La directora del CNI, Paz Esteban, ha presentat aquest dijous a la comissió de secrets oficials documentació sobre els avals judicials de 18 operacions d'espionatge a polítics, activistes, advocats i periodistes catalans. Entre aquests espiats, segons han explicat a l'ACN fonts coneixedores del contingut de la compareixença, hi ha el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l'entorn de l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, a Waterloo. Esteban no ofert cap detall sobre la majoria dels que apareixen al llistat de Citizen Lab i que, a priori, no tenen cobertura legal.
Segons fonts coneixedores del contingut de la compareixença, Esteban no ha explicat si per a aquestes operacions d'espionatge el CNI va utilitzar el sistema Pegasus.
En tot cas ha assenyalat que totes les operacions d'escolta s'han fet amb l'aval del jutge del Tribunal Suprem que les ha d'autoritzar, Pablo Lucas, i ha aportat documentació que ho acredita.
Les mateixes fonts apunten que en el llistat de persones espiades pel CNI en relació amb el moviment independentista que Esteban ha desgranat a la comissió de secrets oficials hi ha altres càrrecs però també persones sense projecció pública.
Esteban ha fet aquestes revelacions en el transcurs de la seva compareixença de 3,5 hores a la comissió de secrets oficials, que no ha convençut a les formacions independentistes.
En obert, el portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats ha apuntat en roda de premsa que Esteban ha confirmat les informacions sobre el 'Catalangate' però amb "molta menys gent que la que s'ha publicat i amb autorització judicial".
En aquest sentit, ha apuntat que Esteban ha donat a entendre que hi ha dues vies d'espionatge: "una nació estrangera o organismes de l'Estat que espien per sobre les seves possibilitats".
La portaveu del PP, Cuca Gamarra, ha explicat que la directora del CNI ha parlat de les operacions d'espionatge a l'independentisme que s'han fet amb autorització judicial, sense aportar informació ni assumir la responsabilitat de la resta.
