La Comissió Europea prepara el sisè paquet de sancions contra Rússia, en represàlia per la guerra «il·legal» llançada contra Ucraïna fa més de dos mesos. Una nova ronda en què fa setmanes que treballa, que podria presentar-se avui al col·legi de comissaris i que afectarà finalment també el petroli. La proposta, destinada a continuar colpejant la principal font de finançament del Kremlin, arriba després de la decisió de Moscou d’interrompre el subministrament de gas a Polònia i Bulgària i el gir polític d’Alemanya o Àustria, que, després de setmanes arrossegant els peus, han confirmat la seva disposició a donar suport al veto al petroli rus.
Tot i que encara no es coneixen els detalls finals, la idea seria aplicar una prohibició més gradual que per al carbó -l’embargament del qual serà efectiu a l’agost-, que s’aplicaria d’aquí fins a finals d’any i amb excepcions per a països com Hongria o Eslovàquia, les infraestructures dels quals estan preparades per refinar petroli rus però no disposen d’altres alternatives. Es tracta, en tot cas, d’una mesura que Polònia i els tres països bàltics reclamen des de l’inici de l’ofensiva russa per la important font d’ingressos que suposa per a Vladimir Putin, però a la qual es resisteixen altres capitals pel seu impacte econòmic.
«Hem tingut una dependència forta sobre el petroli rus en el passat. Abans que comencés la guerra era del 35%. Ara l’hem reduït fins al 12% i únicament ens queda una refineria que només treballa amb petroli rus», va explicar el vicecanceller alemany i responsable d’Economia, Robert Habeck, en arribar a la reunió extraordinària de ministres d’energia celebrada ahir a Brussel·les. El problema és que aquest 12% afecta la regió de Berlín i que sense «temps suficient» per buscar alternatives podria derivar en «una pujada de preus i potser complicacions amb la cadena de subministrament».
Alemanya, decidida a fer el pas
Per això la necessitat de «setmanes o mesos» per preparar-se adequadament, encara que ha deixat clar que Berlín està disposat a fer el pas. «Després de dos mesos de feina, puc dir que Alemanya no està contra un veto contra el petroli de Rússia. Per descomptat, suposaria una forta càrrega per suportar, però estem disposats a assumir-la», va dir en sintonia amb Àustria. «Si la UE i els seus Estats membres decideixen un embargament al petroli contra Rússia, Àustria està disposada a donar-li suport. Hem treballat intensament aquests darrers mesos per reduir la nostra part del petroli rus i no hem importat més al març», va dir l’austríaca Lenore Gewessler.
Perquè la decisió tiri endavant haurà d’obtenir primer l’aval dels Vint-i-set per unanimitat i, per tant, amb el suport d’una Hongria que ha avisat que bloquejarà la mesura si no obté garanties de subministrament. Un debat en què també incideix el temor que Moscou tanqui totalment l’aixeta del gas, replicant la decisió de tallar el subministrament a Polònia i Bulgària per no plegar-se al nou sistema de pagaments imposat per Vladimir Putin, cosa que suposa un punt d’inflexió, segons Brussel·les, i un avís que qualsevol estat membre pot ser el següent.
«És un acte que trenca els contractes negociats i és inacceptable. Seguirem pagant en euros els contractes que s’han estipulat en euros i en dòlars els que s’han estipulat en dòlars. No podem acceptar aquest tipus de maniobres», va concloure la ministra francesa, Barbara Pompili, després de la reunió dels Vint-i-set. El 97% dels contractes que tenen empreses europees estan en dòlars o euros i només el 3% estan en una altra moneda, encara que la majoria estan en lliures esterlines i no en rubles. La comissària d’energia, Kadri Simson, va explicar que ja han publicat directrius i que l’anàlisi jurídica és clara: «pagar en rubles, tal com exigeix Rússia, seria violar les sancions», però «oferirem en els propers dies directrius més clares sobre el que poden fer les empreses i sobre el que no».
