La presència d'una font termal de vegades es percep per les olors sulfuroses que desprenen els brolladors d'aigua geotermal, procedent de l'escorça terrestre. Això succeeix per la seva composició mineral, que pot ser diversa: ferro, clor, calci, sodi, magnesi, etc.

El primer que ve a la memòria quan es parla d'aigües termals és aigua calenta i vaporosa, que es correspon a l'aigua hipertermal, que arriba a una temperatura mínima de 36,5ºC, uns 5ºC més alta que la que podríem trobar a la superfície. Cal dir, però, que la font pot brollar a l'exterior a qualsevol temperatura, per la qual cosa podem trobar una font freda (a menys de 20ºC), hipotermals (de 20 a 35ºC), mesotermals (de 35 a 45ºC), hipertermals (de 45 a 100ºC) i, per últim, les supertermals (de 100 a150ºC).

Des de l'antiguitat, les aigües termals han estat presents a moltes cultures com a element no només d'higiene, sinó també terapèutic i fins i tot social. Les cultures grecollatines i musulmanes ens han deixat molts vestigis d'antics centres termals, alguns dels quals han retornat a la seva antiga plenitud. A d'altres països com l'Índia, Itàlia i Grècia s'han localitzat restes que daten del 2000 aC.

En l'actualitat són molts els països que compten amb aigües termals, i en alguns casos són especialment cèlebres, com Bulgària, el Japó, Hongria, el Perú, Espanya, l'Argentina, Xile o Islàndia, entre molts altres.

Efectes per a l'organisme

Segons afirma la hidroteràpia i d'altres tractaments propis de balnearis i centres termals, l'aigua en tots els seus estats pot ser un reforç en el tractament de diverses malalties, i també pot ser un bon company saludable de viatge. De fet, aquesta pràctica ja era habitual durant l'antiguitat; l'aigua freda era com or transparent per als espartans, ja que hi banyaven els recent nascuts per envigorir-los.

La creència que sotmetre's a canvis de temperatura dins l'aigua és beneficiós per a la salut la podem trobar en el sistema d'aigües termals dels romans. Les seves tenien tres piscines principals: el frigidarium (aigua freda); el tepidarium (aigua tèbia) i el caldarium (aigua calenta), al qual s'accedia per aquest ordre.

Aquestes immersions es realitzen per alleujar dolències com l'artritis, malalties dèrmiques i estats de dolor. Una altra de les qualitats que s'hi associen i que apunta la periodista Yamila Papa a la publicació digital mejorconsalud és la d'alleujar estats d'estrès pel seu efecte relaxant i l'augment d'endorfines.

Cal tenir en compte, però, que si bé l'aigua és un dels principals motors de la supervivència de les espècies, també pot ser el pitjor malson quan arriba en forma de desastres naturals, o en aquest cas, quan se'n fa un abús o es deixen de banda les indicacions mèdiques en cas d'embaràs o de malaltia.