Jair Bolsonaro va mastegar malament unes gambes i va haver d’interrompre les seves vacances per una obstrucció intestinal. Mal auguri pel que sembla ser l’últim any de la seva aventura presidencial: les enquestes li han portat pèssimes notícies de cara a les eleccions d’octubre.
Luiz Inacio Lula da Silva el derrotaria en primera volta. No han faltat adversaris que van trobar en aquestes prediccions el motiu de la seva indigestió i la necessitat cada vegada més urgent de l’excapità retirat de recuperar vots costi el que costi. En sortir de l’Hospital de l’Estrella de Vila Nova, a Sao Paulo, Bolsonaro va confirmar part d’aquestes sospites. Va dir que, amb la seva convalescència, no havia intentat «victimitzar-se» per a obtenir rèdits polítics.
Les vacances del president prèvies a l’incident havien despertat controvèrsies. Els seus passejos amb moto aquàtica per les platges del sud van contrastar amb les escenes dramàtiques deixades per les inundacions al nord-est. Però els seus problemes de salut van silenciar aquesta polèmica. El Govern d’ultradreta va recordar l’atemptat amb un punyal que va patir Bolsonaro durant la campanya electoral que el 2018 el va portar al Palau Planalto. Com va succeir en altres ocasions, les xarxes socials es van atipar de fotografies del president amb una sonda nasogàstrica o caminant pel passadís de l’hospital.
El diputat Eduardo Bolsonaro va publicar una imatge del moment d’aquell atac amb la frase «qui va ordenar matar a Bolsonaro?». El seu pare va reclamar la reobertura de les recerques judicials que van atribuir l’atac a l’acció solitària d’un al·lucinat. «Al meu entendre, no és difícil desentranyar aquest cas. Segurament arribarà a gent important».
Marcos Nogueira va assenyalar sobre aquest tema des de Folha de Sao Paulo que, si bé a hores d’ara «és difícil sorprendre’s de qualsevol barbaritat comesa» pel cap d’Estat, cal admetre que «se supera cada dia en ineptitud». «Qui es compadeix del sofriment de Bolsonaro?», es va preguntar la revista Carta Capital. Una recent mediació de la consultora Datafolha mostra que la figura del capità retirat és aprovada per un 22% dels brasilers. És aquesta franja la que creu encara en un cap d’Estat que, segons l’agència Aos Fatos (Als Fets), va propagar el 2021 una mitjana diària de 6,9 declaracions falses o distorsionades.
D’aquí ve que tot el que ha succeït al voltant de la nova hospitalització i que ha provocat tantes suspicàcies. Bolsonaro, va escriure Ricardo Kertzman, columnista del setmanari Istoé, és «un bast inhumà, un cruel insensible i incapaç de la més mínima empatia i solidaritat amb els altres. Pitjor encara, té la menyspreable capacitat de burlar-se fins i tot dels que pateixen». No obstant això, cada vegada que es veu afectat per un problema de salut, «intenta atreure, a més de l’atenció amb finalitats electorals, algun tipus de solidaritat. Segur que no té èxit, excepte entre els ximples».
Campanya anticipada
Els seguidors del president van resar per la seva recuperació i van condemnar la falta d’empatia dels altres. «Gràcies a Déu el meu pare està bé! Cada vegada que passa per això és impossible no indignar-se amb la mentida de què Bolsonaro té discurs d’odi», va dir el senador Flavio Bolsonaro. Una vegada va ser donat d’alta, el president va reprendre les seves activitats que no són una altra cosa que una campanya electoral anticipada. Se’l va veure somrient a l’estat de Goiasm durant un festival de música rural.
Els brasilers acudiran a les urnes el 2 d’octubre. A deu mesos de la contesa, Datafolha i la consultora Ipec donen com a guanyador en la primera tornada a Lula, l’exmandatari que va ser proscrit en els comicis de 2018 i que van aplanar el camí de Bolsonaro i després, sota el seu Govern, va passar 580 dies a la presó. En cas d’anar a una segona volta, el líder del Partit dels Treballadors (PT) es quedaria amb el 65% dels vots vàlids.
Bolsonaro hauria de repartir-se les adhesions restants amb Sergio Moro, el jutge que en el seu moment va condemnar Lula i, com a premi, es va convertir després en «superministre» de Seguretat del Govern d’ultradreta. Moro va trencar amb Bolsonaro. Posteriorment, la seva condició de jutge implacable es va fer xixines. El procés contra Lula va demostrar ser parcial i va ser anul·lat. L’exmagistrat, qui ocupa el tercer lloc en les preferències electorals, ha sortit a buscar bolsonaristas desencantats.
Prop del mandatari temen un altre tipus de desercions: la del votant evangèlic. Una recent enquesta ha detectat que una mica més de la meitat d’aquesta feligresia aquesta vegada votaria per un Lula cada vegada més inclinat cap al centre per a garantir la seva victòria electoral. «Té capital polític», va dir Abner Ferreira, un dels principals bisbes de l’Assemblea de Déu. El seu pare és un dels líders d’aquesta església pentecostal que ha compromès el seu suport a Bolsonaro a l’octubre. Acaba de fer-se una foto abraçat amb l’expresident. Pel capità retirat, aquest gest afectuós ha d’haver estat més difícil d’empassar que les gambes que van espatllar el seu intestí.
