04 de març de 2020
04.03.2020
· JORNADA ESPORT I SALUT

Francesc Sucarrats Botet: «Tothom vol ser Messi o Kilian Jornet i els fisioterapeutes ho estem aprofitant»

Va néixer a Cervera i va jugar a la Divisió d'Honor de waterpolo en diferents equips catalans · També va ser el fisioterapeuta de les seleccions espanyola, croata i britànica de waterpolo · Actualment és professor del màster universitari de Readaptació Esportiva a l'EUSES, i a altres centres · Compagina la docència amb l'exercici de fisioterapeuta de l'equip olímpic espanyol de natació i és cap dels serveis mèdics del FC Wuhan Three Towns

03.03.2020 | 23:50
Francesc Sucarrats Botet: «Tothom vol ser Messi o Kilian Jornet i els fisioterapeutes ho estem aprofitant»

El fisioterapeuta Francesc Sucarrats participarà en la 2a Jornada Esport i Salut amb una conferència en la qual parlarà sobre prevenció i sentit comú a l'hora de fer esport. L'acte està organitzat per Diari de Girona, amb l'impuls d'AndBank, Nous Tràmits, Urbinium, el patrocini de Sportcat, Centre Cenit, Eurovacances, Universitat de Girona i Kombucha Alma i la col·laboració de Frit Ravich, Genciana i Mútua General de Catalunya. La jornada se celebrarà el 26 de març a l'Auditori Palau de Congressos de Girona de 18 h a 21 h. L'assistència és gratuïta però cal una inscripció prèvia en aquest enllaç.

Hem perdut el sentit comú a l'hora de fer esport?
Sí, s'ha perdut totalment el sentit comú. El que feia curses de 10 quilòmetres ara fa maratons; el que feia maratons, ara fa ultramaratons; i el que feia travesses de les Medes a l'Estartit, ara fa ultramaratons al mar. La culpa d'això han estat, en part, les xarxes socials. A tots ens agrada posar més pa que formatge a les coses. Ara tothom vol ser Messi o Kilian Jornet i els fisioterapeutes ens estem aprofitant d'això perquè tothom es trenca. La major part de les persones no estan preparades per fer el que fan aquests esportistes, per això ara hi ha tants de físios.

És a dir, sobrepassem els nostres límits.
Sí, ara els esportistes venen cada setmana a la consulta. No pot ser, no és bona aquesta dependència. La solució no és venir cada setmana al físio a posar-se un pedaç, tapar el forat i seguir competint. Si el dolor no marxa, s'ha d'abaixar el ritme i en comptes de fer 20 km cada dia, fer-ne 5. Recordo el cas d'un home que feia una competició de relleus. Portava 15 hores competint i estava corrents plorant i el seu fill de 5 anys li va dir «si et fa mal, para, papa». El problema és que a tothom li agrada presumir per les xarxes socials per veure qui la té més grossa. Hi ha una frase que diu «el que sabe hace, y el que no sabe habla». Els físios ens aprofitem d'això, no ho sabem parar o orientar.

Sempre fent estiraments abans i després d'un esport físic, i ara alguns aconsellen no fer-ho. És necessari o no?
Sí, per descomptat. En aquest debat hi ha l'evidència científica, que és el que diuen els estudis científics, i l'evidència clínica, que és el treball diari que fem els fisioterapeutes. Jo personalment crec que s'ha d'estirar. Abans de la competició l'estirament ha de ser molt més dinàmic i després molt més tranquil. El múscul és una molla, si tu l'estires de forma molt bèstia, acabarà sent un filferro i no servirà per res. Els estiraments no han de fer mal. En aquest cas, «el que pica cura» no és cert.

Sembla que la gent té més temps per aixecar peses i cremar calories, però no per fer exercicis d'escalfament o de recuperació. Per què la gent no pren consciència?
Perquè anem de puto cul. Tenim dues hores entremig de la feina per dinar, per desplaçar-nos fins al centre esportiu, per escalfar, per fer la part principal de l'exercici, per dutxar-nos i per tornar cap a la feina. Què descartes? Doncs estirar i escalfar. Aquest és el ritme de vida que portem. Jo abans feia 6.000 i 8.000 metres nadant, ara en faig 2.000 i molt més ràpid. He hagut de canviar la forma de fer. Anem com anem i això després ens passa factura en l'àmbit de l'estrès, de les emocions; i conseqüentment tenim ruptures. Hauríem d'estirar com a mínim entre cinc i deu minuts abans i després de l'exercici.

L'objectiu és prevenir qualsevol lesió, però també és una forma de millorar el rendiment?
Sí, amb els estiraments allarguem la vida dels músculs, dels tendons i de les articulacions i això vol dir que milloraràs el rendiment. Si no fas les coses bé o si no tens una dieta adequada, al final tens més probabilitats de patir lesions, de trencar-te, i menys possibilitats de recuperar-te abans.

Quins són els altres factors, a banda dels estiraments, que juguen un paper clau per no lesionar-se?
L'estat emocional és bàsic. Està regulat pel fetge i si aquest òrgan no funciona i no treu la glucosa necessària perquè hi hagi carbó pel múscul, som pell. També s'han de tenir en compte la dieta i els tòxics. Hi ha molta gent que es cuida molt i el cap de setmana es trenca. L'estat emocional i el fetge són la base d'una bona prevenció de lesions.

Els consells que es donen a un esportista d'elit han de ser els mateixos que als d'un esportista quotidià?
Sí, el tractament que faig tant a la Mireia Belmonte com a un esportista aficionat és el mateix. A vegades a aquest últim li haig d'explicar que no és un esportista d'elit. Tant un perfil com l'altre han de gaudir fent esport. Has de saber en quin punt estàs, com estàs i què és el que vols. Ara mateix, la competitivitat de la Mireia no és la mateixa que fa quatre anys quan va guanyar una medalla d'or als Jocs Olímpics de Rio de Janeiro. Ara ha de continuar fent coses bones però tampoc pot estar al 100%. A vegades això provoca que caiguis anímicament, i és quan tens més possibilitats de lesionar-te. I aquí és quan els físios hem de posar una mica del nostre granet, i també els psicòlegs.

La gent fa bondat després de patir una lesió greu?
No, de seguida volen tornar a fer el que feien abans. Un cotxe després d'un accident ja no és el mateix, sempre fa un sorollet. S'ha de tenir paciència, que és el que no tenim en aquesta societat. Volem les coses avui per demà. Si un professional es recupera en sis mesos, tu et recuperaràs en més temps perquè no tens els mateixos mitjans que un esportista d'elit. Això costa d'entendre i per internet es diuen moltes coses que no són certes.

Quan et fas gran és millor deixar els esports agressius i anar a caminar?
No, si tota la vida has estat un atleta, pots seguir corrent, però ja no correràs 10 quilòmetres, sinó que alteraràs caminar i córrer. Podem seguir amb els nostres hàbits però sobretot amb sentit comú: menjar poc i pair bé.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors del Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


Buscador de deportes