Ignasi Ribas, l'astrònom que busca altres Terres: "Són aquí, però falta poder veure-les"

 L'astrònom Ignasi Ribas lidera un projecte amb fons europeus per introduir unes millores mitjançant intel·ligència artificial que accelerin la capacitat d'identificar un o més planetes "bessons" a la Terra en els quals pugui haver-hi vida: "Els models ens diuen que hi són aquí, però el difícil és veure'ls".

"No és buscar una agulla en un paller", explica en una entrevista amb EFE Ribas, que és director de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC) i investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai del Consell Superior de Recerques Científiques (HISSI-CSIC).

Amb una extensa trajectòria en la cerca d'exoplanetes -els que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol-, Ribas ha publicat més de 300 treballs de recerca i recentment ha rebut 2,5 milions d'euros de la UE per multiplicar la capacitat de descobrir planetes com la Terra i determinar si hi ha vida en ells.

La comunitat científica busca planetes des de fa més de tres dècades: "Hem trobat molts, més de 5.000, però no hem aconseguit trobar autèntics bessons de la Terra, girant al voltant d'una estrella com el Sol".

I això que els planetes "són molt abundants" en l'Univers, doncs es calcula que "hi ha tantes estrelles com planetes, per la qual cosa són centenars de milers de milions", segons l'astrònom.

Els models matemàtics indiquen que "en un 15% d'estrelles semblants al Sol podria haver-hi planetes com la Terra, i això és un munt de Terres en la galàxia".

Una recerca publicada el 2020, amb dades de l'observatori espacial Kepler de la NASA, estima que hi hauria uns 300 milions de planetes sol a la Via Làctia que podrien ser habitables, perquè són similars a la Terra per la composició, temperatura i per possibilitat d'albergar aigua.

"El difícil és que, encara que estiguin aquí, siguem capaços de veure'ls; de moments, entre 5.000 planetes coneguts tenim zero exoterres, és a dir, zero planetes que siguin iguals al nostre, però estem convençuts que hi són aquí", ha ressaltat Ribas.

El gran repte és poder identificar i estudiar exoterres, i aquest és l'objectiu del projecte que lidera Ribas amb aquesta nova injecció de fons europeus.

"En l'última dècada ens hem quedat embussats perquè hi ha un obstacle que no som capaços de saltar, que és l'efecte de l'estrella sobre les dades, ja que causa una espècie de soroll que impedeix veure el senyal minúscul d'un planeta", ha explicat el científic.

Una observació indirecta

Excepte casos molt concrets, el que observen els científics mitjançant telescopis a la Terra i a l'espai no és una foto del planeta, sinó l'efecte que fa sobre la seva estrella, així que el que mesuren és la llum de les estrelles.

Però les estrelles com el Sol són canviants, tenen taques que es van desplaçant i regions més brillants que la resta de l'astre.

Aquests elements actuen com una espècie de "soroll" que dificulta l'observació del planeta quan passa davant de la seva estrella, la qual cosa es coneix com el trànsit, i també complica l'estudi de les petites oscil·lacions del planeta quan orbita al seu astre, la qual cosa es coneix com a velocitat radial.

Ara, l'objectiu del projecte que lidera Ribas és "ser capaços de superar aquests obstacles del 'soroll' i netejar dades per trobar aquests diminuts senyals que s'associen amb el planeta".

Una estrella artificial

El seu grup de recerca ho farà creant una estrella artificial "ultrasofisticada" mitjançant intel·ligència artificial perquè serveixi per simular "milions de maneres de com una estrella pot variar".

Com si es tractés d'un filtre de Photoshop per fer més nítida una imatge, tot aquesta informació generada amb IA servirà per "filtrar les dades" que es capten de les estrelles reals, amb la finalitat de dilucidar quina part de les variacions de les observacions són atribuïbles a l'activitat de l'astre i quines altres a la presència d'un planeta.

Així, "podrem llevar el que no vulguem, que és aquest soroll de l'estrella, per veure un senyal que és el que vulguem que es vegi", la del planeta, ha explicat el científic.

Durant cinc anys, l'equip de Ribas desenvoluparà totes aquestes tècniques per netejar les dades, a l'espera de poder avançar en el coneixement.

"És molt possible que en aquest termini no puguem encara trobar exoterres, perquè és necessari acumular dades durant anys, però sí tindrem tota la maquinària llesta per netejar aquestes dades de telescopis de la Terra i a l'espai", ha assegurat.

No hi ha "pla B" a la Terra

Encara que es puguin localitzar exoterres, Ribas ha deixat clar que això és un "exercici acadèmic" per entendre millor l'Univers i ampliar el coneixement científic, però no perquè la humanitat canviï de món, com si fos un "pla B" a la Terra.

"Pensar que els humans, quan la Terra deixi de ser habitable, afable o interessant, ens anirem a un altre món a colonitzar-lo està fora de l'abast, ja que són viatges inimaginables quant a temps, així que no deixa de ser ciència ficció", ha destacat Ribas.

I com aquí "no hi ha pla B", el que cal fer, entre tots, és "cuidar la Terra, perquè segueixi sent habitable durant molt temps", ha subratllat.