Fa uns dies, el president de la Conferència Episcopal alemanya, Georg Bätzing, va considerar que Benet XVI havia de demanar perdó pel seu paper en l’escàndol d’abusos sexuals a l’Església alemanya i acceptar així la seva responsabilitat en l’encobriment de casos. Ahir va arribar aquesta disculpa del papa emèrit, a més d’expressar la seva «vergonya» i «dolor», però també el seu rebuig total a les acusacions. Benet XVI, de 94 anys, en delicades condicions de salut que li impedeixen parlar amb claredat però amb totes les seves capacitats mentals i la seva memòria intactes, segons les persones més properes, va publicar ahir una carta, gairebé com un testament davant dels últims dies de la seva vida, en què demana perdó pels abusos i errors ocorreguts durant els seus mandats en els diferents càrrecs que ha tingut.

«Un cop més només puc expressar a totes les víctimes d’abusos sexuals la meva profunda vergonya, el meu gran dolor i la meva sincera petició de perdó», afirma el papa emèrit en l’esperada carta de resposta a l’informe sobre els abusos sexuals a menors a Alemanya, en què s’afirmava que va conèixer quatre casos de cures pederastes quan era arquebisbe de Munic. «He tingut una gran responsabilitat a l’Església catòlica. Com gran és el meu dolor pels abusos i errors que han passat durant el temps del meu mandat als respectius llocs», continua en la carta que va llegir per als mitjans el seu històric secretari, Georg Gänswein.

Joseph Ratizger, que va ser arquebisbe de Munic entre 1977 i 1982, afegeix: «Preguem públicament al Déu viu que perdoni les nostres culpes, les nostres grans i grandíssimes culpes». També admet que «en totes les meves reunions, especialment durant els meus nombrosos viatges apostòlics, amb víctimes d’abusos sexuals per part de sacerdots, he mirat als ulls les conseqüències d’una culpa molt gran i he après a comprendre que nosaltres mateixos ens veiem arrossegats a aquesta gran culpa quan la descuidem o quan no ho afrontem amb la necessària decisió i responsabilitat, com ha passat i passa amb massa freqüència».

Però la sentida carta del papa emèrit és també un dur document de defensa davant les acusacions d’haver mentit a la memòria de 82 pàgines que va enviar als investigadors que estaven redactant l’informe sobre els abusos a la diòcesi de Munic. Explica que a la redacció del document de defensa «es va produir una distracció» sobre la seva participació en una reunió de bisbat de Munic i Freising del 15 de gener de 1980. En aquella reunió, segons la investigació, es va tractar el trasllat d’un sacerdot acusat d’abusos a menors, Peter H., que després va tornar a cometre abusos a l’arxidiòcesi de Munic, fet que va motivar que fos traslladat de nou. «Aquest error, que malauradament s’ha produït, no ha estat intencionat i espero que sigui disculpable», escriu.