«En 13 anys mai s’ha filtrat el nom de cap conseller de la Xunta de Galícia», diu un dels col·laboradors que Alberto Núñez Feijóo s’emportarà a Madrid per a la seva nova etapa com a president del PP. «Aneu-vos-hi acostumant: si Feijóo té 10 dies per prendre una decisió, esgotarà els 10 dies», diu un exmembre de la direcció de Mariano Rajoy que el va tractar en la dècada passada. El dirigent gallec (Orense, 1961) acabarà aquesta setmana coronat com a líder dels populars en el congrés que se celebrarà a Sevilla divendres i dissabte. Allà haurà de donar a conèixer al seu nou equip: una llista amb 35 noms per al comitè executiu nacional, entre els quals ha d’incloure per estatuts al seu secretari general, i una altra de 30 persones per a la junta directiva (el màxim òrgan entre congressos).

Al congrés, o dies més tard, si ho vol, concretarà el seu comitè de direcció, per al qual pot fitxar altres persones que no estiguin incloses en aquests dos grups per a ser els seus sots-secretaris. Una cadena de decisions que té en suspens a tot el partit. «Ningú sap res. I a mi, si m’hagués anomenat, no t’ho diria. És tan hermètic que estic segur que s’ho prendria fatal si se sabés abans que ell ho digués», afirma un diputat amb galons dins del partit.

Diversos líders autonòmics consultats per El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona, creuen que Feijóo, després de la sacsejada que va patir el partit al febrer amb la caiguda de Pablo Casado, ha de «cosir» i «pacificar» el PP. «Aquesta vegada, aquest congrés sí que ha de ser d’unitat», assenyala un dels dirigents autonòmics en referència al fet que Casat no va incloure a ningú del nucli dur de l’equip de Soraya Sáenz de Santamaría, amb la qual es va enfrontar en la votació final. Dels 35 noms del comitè executiu nacional, l’exvicepresidenta només en va considerar realment com a «propis» cinc (Bufona Gamarra, Carlos Iturgaiz, Mari Mar Blanco, Sergio Ramos i Miguel Barrachina).

Es van quedar fora d’aquella cúpula els principals col·laboradors de Sáenz de Santamaría: José Luis Ayllón, Íñigo de la Serna i Fàtima Báñez. Coses de la vida, Báñez, que hauria estat la secretària general de l’exvicepresidenta, sona ara també per a aquest lloc. És un dels pocs noms que es repeteixen amb naturalitat aquests dies en les files populars. L’exministra de Treball és en aquests moments presidenta de la Fundació CEOE.

Amb aquests antecedents, i amb la posterior laminació dels «sorayistes» als territoris i grups del Congrés dels Diputats i el Senat, una operació que va executar Teodoro García Egea, diversos líders consideren que aquesta «unitat» que li demanen a Feijóo ha de veure’s reflectida en el seu comitè executiu, on és habitual tenir representants de tots els territoris, i, sobretot, en el comitè de direcció (secretari general i sotssecretaris). «No tinc cap dubte que així serà», afirma un dels dirigents territorials que va donar suport al polític gallec per a accelerar el canvi de cicle.

Aquest dirigent tem que, com que en l’operació per a descavalcar a Casado Isabel Díaz Ayuso hi va tenir un paper protagonista, Feijóo se sentirà doblement en deute amb ella i l’acaronarà amb diversos representants del PP de Madrid a la cúpula. A la Porta del Sol no volen revelar detalls i només repeteixen que esperen que una «junta directiva nacional posi data com més aviat millor al congrés» intern de la formació, origen de la guerra entre la presidenta madrilenya i Casado. Segons els seus càlculs, serà, com a molt tard, el juny vinent.

A Sevilla, l’encara president del PP pronunciarà el seu discurs de comiat davant el partit, com ell volia. Serà el moment de saber què ha decidit fer amb la seva acta de diputat, és a dir, si seguirà o no en el seu escó. Aquestes setmanes de transició, després d’haver dit adéu al Congrés el 23 de febrer, una vegada que ja havia decidit deixar pas a Feijóo, ha mantingut un perfil molt baix.

En total, Casado haurà estat al capdavant del PP 1.350 dies, i se situarà així en el segon líder del PP amb el mandat més breu després d’Antonio Hernández Mancha.