És la principal preocupació dels francesos, segons els estudis d’opinió. La falta de poder adquisitiu ocupa el centre de les discussions en la campanya presidencial francesa, en la segona volta de la qual s’enfrontaran diumenge el president Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen. Després que els darrers anys acaparessin espai els eterns debats sobre la immigració, l’islam i la inseguretat, al final la qüestió social s’ha imposat en la carrera a l’Elisi. Una campanya marcada per la crisi dels preus de l’energia, accentuada per la guerra.

L’economia és un pilar per a la candidatura de Macron, però menys sòlid del que és aparent. El dirigent presumeix de bones dades macroeconòmiques. El PIB francès va créixer un 7% l’any passat (el 2020 va caure un 8%) i la desocupació va disminuir un 7,4%. «França va bé», diuen els macronistes.

El pols entre Macron i Le Pen consisteix, en part, en una competició per seduir l’electorat popular. Després d’una campanya minimalista abans de la primera volta, el dirigent centrista va multiplicar els desplaçaments i les entrevistes en mitjans després de quedar primer el 10 d’abril, amb el 27% dels sufragis. En les seves intervencions va intentar matisar algunes de les seves propostes més controvertides, com ara allargar l’edat de jubilació fins als 65 anys (després d’haver cotitzat 42 o 43 anys). Ara ha obert la porta a allargar-la dels 62 actuals als 64 anys. O fins i tot organitzar un referèndum, promesa percebuda amb certa desconfiança.

Le Pen s’ha dotat en aquesta campanya d’una (falsa) imatge de candidata defensora del poble pla. No defensa precisament un programa d’esquerres en matèria econòmica, però sí que compta amb l’avantatge de proposar mesures senzilles i eficaces davant l’angoixa actual pel poder adquisitiu. A més de la supressió de l’IVA per a un centenar de productes, defensa rebaixar-lo al 5,5% en el cas de l’energia.