Una victòria amarga, insuficient, però una victòria. El PP va salvar els mobles en les eleccions de Castella i Lleó en coronar-se com a primera força, tot i que no va sumar més suports que el 2019 i amb prou feines va aconseguir dos procuradors més (31). Es va quedar molt lluny de la majoria absoluta (41), que era el seu principal objectiu amb l’avançament electoral i tampoc va frenar el creixement de Vox, el rival per la dreta, que va aconseguir 13 procuradors a les Corts en anotar-se dotze escons més de suport a les urnes. Santiago Abascal va confirmar les seves intencions i la pitjor por de Pablo Casado: «Quina cara de vicepresident se li està posant a Juan García-Gallardo», va advertir.
Cartes damunt la taula. Vox reclama el primer govern de coalició i els populars celebren un èxit que fins ahir a la tarda no tenien gens clar. L’escenari per a Alfonso Fernández Mañueco és més que endimoniat. El PP suma més que PSOE i Unides Podem, però la fragmentació de l’Espanya buidada (Soria Ya i Unión del Pueblo Leonés aconsegueixen 3 procuradors cadascun i Por Ávila manté el seu) posa molt difícil la seva voluntat de no dependre de Vox, que ahir ja va reclamar «el que li pertoca».
Tots els escenaris oberts
Fonts de la direcció del PP asseguraven ahir que deixen tots els escenaris oberts i l’objectiu a Gènova (també a Castella i Lleó) continua sent explorar totes les vies per evitar que el partit ultra tingui la clau de la governabilitat. Per això hauria de convèncer diversos procuradors de formacions localistes i forçar una abstenció dels d’Abascal.
El resultat de Castella i Lleó frustra sense cap dubte el full de ruta dissenyat per la cúpula del PP, que sempre ha passat per evitar que Vox formi part dels governs autonòmics fins que arribin les eleccions generals. Gènova s’enfronta ara a la seva negociació més dura, sabent a més que el partit ultra lluitarà per un acord dur que passa no només per formar una coalició, sinó per exigències programàtiques i ideològiques complicades d’acceptar per als populars.
Si el PP va fracassar en les expectatives a Castella i Lleó, el PSOE també. Significativament. No va aconseguir revalidar la seva condició de primera força a la comunitat, com esperava, i té tancades les portes de la Junta per quatre anys més, a afegir als 35 ininterromputs de governs conservadors. Van patir una caiguda de set escons respecte el 2019, la més important després de l’enfonsament esperat de Ciutadans, que en va perdre 11 i es va quedar amb un. A Ferraz, no obstant, treien valor a la caiguda evident de Luis Tudanca, per carregar les tintes en un PP que va ser el que «va convocar les eleccions anticipades», que no compleix els seus objectius i que a més haurà de dependre de Vox, soci més incòmode que Ciutadans. Però el candidat, més realista i conscient de la seva patacada, influïda decisivament per la irrupció de les plataformes locals, va obrir la porta de la seva sortida: «M’he buidat però no ha estat suficient. Altres vindran que faran més, faran que el canvi arribi a aquesta terra».
Per part seva, Unides Podem s’ha quedat en la mínima expressió a les Corts de Castella i Lleó. Els morats només van obtenir un escó davant dels dos procuradors que van obtenir el 2019. «És evident que els resultats no són bons. És obvi que hem de fer una reflexió», va admetre el seu candidat, Pablo Fernández.
