La invasió russa d'Ucraïna ha capgirat els plans de la campanya dels candidats a la presidència de França. La guerra ha centrat el debat, especialment en les primeres setmanes, i això ha beneficiat especialment l'actual president i candidat de la República en Marxa, Emmanuel Macron. Segons Mathilde Ciulla, experta del European Council on Foreign Relations (ECFR), el rol actiu de Macron a l'inici de la guerra el va ajudar a situar-se com «l'únic polític francès» capaç de tenir un «posicionament internacional». Ara bé, la guerra ja no està tant al centre i el debat ha derivat cap a les conseqüències econòmiques del conflicte, diu Mark Elchardus, de l'Institut Clingendael, i això beneficia Marine Le Pen, la candidata del Reagrupament Nacional.
Si bé la capacitat de Macron de posicionar-se internacionalment com una figura negociadora va fer augmentar la seva popularitat i intenció de vot, ara les conseqüències econòmiques del conflicte poden ser el seu principal obstacle en la cursa cap a la reelecció que comença aquest diumenge. «Ara que la guerra està menys en el centre del debat està baixant a les enquestes. Macron està perdent punts i Le Pen els està guanyant. Li va funcionar molt bé a l'inici de la guerra, però ara l'interès dels francesos en el que està passant a Ucraïna és menor», assenyala l'experta de l'ECFR.
Aquest menor interès dels francesos per la guerra es deu, en part, a la pressió de Le Pen de fer bascular el debat cap a l'augment del cost de la vida per als francesos. «Ha estat bastant intel·ligent en el posicionament. Ha transformat el debat sobre la guerra en una discussió sobre el poder adquisitiu i l'impacte de les sancions en qüestions com el preu de l'energia», afirma. A més, tant Ciulla com Elchardus remarquen que Le Pen ha estat hàbil a l'hora de «fer oblidar» els seus vincles amb Rússia, país del qual va rebre finançament per a la seva campanya del 2017. Aquest ha estat, precisament, el principal «error» en la campanya de l'altre candidat d'extrema dreta, Éric Zemmour.
Malgrat que la candidata del Reagrupament Nacional ha condemnat la guerra, però ha evitat les crítiques a Putin, Zémmour no s'ha distanciat del president rus i, de fet, ha culpat Occident i l'OTAN de «desencadenar-la», un fet que Ciulla assegura que l'ha fet perdre suports. A més, afegeix que Zémmour no es va sumar al «consens» entre els partits francesos a acollir refugiats d'Ucraïna i creu que això també ha tingut «un cost» electoral per a ell. Per l'expert de l'Institut Clingendael, la pèrdua d'intenció de vot a Zémmour és el que explica que Le Pen estigui cada cop més a prop de Macron. «Amb el vot útil decideixen votar Le Pen i no Zémmour», destaca.
Le Pen retalla distàncies
Les darreres enquestes continuen situant Macron al capdavant amb el 27% dels suports. L'actual president, però, veu com la intenció de votar-lo cau, mentre Le Pen manté l'impuls a l'alça de les darreres setmanes fins a situar-se en el 22%. En cas de confirmar-se aquests resultats, en la segona volta es tornaria a repetir el duel Macron-Le Pen que ja es va viure el 2017. Segons Elchardus, una part de la baixada de la intenció de vot a Macron s'explica per la «correcció» de l'impuls que li va donar el lideratge en la guerra d'Ucraïna. «La guerra el va projectar fins a tenir una intenció de vot del 32%. El que està passant ara és un retorn a la normalitat», remarca.
Els votants de l'esquerra semblen optar pel candidat de la França Insubmisa, Jean-Luc Mélenchon. Els sondejos el situen en tercera posició amb prop del 16% dels vots. De marcat antiamericanisme, Mélenchon ha aconseguit també distanciar-se de Rússia durant la campanya, amb qui se l'alineava més per ser contrari als Estats Units que per ser «pro-Putin», diu l'experta de l'ECFR. Les enquestes apunten a una quarta posició per a Zémmour amb el 10%, seguit de la candidata dels Republicans, Valérie Pécresse amb el 9%. Gran patacada patiria la candidata del Partit Socialista, Anne Hidalgo, l'actual alcaldessa de París amb només el 2% dels vots.
Els mals resultats dels dos partits que han ocupat el poder a França en les darrere dècades apunten a un «canvi del panorama polític» que ja es dibuixava en els comicis del 2017, diu l'expert de l'Institut Clingendael. Els Republicans no aconsegueixen guanyar suports perquè, segons Elchardus, Pécresse és una candidata amb un «fracàs predit» des del principi i el partit està «molt dividit». Per explicar la caiguda del Partit Socialista, Elchardus apunta al 2007, quan part del partit no va donar suport a l'aleshores candidata Ségolène Royal, però també l'atribueix a la presidència de François Hollande, que «va ser d'alguna manera un desastre». A més, l'expert subratlla que Macron ha intentat «desestabilitzar» tant el Partit Socialista com el dels Republicans amb la incorporació de persones de les dues formacions a les seves files. La davallada del Partit Socialista és tal que quedaria per darrere de l'ecologista Yannick Jadot, que assoliria el 5% dels suports, i del candidat comunista Fabien Roussel, amb el 3%.
Un duel «ajustat» en la segona volta
Amb Le Pen retallant distàncies a Macron, els experts preveuen que la segona volta de les eleccions presidencials, que se celebrarà el 24 d'abril, sigui un duel «ajustat». L'impuls a Macron per la guerra d'Ucraïna «pot no funcionar», alerta Ciulla, i Elchardus creu que és «per primer cop plausible que Le Pen guanyi». En uns comicis en què es tem que l'abstenció pugui superar el 27,7% registrat el 2002, Elchardus creu que Le Pen té possibilitats de guanyar només amb molta mobilització. Segons un sondeig d'Ipsos, només el 67% dels francesos diu que segur que anirà a votar. A banda del resultat per saber qui ocuparà l'Elisi els pròxims cinc anys, el que fa singulars aquestes eleccions és que per «primer cop», diu l'experta de l'ECFR, la política exterior està present en la campanya, cosa poc «freqüent» a França en unes presidencials.
