«If your dreams don't scare you, they aren't big enough», es pot llegir en un cartell que les jugadores de l'Uni han tingut clavat a la porta del seu vestidor en aquesta Copa. Aquesta frase motivadora que, traduïda al català, explica que «si els teus somnis no et fan por és que no són prou grans», i altres que havien anat penjant també dins del vestidor Rosó Buch i Haley Peters havien de marcar el camí de l'Spar Citylift Girona cap al seu primer títol de Copa. Però no va poder ser. I és que a les jugadores de l'Uni els provoca autèntic pànic la brutal intensitat amb què pot arribar a jugar l'Avenida quan Miguel Ángel Ortega toca la tecla. Va passar en el partit de lliga a finals de novembre i, ahir, un altre cop, quan l'Spar Citylift Girona s'havia posat quinze punts a davant en el principi del tercer quart (30-45).

L'equip de Salamanca, veient-se en perill, va treure l'instint de supervivència i amb una combinació del llibre d'estil d'Ortega, en què el concepte desplegament físic surt a totes les pàgines, i l'inesgotable talent de Sílvia Domínguez, va capgirar el marcador amb un parcial de 17-0. De la festa a la bufetada a la cara. De pensar en el títol a recordar massa nítidament el que havia passat en el partit de Lliga. Veure com un avantatge de quinze se li escapava com aigua entre les mans va ser un cop massa dur per a l'Uni. No va tenir capacitat de resposta i, tot i provar-ho, en els darrer quart els cinc minuts negres que havien viscut van continuar allà, com gravats a foc, en el cervell de les jugadores.

Derrotar el Perfumerías Avenida era un somni que feia massa por a l'Uni. Les dues pilotes recuperades seguides a mitja pista en el darrer minut, i el triple de Jordana, ja varen arribar massa tard. El partit estava a les mans del Perfumerías Avenida, encara que al final només guanyés per quatre punts (80-76), perquè el moment de clavar un cop de puny sobre la taula no era en el darrer minut. El caràcter era necessari abans, quan Sílvia Domínguez liderava un Avenida que, en només cinc minuts, va convertir en poc més que una anècdota els grans moments de bàsquet que havia jugat l'Uni en el segon quart. Igual que la il·lusió, i el treball, de la gent del club per portar a Girona una Copa que va tornar a demostrar que el bàsquet femení està enganxant a la ciutat (més de 4.200 persones sense que el club obrís la mà amb les invitacions).

Els nervis de dissabte en la semifinal contra l'Araski encara no s'havien acabat. Van aparèixer en els primers minuts. L'encert continuava sent un objecte de desig impossible d'abastar i, un cop més, l'agressivitat de Coulibaly prop de cistella i les faltes de l'Avenida, permetent a l'Uni sumar des de la lína de tirs lliures, van mantenir l'equilibri en el marcador al final del primer quart (17-16).

El primer triple de l'Uni, de Haley Peters, va acabar d'equilibrar el partit a l'inici del segon període (21-21) i, canviant d'encert a cor, la nord-americana va agafar un rebot d'atac per anotar un bàsquet que posava l'equip gironí vuit punts a dalt en el marcador (22-30). Givens i Sílvia Domínguez van provar de mantenir viu el Perfumerías, però, amb Fontajau entregat a la força de Coulibaly, l'Uni va treure el seu millor bàsquet per, recuperant pilotes, dominant el rebot, i jugant alegre en atac arribar al descans guanyant per onze punts després d'un bàsquet d'Aliminaite (30-41).

I, quan semblava que l'esbroncada d'Ortega al descans no havia fet efecte, quatre punts seguits de Leo Rodríguez van posar els quinze de diferència en el marcador a vuit minuts per acabar el tercer quart, va arribar el moment Sílvia Dominguez.

Un triple de Krisi Givens va encetar el parcial de 17-0 i, amb el lideratge de la base de Montgat imposant-se de manera aclaparadora en el seu duel amb Jordana, la bufetada a la cara de l'Avenida a l'Uni no va tenir cap resposta durant cinc llargs minuts. Cinc minuts que van enterrar un somni i que van acabar portant la Copa cap a Salamanca. Hi haurà, però, més oportunitats. La temporada és llarga i encara promet moltes més emocions.