no existeix a la legislació belga. De fet, arran de les dues euroordres dictades contra el músic mallorquí l'any 2018, la justícia belga va preguntar al Tribunal de Justícia de la UE si podia acceptar l'extradició ràpida per aquest delicte, tal com demanaven les autoritats espanyoles. Luxemburg va dir que no. Per això, en aquest punt la sentència es limita a recordar que aquesta conducta «no és punible» a Bèlgica.

En relació amb el delicte d'injúries a la corona, la sentència assenyala que al país sí que existia la llei d'insults al rei, que datava de 1847 i imposava penes de fins a 3 anys de presó. El mateix tribunal, però, va tenir dubtes sobre la seva aplicació i va preguntar al Tribunal Constitucional sobre la seva legalitat. El TC belga va dictaminar que era inconstitucional perquè no respecta la llibertat d'expressió i contravé el Conveni Europeu de Drets Humans. «La difamació i els insults a la corona no estan castigats per cap altra disposició que aquesta llei en el dret intern belga», subratlla la resolució a l'hora de descartar l'extradició per aquest delicte. I afegeix: «Els drets fonamentals de la persona interessada (inclòs el seu dret a la llibertat d'expressió) serien vulnerats si fos lliurat sobre la base de la disposició legal esmentada».

Amb un delicte inexistent al país i una llei declarada inconstitucional, el principal dubte era quina resposta tindria el tribunal en relació amb el delicte d'amenaces. La sentència recull frases de la cançó 'Circ Balear' del raper mallorquí on deia que el president del Círculo Balear «mereixia una bomba de destrucció nuclear» i afegia «volem la mort per a aquests porcs». L'Audiència Nacional primer i el Tribunal Suprem després van concloure que eren «amenaces de mort reiterades» i que el fet que Valtònyc no disposés d'una bomba de destrucció massiva no restava la seriositat a aquestes paraules. El tribunal de Gant, per contra, sosté que són amenaces «verbals» que no imposen cap «condició» i, per tant, tampoc punibles per a la legislació belga. «En conseqüència, aquest tribunal, rebutja l'execució dels mandats», conclou la sentència que confirma la sentència de primera instància de la justícia belga i declara «infundat» el recurs.