A l'alba del 24 de febrer, el president rus, Vladímir Putin anuncia una «operació militar especial» a Ucraïna per a defensar a les «repúbliques» separatistes de l’est d’aquest país, les independències del qual havia reconegut tres dies abans.
Putin exigeix que Crimea, annexada per Rússia en 2014, sigui reconeguda per Ucraïna com a territori rus. També reclama que Ucraïna tingui un «estatus neutral»i garanties que mai entrarà en l'OTAN.
L'ofensiva provoca indignació internacional i la Unió Europea (UE) informa que finançarà la compra i lliurament d'armes a Ucraïna i els Estats Units anuncia 2.300 milions de dòlars d'ajuda militar.
Cau Jersón
El 28 de febrer se celebren les primeres negociacions entre Rússia i Ucraïna. Però el 3 de març, pocs dies després de l'inici de la invasió, els russos s'apoderen d'una gran ciutat, Jersón, de gairebé 300.000 habitants i situada en el sud d'Ucraïna. Es tracta d'una zona clau per a l'agricultura ucraïnesa i estratègica perquè limita amb Crimea.
Abans, les tropes russes ja havien intentat prendre la ciutat. La nit de 24 de febrer, els russos van intentar assegurar el pont de Antonovsky, però la contraofensiva ucraïnesa va retardar el moment fins a principis del mes de març.
Candidatura a la UE
El 23 de juny, els líders dels 27 països de la UE anuncien que atorgaran a Ucraïna l'estatut de candidata al bloc. No obstant això, van assegurar que el procés de negociació serà llarg i complicat i podria prolongar-se durant anys i fins i tot dècades. A més, la Unió Europea va confirmar que a causa de ser un país amb un conflicte actiu, la seva entrada en el grup estarà subjecta a condicions en matèria de reformes. El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, va sol·licitar l'ingrés el passat 28 de febrer, quatre dies després de l'inici de la invasió russa.
Resistència horror
L'Exèrcit rus tracta d'envoltar Kíev, la capital, però topa amb una feroç resistència. El 2 d'abril, Ucraïna anuncia que recupera el control de la regió. Moscou centra des de llavors la seva ofensiva en el sud i en la conca del Donbás, sota control parcial dels separatistes prorussos des de 2014.
Després de la retirada dels russos, es descobreixen desenes de cadàvers de civils a localitats pròximes a Kíev.
Des de l'inici de l'ofensiva, l'Exèrcit rus assetja Mariúpol (sud-est). La caiguda d'aquest port permetria la connexió de Crimea amb les zones separatistes del Donbás.
Uns 2.500 combatents ucraïnesos, atrinxerats en l'acereria Azovstal al costat d'un miler de civils, continuen resistint fins a mitjans de maig. El 20 de maig, Rússia anuncia que en té el control. Segons Kíev, el 90% de Mariúpol està destruït i almenys 20.000 persones van morir en el setge.
El 30 de març, els Estats Units acusa a Rússia en l’ONU de provocar una «crisi alimentària mundial». Uns 20 milions de tones de grans estan bloquejats en ports de la regió d'Odessa per la presència de vaixells de guerra russos i de mines col·locades per la defensa de Kíev.
El 22 de juliol, tots dos països segellen un acord per a reprendre l'exportació de cereals. Un primer vaixell de càrrega a granel amb 26.000 tones de blat de moro salpa d'Odessa a inicis d'agost.
Al juliol, les tropes ucraïneses llancen una contraofensiva en el sud i recuperen desenes de pobles. els Estats Units i la UE acceleren l'enviament d'armament pesant per a Ucraïna. A l'agost, explosions d'origen desconegut danyen una base aèria i un magatzem d'armes russes a Crimea.
Des d'inicis d'agost, tots dos països s'acusen mútuament de bombardejar la central nuclear de Zaporiyia (sud), la major d'Europa, ocupada pels russos des de març. Ucraïna assegura que Rússia emmagatzema armes pesants en la planta i que des d'allí bombardeja posicions ucraïneses, la qual cosa Rússia nega. El 18 d'agost, Zelenski insta l’ONU a «garantir la seguretat» de la central. Aquest mateix dia, a Lviv (oest), el president turc, Recep Tayyip Erdogan, avisa del risc d’«un altre Txernòbil».
