Amb la moral pels núvols després de quatre victòries consecutives que han reactivat l'equip, l'Olot es prepara per afrontar dos partits seguits a casa que, curiositats del calendari, seran contra rivals que, per la raó que sigui, formen part de la història del club garrotxí. Diumenge (16.30) visitarà el Municipal l'Alcoià, l'entitat que va deixar l'Olot sense l'ascens a Segona la temporada 1966/67 després de remuntar un 3-1 en el partit de tornada (4-0). I el 2 de març arribarà a l'estadi el Constància, amb qui els garrotxins també van lluitar per ascendir a la categoria de plata la campanya 1958/59. Aprofitant la visita de l'Alcoià, l'associació d'exjugadors de l'Olot i el propi club estan organitzant un homenatge a la plantilla que va fregar la Segona. Un equip de traca i mocador, amb molts jugadors cedits per l'Espanyol (amb qui hi havia un acord de filiació), que va estar a punt de fer història.

L'Olot, dirigit aleshores per Agustí Faure, despertava passions. En la penúltima jornada de lliga de Tercera, els garrotxins van tombar el Girona (3-1) i es van proclamar campions. "Hem trobat una grabació amb Super8 del partit increïble, amb l'estadi ple amb potser més de 5.000 persones", explicava ahir Pep Solés, president de l'associació. En aquell Olot hi brillaven homes com Ferri Danés, Jesús Morchón, Alfred Parés, Jordi Prat, Gerard Merchán, Jordi Figueras, Pons i Rodri. Molts d'ells seran diumenge al camp per fer el servei d'honor. Abans hi haurà hagut un dinar de germanor "amb moltes sorpreses", segons Solés. Santi Carrasco, porter d'aquell Alcoià tot i que no va disputar la promoció, i exentrenador del Girona i el Blanes, també ha sigut convidat a l'acte.

L'Olot hauria pujat superant una única eliminatòria d'ascens i el rival era l'Alcoià. En l'anada, disputada a l'estadi el diumenge 11 de juny de 1977, els garrotxins van guanyar amb claredat (3-1) gràcies als gols de Morchón, Merchán i Salvi. I més gols que haurien pogut marcar amb una mica més d'encert. Hi havia un optimisme moderat per afrontar el partit de tornada, però allà la patacada va ser bestial. I això que al descans s'hi va arribar amb empat a zero i l'afició local resignada.

A partir de l'1-0 (min. 55), l'Olot es va desfer. Les lesions de Figueras i Prat i un penal no assenyalat van acabar traient de polleguera als garrotxins i donant ales a un Alcoià que, diumenge, 47 anys després, es retrobarà amb l'equip gironí.