El Liverpool va deixar anit el Barça sense la final de la Lliga de Campions després de guanyar per 4-0 a Anfield els blaugranes en un partit en què els d'Ernesto Valverde van recordar el pitjor equip que va caure eliminat fa una temporada davant el Roma. Com aquella vegada, el plantejament d'Ernesto Valverde va condemnar els blaugrana, que van reviure aquell terrorífic malson el dia que ja es veien al Wanda lluitant pel títol vist el 3-0 que duien de l'anada.
La història, cíclica com ella sola, va tornar un històric Liverpool al seu miracle d'Istambul i va rememorar els malsons d'un Barcelona que va tornar a Roma un any després i que va quedar eliminat de la Lliga de Campions en un naufragi per a la posteritat.
Una onada en forma de You'll Never Walk Alone va rebre el Barcelona a Anfield. Aquesta va ser la part amable. La realitat a la qual venien van ser els xiulets ensordidors que els van despertar només de treure des del mig del camp. Una tempesta que va avisar el Barcelona i que els va comprimir els músculs i els va ficar la por de 54.000 gols al cos. Quan Jordi Alba va perdre la pilota que va desembocar en el primer gol d'Origi, no es va sentir com una cosa estranya.
Semblava la part escrita d'un guió preparat per endavant a Anfield. Un Liverpool al qual li era igual no tenir Mohamed Salah i Roberto Firmino, perquè Origi i Shaqiri prenien els seus papers entonats per la grada. Molt per sobre del seu nivell real potser, molt al nivell de l'escenari. Compungit i espantat i sempre amb Roma en la ment, el Barcelona va sortir de la cova, amb un Messi buscat contínuament, per estavellar-se sempre amb el porter Alisson. El guió marcava que la màgia havia de durar més, que l'encanteri no es podia trencar encara.
Per això diversos xuts de Messi des de la frontal es van perdre més enllà de la porteria local. Per això cada córner suposava que tot Anfield es posés dempeus. Els amics ja no existien i Suárez era increpat amb càntics que el titllaven de trampós.
A la guerra, els amics es compten amb els dits i, encara que el Liverpool es precipitava en la recerca del segon gol amb un elèctric Mané, el resultat aguantava. Només va trontollar el guió en els instants finals de la primera part, amb un xut ras i llunyà de Messi i un mà a mà d'Alba amb Alisson que va salvar el brasiler.
El pla va seguir viu i va patir el gir de la lesió d'Andy Robertson, que va traslladar Milner al lateral esquerre i va treure Georginio Wijnaldum al mig del camp.
L'inici del segon temps va superar l'infern del primer. Wijnaldum va acabar per traslladar el Barça al malson de Roma. L'holandès va rematar una centrada baixa d'Alexander-Arnold i va posar el 2-0. Anfield feia por. L'holandès, tot seguit, va rematar de cap un enviament des de l'esquerra i va fer el 3-0. Anfield aterria. Les reminiscències de la nit a l'Olímpic ja eren fotografies en la ment dels jugadors blaugranes.
El terror ja era un jugador més en les files dels d'Ernesto Valverde i, mentre es passejava pel camp, va deixar gelats els defenses, que es van quedar aturats en un córner, badant, i van permetre que Origi, en una jugada inexplicable, anotés lliure de marca el 4-0 que deixava el Barça eliminat. Un gol que entra al museu dels horrors del club directament.
Anfield era l'epicentre de la por mundial. Els càntics eufòrics locals es barrejaven amb les cares dels blaugranes, incrèduls. El Liverpool ja tenia el 4-0 al marcador. El Barcelona s'entretenia tocant a la frontal. No hi havia cap Iniesta que ho arreglés. Messi no apareixia. El temps s'esgotava i The Kop embogia.
El xiulet final ho va confirmar. Anfield era el centre de l'alegria mundial per a un Liverpool històric. Havien aconseguit l'impossible, havien retornat el Barcelona a Roma, rescatat Istambul i seran a la final del pròxim 1 de juny al Wanda Metropolitano.
