S'hi haurà d'acostumar el públic del Santiago Bernabéu. Haurà d'anar assimilant que José Mourinho és un guanyador nat, un tècnic que sol fer triomfar al seu equip. L'èxit, a canvi d'un preu força alt; gens d'espectacle, sinó efectivitat al poder. El Madrid, com era d'esperar, ocupa la part alta de la classificació i encara no coneix la derrota. Ahir va desfer-se de l'Espanyol, però com en la resta de partits, la seva imatge ha deixat descontenta la majoria. Sense anar més lluny, davant els blanc-i-blaus va fer-ne prou amb un gol de penal i un parell de moments d'inspiració de la davantera de casa.

Fa dues setmanes, els blancs varen ser capaços d'arrencar els primers xiulets de la seva pròpia afició. L'equip tombava Osasuna (1-0), però Mourinho i els seus no varen convèncer el personal. Set dies després, suaven de valent per guanyar a Anoeta, un partit en el qual la Real Societat va posar contra les cordes al conjunt de Chamartín fins al punt d'estar a tocar d'esgarrapar algun punt. Se'n varen sortir els blancs; com també ahir, en un partit espès fins a la desesperació, en el qual només quatre guspires de qualitat varen ajudar als de casa a tirar el partit endavant.

La primera, a la mitja hora de joc, només després d'una clara ocasió d'Higuaín i les ganes d'un estèril Espanyol. En un llançament de falta, Luis Garcia va tocar amb el braç dins l'àrea. No s'ho va pensar ni dues vegades Clos Gómez, que va xiular el punt fatídic. Cristiano Ronaldo, segons bona part de la premsa amb ansietat per no veure porteria, semblava alleugerir els seus mals en anotar l'1-0. Un gol i poc més és el que va deixar el primer temps; uns 45 minuts inicials que el públic del Bernabéu va premiar amb més xiulets que no pas aplaudiments.

En la represa, la tònica no va variar gaire. Va estirar-se l'Espanyol, a la caça d'un resultat positiu. I a punt va estar d'aconseguir-lo en un xut de Verdú des de la frontal que va rebutjar Casillas, molt atent. Semblava que les coses podien torçar-se per als blancs quan, uns instants després, Pepe feia de les seves i veia la segona targeta groga en pocs minuts. El portuguès deixava coix als seus, però ho feia per ben poca estona. No havia ni mogut fitxa Mourinho per reestructurar el dibuix que Clos Gómez va decidir anivellar la balança. Una forta entrada de Galán sobre Cristiano Ronaldo va ser l'excusa perfecta per mostrar la vermella directa a l'exjugador del Girona.

Es tornaven a igualar les forces i va ser llavors quan el Madrid va acabar de colpejar el seu adversari. Va ser primer Higuaín, un dels pocs jugadors ofensius que quedaven sobre la gespa (Mourinho havia donat entrada a Khedira i Arbeloa per aguantar el resultat), qui anotava el 2-0 després d'un ràpid contracop. Ja amb el duel dat i beneït, Benzema anotava el tercer (3-0) davant la fragilitat de la defensa perica i les protestes de Forlín, suficients per veure també la vermella i deixar l'Espanyol, que va marxar ben enfadat del Bernabéu, amb nou homes.