El Tribunal Suprem ha confirmat, amb els vots de tres magistrats enfront de dos discrepants, la condemna de 6 anys de presó a l'expresident de la Junta d'Andalusia José Antonio Griñán, i de 9 d'inhabilitació per al seu antecessor, Manuel Chaves, pel cas dels ERE, un sistema de frau en la concessió d'ajudes sociolaborals.
La Sala penal de l'alt tribunal ha avançat la part dispositiva de la sentència -els arguments de la qual es coneixeran més endavant- en la que avala el criteri de l'Audiència Provincial de Sevilla respecte a Griñán, a qui va considerar responsable d'un delicte de malversació i prevaricació, i Chaves, condemnat únicament per aquest últim.
No obstant això, en el cas del primer, dos dels tres membres que configuraven el tribunal -les magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo- han discrepat en considerar que el Suprem hauria d'haver estimat parcialment el recurs de Griñán, a qui s'hauria d'haver absolt del delicte continuat de malversació, revocant així la seva condemna a presó.
Tots dos històrics exdirigents socialistes van ser jutjats en la denominada peça política dels ERO, que va girar entorn de la creació i manteniment d'un presumpte sistema il·legal de subvencions que es va prolongar durant més d'una dècada (2000-2011) per a la concessió d'ajudes sociolaborals i a empreses en crisis, que va permetre el repartiment arbitrari de fins a 680 milions d'euros.
La sentència de l'alt tribunal ha tirat endavant per majoria de tres magistrats -Juan Ramón Berdugo, Carmen Lamela i Eduardo de Porres, considerats de tarannà conservador-, que han acordat anul·lar la resolució de l'Audiència de Sevilla i dictar una nova en la qual mantenen les condemnes als dos expresidents andalusos i a altres destacats exdirigents, com l'exministra i exconsellera Magdalena Álvarez, condemnada a inhabilitació.
No obstant això, el Suprem absol a tres ex-alts càrrecs de la Conselleria d'Ocupació: Javier Aguado, Lourdes Medina i Juan Francisco Sánchez, que van ocupar la Secretaria General Tècnica.
Van ser condemnats a diferents penes d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació i ara el tribunal estima íntegrament els seus recursos i dicta la seva absolució.
A Juan Márquez Contreras, exdirector general de Treball entre 2009 i 2010, la Sala li rebaixa la condemna de set a tres anys de presó i de 18 a 7 anys i mig d'inhabilitació per sengles delictes continuats de malversació i prevaricació en concurs ideal. El Suprem aprecia en el seu cas l'atenuant analògic i molt qualificada de reparació del mal.
Márquez va ser qui va succeir a Francisco Javier Guerrero, mort el 2020 i les declaracions del qual van ser clau en el cas. A Guerreo se li atribueix l'expressió de l'existència del denominat "fons de rèptils", la partida pressupostària a càrrec de la qual s'injectaven transferències de finançament a l'institut IFA-IDEA, dependent de la Conselleria d'Ocupació, que era qui repartia les ajudes.
Aquests són els únics canvis que fa el tribunal, que manté els restants pronunciaments de la sentència de l'Audiència de Sevilla, que va condemnar a 19 ex-alts càrrecs de la Junta d'Andalusia.
Entre ells figura l'exconsellera d'Economia Magdalena Álvarez i l'exconseller de Presidència Gaspar Zarrías, condemnats tots dos a 9 anys d'inhabilitació per prevaricació; i el exconseller d'Ocupació Antonio Fernández, sentenciat a 7 anys i 11 mesos de presó per malversació i prevaricació.
L'antecessor d'aquest últim i socialista històric, José Antonio Viera, va ser condemnat a 7 anys de presó, els mateixos que el viceconseller d'Ocupació Agustín Barberá; i l'exviceconseller d'Economia José Salgueiro a nou d'inhabilitació.
Com en el cas de Griñán, les dues magistrades que han discrepat dels seus companys consideren que el Suprem hauria d'haver absolt a altres quatre ex-alts càrrecs condemnats pel delicte continuat de malversació.
Són l'exconseller d'Obres Públiques i d'Innovació Francisco Vallejo; l'exviceconseller d'Innovació Jesús María Rodríguez; l'exviceconsellera d'Hisenda Carmen Martínez Aguayo i Miguel Ángel Serrano Aguilar, exdirector general de l'Agència IDEA -anteriorment Institut de Foment d'Andalusia (IFA)- des de 2004 fins a 2008.
