Espanya està en el camí de deixar de ser una excepció a l’entorn europeu per la seva manera d’encarar els abusos sexuals a menors al si de l’Església Catòlica. Si en les properes setmanes surt endavant al Congrés la proposició no de llei que va registrar ahir el PSOE, una comissió independent, liderada pel Defensor del Poble i formada per experts, membres de l’Administració, víctimes i en principi el mateix clergat, serà l’encarregada d’aclarir aquests fets, fins ara coberts per un llarg mantell d’opacitat. La iniciativa dels socialistes, contraris a que sigui el Parlament qui investigui aquests delictes, comença a congregar una majoria important i transversal, mentre el PP s’hi oposa i la Conferència Episcopal Espanyola (CEE), en una actitud molt diferent de la dels bisbes de països propers, es manté instal·lada en el silenci.

El Govern evita posar terminis a la futura comissió. El precedent més proper és el de França, on un organisme independent va concloure a l’octubre que des del 1950 uns 216.000 menors havien estat abusats per prop de 3.000 religiosos. Els seus integrants van estar treballant dos anys i mig abans d’emetre’n les conclusions. «No són curts terminis, per l’experiència internacional. Estem parlant d’anys. No és una investigació fàcil. És complicada, amb molta documentació. El més important és fer-ho amb rigor, que les víctimes se sentin emparades», va assenyalar ahir el ministre de la Presidència, Félix Bolaños. És a dir, la investigació potser no estarà conclosa quan se celebrin les properes eleccions generals, que es preveuen per a finals del 2023 o principis del 2024. Així que si hi ha canvi al Govern, la seva feina podria estar en risc. El Partit Popular ja ha deixat clar que no dóna suport a la iniciativa. Des de Brussel·les, Pablo Casado va acusar el Govern de voler tapar amb aquesta comissió els abusos de menors ocorreguts en centres públics a les Balears i la Comunitat Valenciana, autonomies governades pels socialistes. Com altres vegades, el líder del PP va obviar que a Madrid, territori en mans dels conservadors, també s’han produït fets d’aquesta mena. En qualsevol cas, Casado va rebutjar que la investigació se cenyeixi a «un determinat col·lectiu».

Es tracta d’una tesi molt similar a la que desplega l’Església Catòlica en els darrers anys. Tot i això, la Conferència Episcopal encara no ha aclarit si participarà en la investigació, i en principi no ho farà fins a la setmana que ve, quan reunirà el seu òrgan de direcció. Tot i que el papa Francesc ha demanat encarar amb més fermesa que els seus antecessors el fenomen dels abusos, els bisbes espanyols no han fet fins ara cap pas decidit en aquest terreny. Bolaños va demanar fa uns dies al president de la Conferència Episcopal, Juan José Omella, que s’impliqués en la comissió. «La seva resposta va ser que ho hauran de pensar», va explicar el ministre. Aquí rau la gran diferència amb el cas francès. Mentre que al país veí va ser l’Església qui va impulsar la comissió d’investigació, a Espanya els bisbes se situen a la defensiva.

Però la iniciativa del PSOE va guanyant suports al Congrés, on serà votada d’aquí a unes setmanes, en una data per determinar. A la seva esquerra, tant Unides Podem com ERC i Bildu es van mostrar proclius al suport, tot i que tots tres van recordar que la seva proposta no anava pel camí d’un organisme independent, sinó per una comissió d’investigació parlamentària. Els socialistes van donar suport dimarts passat a l’admissió a tràmit d’aquest enfocament a la cambra baixa, però poc després van assenyalar que no ho consideraven adequat, perquè podria acabar convertint-se en «un circ». L’esquema de Pedro Sánchez és el d’un organisme liderat pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, qui va ser frare a la seva joventut. En el passat, la institució va fer informes sobre les víctimes de la violència de gènere (1998) o les d’ETA (2016). «Aquest model protegeix més la privadesa de les víctimes. Garanteix que són escoltades en un entorn amable i de confidencialitat», va defensar el ministre Bolaños. En rigor, qui primer va llançar una proposta d’aquesta mena va ser el PNB, encara que sense esmentar el Defensor del Poble i donar a la comissió independent un termini d’un any per finalitzar l’informe. Els nacionalistes bascos avalaran la proposta socialista, de la mateixa forma que Cs.

La lletra petita

La iniciativa no tindrà problemes per tirar endavant, mancant la negociació de la lletra petita, que portarà personalment Carmen Calvo, que durant els seus anys al Govern es va encarregar de les relacions amb el Vaticà i que ahir va criticar els bisbes. «L’Església Catòlica també ha de fer la seva feina -va assenyalar-. Ens hauria agradat que hagués sortit a parlar d’aquest tema».