L’acord rubricat aquesta setmana pel Govern i la Conferència Episcopal Espanyola sobre els béns immatriculats per l’Església Catòlica és una bona notícia. Un primer acord, un bon començament.
És, en primer lloc, el resultat del procés iniciat el 2017, quan es van iniciar els treballs previs per a l’elaboració d’un estudi jurídic en profunditat d’aquests béns, a fi d’actualitzar-ne la situació registral. Un estudi que va donar com a resultat un llistat de 34.961 béns que el Govern va recopilar, 20.014 dels quals són llocs de culte i 14.947 són d’una altra naturalesa. En segon lloc, és fruit de l’impuls que han significat les trobades bilaterals mantingudes en els darrers mesos, en què la Conferència Episcopal es va comprometre a dur a terme la tasca de verificació i catalogació dels béns relacionats en aquest llistat, de la mà del Govern.
El treball conjunt ha donat un primer resultat: han aflorat al voltant de mil béns que, malgrat haver estat immatriculats per l’Església en el seu moment, la Conferència Episcopal reconeix ara que es tracta de béns pertanyents a tercers o sobre els quals no els consta informació sobre la titularitat. Tota la informació ja ha estat traslladada a la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. Seran ara els ajuntaments i els registres de la propietat els encarregats de dur a terme la regularització que, en cada cas, correspongui. Si els propietaris no són localitzats, la titularitat passarà a ser pública.
Des del mes d’agost passat, hem mantingut diverses reunions i multitud de contactes. S’ha treballat amb discreció i amb bona fe, i espero que aquest esperit segueixi caracteritzant la relació entre el Govern i l’Església. Amb aquest pas no finalitzen els treballs de la comissió d’immatriculacions, que encara té tasca a fer: aclarir una variada casuística de situacions, comprovar la titularitat dels béns que correspongui i depurar els llistats per afinar qualsevol imprecisió documental que es detecti. Compartim la idea de fer pública tota la informació, a fi de posar a disposició de la societat els béns que l’Església Catòlica no reconeix com a propis, i puguin ser atribuïts als seus propietaris legítims.
Paral·lelament, les comissions relatives al règim tributari de l’Església Catòlica o l’Obra Pla de Roma continuen avançant en la tasca encomanada, que ha de consolidar una dinàmica fructífera de cooperació.
Amb independència d’aquestes comissions de treball conjunt, el Govern també va mostrar a l’Església la seva preocupació pels casos d’abusos que generen un gran impacte en l’opinió pública nacional i internacional. Compartim el dolor de les víctimes, els testimonis de les quals ens commocionen profundament. Són ferides obertes, cicatrius emocionals que han de ser ressenyades amb l’ajuda i el compromís actiu de tots. En especial, de la jerarquia eclesiàstica, que està en l’obligació de fer tot el possible per, en línia amb altres països del nostre entorn, com França o Irlanda, facilitar l’aclariment de tots els comportaments i les pràctiques de naturalesa greu que s’hagin pogut donar al seu si. Per reparar en la mesura del possible el dany causat i perquè, com ha assenyalat el papa Francesc, no es tornin a repetir. El Govern espanyol està i estarà sempre amb les víctimes, i adoptarà les mesures que siguin necessàries per acompanyar les persones que han patit abusos. La Llei Orgànica 8/2021, de 4 de juny, de protecció integral a la infància i l’adolescència davant de la violència -coneguda com a llei Rhodes- n’és una bona prova. El nostre objectiu és doble: aclarir tots els casos i evitar que es repeteixin.
Som una democràcia viva i plural que garanteix la defensa de punts de vista diferents i promou la cerca d’espais compartits en què tots se senten representats i on tots contribueixen a l’interès general. Els grans canvis requereixen grans acords. Aquesta cerca d’acords és el criteri prioritari d’actuació del Govern. A aquests acords s’hi arriba mitjançant el diàleg, que entenem com la millor manera de gestionar els assumptes públics.
Hem demostrat capacitat de diàleg en l’àmbit parlamentari, amb els socis europeus, amb els agents socials, i ara, amb l’Església Catòlica, en el marc de l’aconfessionalitat de l’Estat i d’acord amb allò establert a l’article 16 de la Constitució, que insta els poders públics a mantenir relacions de cooperació amb les diferents confessions presents a la nostra societat.
El diàleg no és el final, és el camí que porta a punts de trobada. Aquest Govern acorda amb tothom, perquè sap que tothom hi aporta. I estem convençuts que acordar és la millor manera d’avançar. En aquest cas, avançar i recuperar mil béns per als titulars legítims.
