Llegia avui mateix en aquestes pàgines un article del director esportiu del Girona FC, Javi Salamero, en el qual feia referència a la reiterada frase que és en boca dels principals líders polítics i funcionaris de justícia de tot l'Estat, sempre que es parla de tot allò que es pot anomenar violència; ja sigui de gènere, com en qualsevol de les seves variants, en referència al comportament d'un grapat de seguidors que van acompanyar el primer equip del Girona la setmana passada a terres tarragonines.
Penso que el que faltava dir és que són una colla de covards, que no deixen de ser, aquells que s'escuden darrera d'un grup o situació nombrosa determinada per actuar al marge del grup i sota l'anonimat del mateix.
Doncs això és el que són aquests quatre desmanegats que no representen ningú, ni molt menys la majoria dels gironins, com tampoc cap dels seguidors que fa anys que seguim les peripècies del nostre futbol. I és clar: Qui cony són aquests ximples per tenir la dignitat de portar els nostres colors? Ni molt menys mereixen portar el nom de la nostra província, ja que per poques vegades que anem als desplaçaments, per una ocasió en la qual hi anem, només som capaços de fer el ridícul gràcies a aquests impresentables.
I ara que som ja quasi a l'equador de la primera volta de la Lliga Adelante, ja podem començar a utilitzar la frase que va fer famós el proper president dels Estats Units, Barack Obama. Tenim la meitat dels deures fets per aconseguir l'objectiu que ens havíem marcat, que no era cap altre que salvar la categoria i anar consolidant l'equip a la divisió de plata. I si un any sona la flauta, doncs que soni... Però la veritat és que ho tenim tot de cara. A fora no la gratem, però a casa costa que ens els gratin.
Avui probablement hem fet el pitjor partit de la temporada a casa, però hem fet allò que sols fan els grans equips, que és molt simple. És a dir, que quan pitjor ho passen, acaben resolent els seus partits per desolació del rival.
Avui estàvem començant a sentir els primers xiulets de la temporada a l'estadi de Montilivi quan, de cop i volta, els dos nou benvinguts, Felipe Sanchón i Igor, han tret petroli de dues situacions que, aparentment, no tenien perill per fer dos gols.
Amb això ja tenim 28 punts al sac i ja en queden menys de la meitat per estar salvats. I això, ara per ara, és possible.... Yes we can!
