Xumetra i Corominas (Elx), d'aquí a poc, sentiran el que va sentir Joan Tomàs ara fa un any quan va pujar a Primera Divisió amb el Celta. Tomàs és el darrer gironí que ha aconseguit un ascens a la màxima categoria i el seu camí també l'intentaran seguir Jose, Juncà, Eloi Amagat, Pons i la resta de la plantilla del Girona. L'ara davanter de l'AEK Larnaca de Xipre recorda com va ser el frec a frec amb el Valladolid fins a la darrera jornada en la lluita per la segona plaça d'ascens directe. "Cal tenir el cap molt fred i sobretot convenciment", diu l'ex del Celta, que assenyala que el Girona compta amb "l'avantatge" de tenir Rubi a la banqueta. Tomàs, des de Xipre, confia en l'ascens de l'equip de la seva ciutat però té clar que les opcions passen per pujar directament. "El Girona ha d'evitar el play-off", avisa Tomàs que va viure una mala experiència fa dues temporades en la promoció contra el Granada.

El Girona està vivint una situació molt semblant a la que va viure vostè amb el Celta les dues darreres temporades. Fa dos anys van perdre al play-off contra el Granada i l'any passat van guanyar el frec a frec amb el Valladolid per l'ascens directe. Com ha d'encarar el Girona aquests últims partits?

És una cursa de fons. S'ha arribat a un moment en què cada detall és important, com es va veure en el gol de Dani Nieto de l'Alcorcón contra el Xerez en l'afegit. L'any passat amb el Celta, l'average va ser molt important, vital per a nosaltres. Cada partit és una autèntica final i el cap és un factor molt important. El Girona ha de tenir el convenciment que pot pujar. Tant de bo! A més a més compten amb l'avantatge de tenir un entrenador com en Rubi.

Amb Rubi van coincidir a l'Espanyol B. Per què considera que és un avantatge tenir-lo?

Sí. Vam pujar a 2a B amb ell. És un tècnic que sap motivar molt bé. Entén els jugadors i en l'aspecte anímic això pot ajudar força. Creix i en aquests contextos ajuda a mantenir la confiança quan arriben situacions adverses.

El seu Celta de Vigo era un equip fet per pujar igual que el seu rival, el Valladolid i tenien molta pressió. El Girona, en canvi, teòricament no en té. Pot ser beneficiós això?

Quan arribes a aquest punt hi ha dues maneres d'encarar-ho: o et relaxes i penses que ja has complert o bé segueixes amb ambició i mires de fer el màxim per pujar directe. El Girona té l'avantatge que no té l'obligació ni la responsabilitat d'haver de pujar i això fa que pugui jugar amb més calma i soltesa. A més a més, tenen gana. A Vigo a cada partit ens hi jugàvem la vida. És bo no tenir tanta pressió.

Les darreres 6 jornades vostès van guanyar 5 partits i en van empatar un. Què necessita el Girona per pujar directe?

S'han de sumar quasi tots els punts perquè els rivals se'n deixaran pocs. És obligatori guanyar-ne 4 com a mínim. Tot i això, s'ha d'intentar no mirar gaire els rivals.

El partit de dissabte contra l'Alcorcón serà decisiu?

Sí. Cal mirar almenys de no perdre. Sempre s'ha d'anar partit a partit i no desviar-se de l'objectiu pensant en altres partits futurs.

L'altre rival o el rival en majúscules és el Vila-real, un dels seus exequips.

És un candidat clar que tothom pensava que pujaria fàcil. Ara comença a notar la pressió. Tot i això saben que si no són segons tenen el pla B del play-off. El Girona hauria d'evitar jugar el play-off perquè seria molt més complicat. No em voldria queixar dels arbitratges però contra els equips grans sempre el petit ho té més complicat. Fa dos anys contra el Granada ens van xiular quatre penals en contra a la promoció. És un factor que també influeix i el Girona pel fet de no ser un dels teòrics equips grans hauria de buscar l'ascens directe.

A les últimes jornades solen aparèixer factors que poden desestabilitzar. L'any passat el tècnic del Valladolid, Djukic, va dir que el Celta havia comprat partits...

Segur que passaran coses d'aquestes i hi haurà gent que mirarà de desestabilitzar. Això ha de servir per motivar-se encara més. A nosaltres ens va donar un plus de moral.