És el soci 16.331 del Barça i ho és des del 1974. Entre 2003 i 2005, sota el mandat de Laporta, va ser directiu responsable de les seccions d´handbol i de bàsquet; el 2010 va tornar al Club com a vicepresident esportiu, sota la presidència de Sandro Rosell. S´estrenà com a president del FC Barcelona el gener de 2014, quan Rosell va presentar la seva dimissió. El fins aleshores vicepresident esportiu assumí el càrrec al llarg de 16 mesos i participà activament amb el director esportiu Andoni Zubizarreta en fitxatges, traspassos i renovacions de jugadors. La seva candidatura guanyà les eleccions del 18 de juliol de 2015. Sota la seva presidència s´aconseguí el triplet. És conseller delegat de les empreses ADELTE Group i EFS, Equipo Facility Services; la primera dedicada a l´enginyeria per a ports i aeroports, bàsicament als fingers, és líder mundial en solucions d´embarcament i en el disseny de vehicles de transport per a grans càrregues, i, la segona és un grup d´empreses de serveis per al manteniment integral de terminals de ports i aeroports i d´equips electromecànics.

El Barça necessita professionals com vostè?

En segons quines àrees sí, però el President no viu del Barça. Jo sóc un empresari dedicat a l´enginyeria per embarcament i desembarcament de persones i càrregues en ports i aeroports. Hem de moure´ns de manera inter­nacional amb visió global innovant contínuament, cercant valor afegit amb eficàcia i rigor. Ho faig des del 1991. Tenim oficines a Mèxic, Panamà, Corea, Singapur, Vietnam... Doncs mireu, del Barça també en vull fer una bona empresa multinacional amb els mateixos paràmetres i una gestió comparable: global, pionera, innovadora, rigorosa, eficaç, amb valors i 100% catalans en ambdues empreses. Com a club, som coneguts arreu, respectats i envejats. Tenim oficines a Hong Kong i Nova York i n´obrirem a Sao Paulo... El rigor en la gestió va arribar al Barça en la meva primera junta com a directiu de Sandro Rosell. Això ens obliga a guanyar diners cada any i a no endeutar-nos innecessàriament. El Barça és admirat i respectat al món i hem de seguir sent líders mundials. El nostre relat és senzill: volem ser un Club diferent dels altres. No volem ser només un dels millors equips. Volem ser un Club diferent. El dels nens. Millor que cap.

Últimament han tingut problemes tant amb la FIFA com amb la UEFA...

Anem a pams. Cal distingir. La UEFA (Union of European Football Associations) és la confederació de 55 associacions estatals de futbol (llevat de les nacions que formen el Regne Unit, que hi participen de manera separada), l´ens que governa el futbol a Europa. El Barça hi té un gran pes, sobretot pel que fa a competició, reglaments, etc. La FIFA (Fédération Internationale de Football Association) és la institució que governa les federacions de futbol de tot el planeta i organitza els campionats mundials, els tornejos olímpics i altres competicions. També s´encarrega de fer les reglamentacions per als jocs de l´esport per mitjà de la Directiva Internacional del Futbol Associació. Agrupa 209 associacions o federacions de futbol de diferents països.

Joseph Blatter, el president de la FIFA, fou acusat de corrupció el maig passat, juntament amb el vicepresident Michel Platini. El mateix Blatter convocà eleccions a la presidència de la FIFA per al proper 26 de febrer. Com es posicionarà el Barça? Quin és el seu candidat?

Ja ho veurem. La FIFA és una entitat molt lucrativa, sense propietari, on el president ha de ser elegit per un centenar de persones i escreix. Caldria començar per limitar a dos els mandats. Volem veure els canvis per restablir els ponts de diàleg. Des del passat octubre és secretari interí Issa Hayatou. L´italià Gianni Infantino, actualment Secretari General de la UEFA, ha dit que es presentaria com a candidat i té números. Però el que és important és distingir els dos ens.

Quines relacions té el Barça amb la UEFA?

El Barça no hi té males relacions; ara bé, no participem al comitè d´ètica. Actualment som el primer club del món. Tenim molt crèdit. El que passa és que amb la sanció per les estelades es van passar quatre estacions, per dir-ho d´una manera col·loquial. Fa la impressió que les comissions de la UEFA, és a dir els directius, s´hagin imposat a la junta o comitè executiu. El que volem és anar a explicar-los la situació amb arguments. Ho vàrem fer a la primera sanció, i ara ens adonem que no ho varen entendre.

Va ser l´advocadessa ucraïnesa Anna Bordiugova, inspectora d´ètica i disciplina de la UEFA, qui, en passar-li un vídeo amb el públic enarborant estelades a la final de la Champions amb la Juventus a Berlín, els aplicà l´article 16 dels estatuts que ve a dir que en els camps no hi pot haver manifestacions polítiques, religioses, sexistes...

La UEFA va multar al Barça amb 30.000 €. El delegat de la UEFA al partit havia qualificat d´«impecable» el comportament de l´afició. I, de problemes de banderes n´hi ha hagut a molts d´altres llocs. També de xiulets. I han multat molts clubs. El mateix Platini em va parlar de les banderes corses. Ningú no recorda una bandera nazi en un estadi? Mirin, d´estelades n´hi ha hagut des del 92 a la final de Wembley. I n´hi va haver a la final de Roma i també enguany a Tiblissi per la Supercopa d´Europa amb el Sevilla. No poden prohibir una manifestació pacífica amb una bandera que és històrica.

En què es basa la sanció?

M´he llegit els arguments de la sanció, que ara és de 40.000 € i també per les estelades al partit de la segona jornada de la Champions amb el Bayern Leverkusen. La Comissió de Control, Ètica i Disciplina de la UEFA no parlen de senyeres sinó de banners (pancartes) i posen la sanció per combinar els banners amb els crits d´«Independència» als 17´, 14". En diuen el «Momentum 17:14». No ho podíem deixar passar. La Junta considera sagrada la llibertat d´expressió. D´aquí el recurs al Comitè d´Apel·lació. I, si convingués, aniríem al TAS (Tribunal d´Arbitratge Esportiu). Estem disposats a arribar a Estrasburg, si cal. El Club no ho pot fer, però hi ha una iniciativa del president de la Confederació Mundial de Penyes, a la qual es poden sumar tots els socis, per recórrer a la justícia ordinària i arribar fins el Tribunal dels Drets Humans. El dia del partit del Bate Borisov, el 4 de novembre, el director de comunicació de la UEFA i el cap de premsa es varen reunir amb la premsa a Barcelona i varen anunciar que no farien més sancions mentre duri el recurs que ha cursat el Barça. Tot això, de fet, ja ens ho havien dit a nosaltres abans, però, malgrat tot, hem seguit amb les demandes. Si ens podrien sancionar a partir de l´article 14 dels estatuts, si es xiula l´himne de la Champions? Han comentat que es referien a Himnes nacionals. Ara, s´ha sancionat algun equip anglès per xiular l´himne de la Champions, sí.

La FIFA els va sancionar per irregularitats en la contractació de menors...

Pensaria que el Barça es va equivocar contractant nens contra les normes de la FIFA, malgrat que era una pràctica habitual en d´altres clubs. Els clubs, fa temps, havien d´haver demanat que es canviés una normativa que existeix per oposar-se a la pràctica d´alguns agents malànimes que portaven una dotzena de xicots africans, fracassaven i els deixaven tirats. Cert, hi ha molts nens contractats per clubs de diferents esports a Espanya: bàsquet, tennis... Ara bé, en el cas del futbol, no tots els clubs europeus estan d´acord en aquesta mena de contractes, per dues raons: una, demanen procedència arrelada al territori, perquè tothom vol Xavis, Piqués, Pujols o Bartres; dues, perquè no tenen un mínim potencial econòmic per fer fitxatges i oferir formació.

De sempre s´ha elogiat el paper formatiu de La Masia...

Sí. Tenim un molt bon equip de gent, tant a la part esportiva com en l´educativa. I aquesta està relacionada amb l´altra. Altrament penseu que, dels 400 nens més o menys lligats al futbol base del Barça, a la Masia, sota la batuta de Carles Folguera, n´hi ha sols uns 60 (i només entre els 13 o 14 anys i els 18). Els altres s´eduquen a casa com els xavals normals. Aquí, amb Pere Gratacós encarregat de la formació i Masia 360 (una oficina de suport a esportistes i tècnics, amb dos objectius: transmetre els valors del Barça i dotar els atletes de les eines per la formació de l´individu en els aspectes emocional, acadèmic i social) tenen a l´abast una formació integral. En aquest tema voldria que el Barça fos molt curós de cara al futur. Si el Barça som un 5 estrelles com a Centre mèdic, també ho hem de ser com a formadors. Però, el problema són...

Els diners, els fitxatges...

Justa la fusta. La formació és un valor afegit. A Espanya haurem d´acabar legalitzant unes contraprestacions econòmiques, tal i com fan a Europa. Valoren el que val un nen per formació, per exemple 90.000 €. Si un altre club el vol, paga l´import i tots contents. Aquí, a xicots de menys de 18 anys, enguany, els prometen fortunes.

Els drets de recompra funcionen molt bé, no?

Sí. Ara no fem cessions, ja que el jugador cedit segueix pensant que és del Barça i la experiència demostra que no és bo per a ningú.

Diversos jugadors del Barça han tingut problemes amb Hisenda... Això els descentra?

Hisenda, arran del cas Messi, primer inspeccionat a Espanya, va canviar el criteri, particularment en relació al tema d´imatge. Des d´aleshores afecta a tots els jugadors d´Espanya, no només als del Barça. I als nostres jugadors, més aviat els emprenya un fet: que només surten ells a la premsa. Mirin, d´ençà del cas Messi, jugadors d´arreu d´Espanya han corregut a fer declaracions complementàries! Però, noi!, només surten els noms dels del Barça. Sap què diuen alguns? «¡Qué mierda que vine aquí!». Certament, en d´altres llocs tenen altres tactes i tractes fiscals. I quant a Messi, el club empara i recolza completament el jugador.

Però haurà d´anar a judici, perquè l´advocacia de l´estat manté l´acusació...

Miri, jo he estat imputat, en una forma que la podríem qualificar com a molt rebuscada, per unes retencions d´IRPF fetes pel FCB al tipus del 24,75%, que el fiscal de l´estat diu hauria de ser del 52%.

També està acusat per l´afer Neymar...

Estic acusat per uns simples tecnicismes de doble imposició entre Espanya i Brasil en el fitxatge de Neymar. Els nostres assessors fiscals del despatx Cuatrecasas ens diuen que ho vam fer bé; fins i tot vàrem aprovisionar pel pitjor dels casos, com a signe de bona fe. De fet, l´Audiència Nacional sembla que ens dóna la raó, quan no troben cas que l´afecti i ho ha traslladat als jutjats territorials de Barcelona, d´on no hauria d´haver sortit. Però ara ja tenim el cas Neymar dos a l´Audiència Nacional. Es tracta d´una querella presentada pel fons d´inversions DIS que haurien de resoldre´s exclusivament amb el Santos FC, tal i com l´informe del fiscal i el mateix jutge Pablo Ruz ja els va comunicar en la inadmissió inicial. Dues entitats de Brasil que es vénen a querellar en territori espanyol i no al Brasil, com sembla correspondria i opinen els experts?

Tenen calculada quina és la repercussió del Barça a la ciutat de Barcelona?

Sí, l´estudi fet per Deloitte mostra que el club genera un efecte tractor en l´economia, turisme, ocupació i en la recaptació fiscal de la ciutat. Així, la temporada 2013-2014, l´impacte econòmic va ser de 759 M€ anuals, l´1,2% del PIB de la ciutat. Amb l´«Espai Barça» calculen que arribarà als 826M€ i 16.628 llocs de treball mantinguts a l´any. L´any 2021, tanmateix, es calcula que, juntament amb l´activitat del club, s´arribarà als 917 M€ i 18.523 llocs de treball. Fiscalment es tradueix en 219M€ anuals per a les arques públiques. Enguany ja estem calculant quina és la incidència a Catalunya. El Barça, exteriorment, té un màrqueting i un predicament excepc­ionals. Ens segueixen prop de 200 milions de persones per les xarxes socials. Som els primers del món.

Els sous dels jugadors són tan privilegiats com es diu?

Guanyar el triplet dóna molt marge de diners per a les primes? Guanyar la Lliga dóna poc marge extra, i la Copa del Rei, menys (de fet no té incidència, doncs no es cobra res si no hi ha un altre títol). Ara, la Champions sí que en dóna. Les primes les pacten i depenen de molts paràmetres. Dit això, a can Barça hi ha una trentena de jugadors que podríem dir que tenen sous envejables, però se´ls guanyen al camp.

I no seria un bon negoci vendre en Messi?

En Messi, si és per nosaltres, no el vendrem mai. Ni podem ni volem. Més enllà de la valoració exclusivament esportiva, ningú dubta que és el millor jugador del món. Algú es pensa que no es guanya el sou? Només amb els patrocinis que revaloritza i aporta, qualsevol adversari n´estaria encantat. Espero que en el Mundial del 2018 encara estigui, i ben content i feliç com ara, entre nosaltres.

I si és ell qui vol canviar d´aires?

Ni m´ho plantejo. Qui el vulgui, ja sap que la clàusula és de 250 M€. I ja en pot preparar 250 M€ més per a Hisenda. Qui pot fer aquesta despesa?

Diuen que Messi i Neymar Jr. guanyen més amb els patrocinadors sols que no pas amb el sou.

Això jo no ho sé. El que tothom veu és que Neymar, quan Messi ha estat lesionat, s´ha carregat l´equip a l´esquena.

Vindrà Nolito? Hi ha diners per fitxar nous jugadors?

No és tema de diners.

Cruyff deia que «els diners han d´estar al camp i no al banc».

Ara el que hem de fer es desitjar al Johan una bona i feliç recuperació.

Què va passar amb Puyol?

No ho sé. És una persona molt exigent amb si mateix i s´ha fixat nous reptes. Un dia potser tornarà al Barça.

Serà quan els directius cobrin.

Això també ho hem de millorar en el futur. Almenys proposar unes dietes per la dedicació. Penseu que ara mateix paguem fins i tot les entrades que ens demanen els amics o familiars si passen de quatre. Si anem amb l´equip a un desplaçament i la parella ens hi vol acompanyar, el cost del bitllet va al nostre càrrec.

Xavi sí que tornarà...

Veig Xavi com un gran entrenador del Barça.

Expliqui´ns això de l´«Espai Barça» per convertir el club en un líder diferent.

La nostra màxima és que volem un Barça dels nens. És l´objectiu, allò que ens ha de fer diferents. A Sant Joan Despí ja hem completat la reordenació de l´espai amb l´Ajuntament. Enguany estem en la fase de fer-ho a les Corts. Treballem simultàniament en tres eixos: l´institucional, el tècnic i l´econòmic. Voldríem que mai el finançament limités els recursos del club. Altrament, ara, la gent de les Corts ens vol on som; per això ens hem oblidat de bastir-lo a cap altre lloc. Ja hi ha seleccionats 8 equips de treball per a la remodelació del Camp Nou i 6 per al nou Palau Blaugrana. L´estadi tindrà capacitat per 105.000 espectadors i es parla de grades digitals i tot. La tria la farà un jurat format per membres del club, del Col·legi d´Arquitectes i de l´Ajuntament de Barcelona. L´Ajuntament té tota la informació. L´ope­ració portarà molta gent. Un cop aquest desembre el jurat triï l´equip de treball, portarem el projecte als veïns. Tot i que ja ens reunim amb l´alcaldessa, fins disposar del projecte final no ho farem intensament.

Diuen que l´Allianz Arena del Bayern de Munich ha esdevingut una àrea de negocis.

L´hem de superar. L´Allianz Arena no pot obrir cada dia i té unes 800.000 visites l´any. Nosaltres partim dels 2,2 milions de persones que ens visiten anualment, de les quals 1,5 milions van al museu i fan compres. El nostre és el museu més visitat després del Dalí de Figueres i genera 27M€ l´any. Volem un estadi obert tots els dies de l´any per a tothom, llevat dels dies de partit. A partir del proper any, l´estadi s´obrirà més temps abans dels partits i es tancarà força després. Hi ha d´haver restaurants amb bona gastronomia i d´altres amb preus normals. Imagineu que veniu d´Olot, per veure un partit que comença a les 4 o les 5; no us sortiria més a compte dinar a l´estadi? Hi haurà bars, sales per poder-s´hi estar, amb pantalles de TV per reviure els gols...

I el «Barça Universitas», que porta Jordi Monés?

Serà la Universitat del Barça, denominada com dieu per no infringir cap norma. Es tracta de consolidar acadèmicament els camps de coneixement que té el Barça, tant en l´àmbit esportiu com mèdic, jurídic, admi­nistratiu, legal, periodístic, fisioterapèutic, de màrqueting, de preparació física, de gestió, de gastronomia per a esportistes... Nosaltres generem molt de coneixement i ho hem d´aprofitar i oferir-lo a qui vulgui a més de rendibilitzar-lo fent màsters, postgraus i el que faci falta. Podem oferir professors: metges, advocats, físios.... Volem associar la marca Barça al coneixement per ser diferents dels altres clubs del món. Desitgem mantenir l´excel·lència, estar el dia amb tots els avenços científics i intercanviar i transmetre aquests continguts. Ja hem signat precontractes amb algunes universitats com les de Barcelona, Harvard, Vic o Columbia així com amb el MIT (Massachussets Institute of Tecnlology).

Però la seva nineta dels ulls és la «Fundació Barça».

Ha de ser l´eina per esdevenir veritablement globals. La gent, avui, sobretot fora d´aquí, és del Barça perquè guanya. I si no guanya, què? Doncs ha de continuar sent del Barça! Hem d´arribar als nens d´arreu del món. Volem que el Barça sigui el club dels nens, que es facin del Barça per aquest motiu. UNICEF és un instrument per arribar als nens d´arreu del món i poder-los formar i ajudar. Aquest es el veritable relat del Barça que volem, i és del tot extrapolític. De fet, aquest és l´origen d´incorporar UNICEF a la samarreta. Els deutes posteriors d´uns cinc-cents milions ens varen obligar a compartir-lo amb Qatar, que ens ha permès recuperar la força econòmica i mantenir el club dins de l´elit.

Li hem de preguntar per Qatar...

Ja. Primer de tot vull dir que ningú, però ningú d´arreu del món, ni UNICEF, ha posat mai cap pega pel patrocini de Qatar Airways. A més, no hi ha cap lligam més enllà del contracte vigent. Amb Qatar Foundation i amb Qatar Airways hem d´estar agraïts: ens van donar suport en un moment que ens calia. Ells també n´estan. Altrament, d´acord, hi pot haver problemes democràtics, des del punt de vista occidental, a Qatar; però, ¿i en les alternatives? Que no n´hi ha a Rússia o a Xina? Imagineu que haguéssim pactat amb Volkswagen! Mireu, difícilment hi haurà cap marca al món que posi pegues al Barça. Però, ara com ara he de dir que els ponts amb Qatar Airways continuen estesos. Altrament Qatar participa en molts negocis que donen feina a Catalunya, com és sabut, des d´Iberia al Corte Inglés o a la Seat. Personalment no tinc cap problema ètic, però tampoc no hi ha cap acord tancat i definitiu.

Diuen que per renovar l´acord vostè vol cobrar-los el triplet, que vol pujar molt amunt les xifres.

Tinc obligació de presentar un contracte amb el valor més alt possible per als nostres actius. No vull que ningú pugui dir que ens venem malament. A l´Assemblea vaig dir que negociàvem per 65 M€, tres anys i sense samarreta d´entrenament...

També vol ingressar més pels drets televisius.

Entenem-nos. A la Lliga juguem amb pressupostos entorn dels 600M€ Madrid i Barça; entre 140M€ i 150M€ l´Atlético, el València, el Sevilla i el Bilbao. La resta van de 30 a 50. El que ens costa la secció de bàsquet. Calia una reestructuració. La Lliga ingressarà 540 M€. Per al curs 2015-16 el Madrid i el Barça hem decidit congelar els ingressos televisius i que els altres clubs ingressin més, que és el camí de la solució.

Si els clubs petits ingressen més es faran més competitius.

Millor. Hem de continuar tenint la millor Lliga del món. Però em temo que molts esperen els ingressos per pagar deutes amb Hisenda. El gran rival del Barça de cara al futur, tanmateix, no és cap club en concret sinó la Premier League, pels fons que manegen. Al Regne Unit els drets televisius són molt més alts. Aquests podran venir amb la bossa plena per pispar-nos jugadors de la pedrera. Amb 15 milions d´abonats, acaben repartint molts diners. Arriben a un total de 3.500M€, més del doble que la nostra lliga. Penseu que el futur del futbol es troba a la grada digital, que en permetrà igualar la economia.