Terol, Gavà, Castelló i Benidorm. Tampoc Vila-real i Caravaca. Ni tan sols Gavà. Cap d'aquestes ciutats ha estat capaç de robar el cor a Òscar Fornés com ho ha fet Elx. Mitja vida li va canviar al porter a la ciutat il·licitana. Batibull de sensacions, reguitzell d'experiències i més d'una aventura que l'han marcat per sempre. Normal, doncs, que les emocions hagin florit de nou quan dilluns, a la seu de la Federació, es va emaprellar l'Olot amb el filial de l'Elx. El present i una part del passat del porter de Benicarló es veuran les cares en una eliminatòria d'alt voltatge i amb l'ascens a Segona B en joc. El tram final d'una temporada "excel·lent" servirà perquè Fornés no només hagi d'aportar de nou el seu granet de sorra a l'equip de la Garrotxa, sinó també perquè retorni als seus orígens i viatgi a una de les ciutats més importants de la seva vida.

"Vaig viure el sorteig una mica emocionat", admet Fornés. Ell no s'esperava topar-se amb l'Elx-Il·licità. Ni tan sols situava el filial blanc-i-verd a les travesses per convertir-se en campió de Tercera. "No el tenia present. En tot l'any no havia estat primer i hi havia equips com el Castelló o el Novelda que, a priori, eren més favorits. Són coses del futbol...". Però, casualitats de la vida, l'Elx B, com l'Olot, va tancar la Lliga regular al capdavant de la classificació del seu grup. I, a més, s'ha creuat al camí dels garrotxins per pujar a Segona B. Un partit més per a molts, una cita especial per al porter. "Ha estat una veritable casualitat. El sorteig m'ha emocionat i m'ha fet recordar moltes coses. Hi vaig jugar dues temporades, però no només va ser molt especial pel que fa el futbol, sinó perquè també vaig conèixer la que ara és la meva dona. Ella és d'allà, així que hi tinc una part de la família. És més, també hi vaig comprar un pis. Em retrobaré amb força gent i en tinc moltes ganes", s'explica.

Bones experiències fora i també dins el camp, on Fornés va viure també una etapa com a futbolista de la qual en guarda un record favorable. "L'Elx em va donar l'oportunitat de sentir-me professional; vaig debutar a la Segona Divisió A i és una època molt bonica de la meva carrera. Realment, va canviar la meva vida en diversos sentits i vaig fer-me un nom en aquella zona", relata. Han passat els anys (en va marxar l'any 2006), però Fornés es retrobarà amb vells amics al Martínez Valero. "Els jugadors, com és lògic i més tractant-se d'un filial, han canviat molt. El president és el mateix, això sí, i també el preparador físic. Encara hi queden alguns amics al club, així que serà emotiu tornar i saludar la gent", apunta. Com a anècdota, el de Benicarló recorda que l'actual porter del filial, José Carlos, ja era al club quan ell formava part de l'Elx: "Llavors ell era cadet, em sembla recordar. No vam coincidir entrenant-nos ni tampoc sabria dir quines són les seves qualitats, però sé que formava part del futbol base".

Però a l'hora de la veritat, Fornés aparcarà tots els records i les emocions a una banda i se centrarà a ajudar el seu equip ha tancar la que, per a ell, ja és una "temporada excel·lent". En vol més, desitja posar-li la cirereta amb un ascens que "mereix" no només la ciutat, sinó també l'afició. Però el porter té molt clar que no serà gens fàcil, encara que veu favorable el fet de jugar la tornada a la Garrotxa. "L'Elx B ha estat el millor d'un dels grups més forts que hi ha a la Tercera Divisió. Això vol dir alguna cosa", assegura el porter.