La reforma laboral entra en un túnel fosc. Per ara, i a dues setmanes de la votació al Congrés, els números no surten al Govern. La negociació amb els socis d’investidura, amb el PNB, ERC i Bildu, continua encallada. Conscient que els aliats habituals venen car el suport, l’ala socialista del Govern ja mira cap a la dreta. Cap a Ciutadans, que sí que ofereix el seu suport gratis «si no es toca una coma» de l’acord.

La disposició de la Moncloa i de Ferraz a veure convalidat el decret el 3 de febrer amb els vots de Cs ja era evident en privat en els últims dies, però ahir va quedar refermada amb meridiana claredat a través de les paraules de dos dels dirigents més propers al president, de la seva màxima confiança: Félix Bolaños i Adriana Lastra. El titular de la Presidència, en un esmorzar informatiu a Madrid, va apostar per «eixamplar majories» en temes «fonamentals». I una d’elles és, va al·legar, la reforma laboral, en ser una qüestió «de país, d’Estat», de manera que «totes les forces polítiques i principalment el PP haurien d’estar també a l’alçada i donar suport a la reforma laboral al Congrés».

Bolaños, igual que Lastra posteriorment des de Ferraz, van ser molt insistents en què cal «preservar» i «respectar» el contingut de l’acord subscrit amb patronal i sindicats. Sense canvis. Sense modificacions posteriors, perquè si s’introduïssin hi hauria el risc que saltés la patronal.

La vicesecretària general va percudir en la mateixa idea: cal convalidar allò que han acceptat empresaris i treballadors, perquè és una reforma «bona» per a tots dos, i aquesta apel·lació es dirigeix ​​a «tots» els grups, sense «excloure ningú de poder-la avalar», va dir, preguntada per Cs. Prefereixen la via a l’esquerra o a la dreta? «No es tracta de preferències. L’única preferència que té aquest Govern és que tiri endavant la reforma perquè recuperem drets i establim un nou marc laboral», va respondre.

Al final de l’esmorzar de Bolaños, el president del PNB, Andoni Ortuzar, va ser clar: la seva «responsabilitat» com a partit és amb Euskadi, i per això defensarà «la prevalença dels convenis autonòmics davant del marc estatal». «Si això no es garanteix, el nostre vot serà no, sense abstencions tàctiques», va concloure. «No donem per fet cap vot encara», responien fonts de l’executiu. «El PNB és un dels socis prioritaris amb què sempre acordem. És un soci fiable i arribarem més aviat que tard a l’acord o els acords en què ja estem treballant», va assegurar Lastra a la seu federal.

La número dos del PSOE s’afanyava així a mantenir la via dels nacionalistes. No en va, el secretari d’Organització, Santos Cerdán, i el portaveu parlamentari, Héctor Gómez, havien viatjat ahir a Bilbao per mantenir un dinar de treball amb Ortuzar i amb el seu home al Congrés, Aitor Esteban. La cita era conseqüència d’una anterior trobada dels quatre a Madrid, al novembre, però com van indicar fonts assistents a la reunió, sí que es va donar un «repàs general» a diferents temes, entre ells la reforma laboral.

Votació complicada

El decret podria ser convalidat amb el no del PNB, però la votació se li faria molt difícil a l’executiu. Hauria de fer front a un màxim de 173 vots en contra, els que sumarien PP-Foro (89), Vox (52), Junts (4), CUP (2), BNG (1), un ex de Cs, ERC (13), Bildu (5) i PNB (6). És a dir, que socialistes i morats (154 diputats) necessitarien com a mínim 174 sís i dues abstencions, llindar que podrien aconseguir amb el sí imprescindible de Cs (9) i PDeCAT (4) i l’ajuda dels petits: Terol Existeix (1), Coalició Canària (1), Nova Canàries (1), PRC (1), UPN (2), Més País (2) i Compromís (1).

Podem parla de «trampa»

Unides Podem veu una «trampa» comptar amb Cs, perquè trancaria el bloc d’investidura en els dos anys que queden de legislatura. El PSOE respon que no es pot «boicotejar» l’ajuda gratis, i sense negociació, de Cs. A apuntalar el seu missatge van contribuir ahir els líders de CCOO i UGT, Unai Sordo i Pepe Álvarez. Tots dos van estar amb Bolaños a l’esmorzar del matí i en un acte amb el ministre a Ferraz a la tarda. Tots dos van fer el mateix avís: no s’ha de tocar la reforma, ja hi haurà temps per acordar més mesures en el camp laboral.