Si no és un all, és una ceba. La qüestió és deixar escapar oportunitats. Una rere l'altra. Que perd el Cadis i es pot escurçar, encara que sigui una mica, la distància amb els de més amunt? Doncs no, a patinar s'ha dit. S'ha convertit en un autèntic especialista el Girona en la matèria. Per mèrits del rival de torn, però sobretot per demèrits propis, ha relliscat en el moment més inoportú. A Màlaga, la inconsciència va ser determinant. El no pensar prou. A Christian Rivera se li van fondre els ploms just quan no havia de passar. Després d'encaixar un gol més que evitable, el que va fer Cifuentes de cap, al pivot no se li va ocórrer res millor pels interessos del seu equip que treure a passejar la planxa del peu. Res trascendent, si aquesta no impacta amb la cama d'un rival. I sí, aquest va ser el cas. Rivera, sense cap possibilitat d'arribar a una pilota dividida, no va escurçar el peu a temps i va topar amb Keidi Bare. Entrada lletja i també innecessària. La targeta vermella va desactivar el Girona i va condicionar un partit a Màlaga que va evidenciar, per enèsima vegada, que la plantilla més cara de la categoria no se'n surt fora de casa.
Fins als 20 minuts, bones sensacions. No pas excel·lents, però suficientment positives com per pensar que la victòria de dimecres podria tenir continuïtat. El rival només inquietava amb xuts des de certa distància, com els de Keidi Bare i Juankar, tots dos ben senzills per a Riesgo. Més entonat estava l'equip de Pep Lluís Martí, que calcava l'onze que uns dies enrere s'havia desempallegat del Numància. D'una banda, confiar en els mateixos homes podia ser un bon símptoma per allargar el bon moment; de l'altra, s'evidenciava que els minuts pesen, sobretot en un calendari ben atapeït. Això, almenys, no es va notar d'inici. Combinava prou bé el Girona, sobretot quan Samu o Borja apareixien a escena. Com als cinc minuts, quan van connectar. La passada del primer la va controlar el 10 tot sol a l'interior de l'àrea, amb la mala fortuna que la pilota se li escaparia al darrer moment. Ho tenia tot de cares per xutar o per passar-la a Stuani, sol a laseva esquerra. Al quart d'hora, nou avís. Aquest cop Borja a qui trobava era a l'uruguaià. El seu remat va impactar al cos de Munir però l'acció estava invalidada per fora de joc.
Fins que tot se'n va anar en orris en un tres i no res. En un obrir i tancar d'ulls. Com a Elx, una errada i un contracop van ser fatals. Pilota regalada al mig del camp sortint d'una falta a favor i el Màlaga va iniciar un atac ben ràpid. No va estar encertada la defensa. Juanpi va conduir sense massa pressió, Tete Morente va tenir temps de pensar i d'inventar, i ningú va ser capaç d'aturar l'entrada de Cifuentes al pal llarg. L'ex del Girona, sense ser ni de bon tros un especialista, va rematar de cap al fons de la porteria. Per acabar-ho d'arrodonir i quan encara estava grogui pel cop rebut, a Rivera no se li va ocórrer res millor que autoexpulsar-se. Del blanc al negre i una setantena de minuts per aixecar un marcador advers. Amb aquest panorama al Girona se li va fer de nit. A remolc d'un Màlaga en clara embranzida, li va tocar ballar al ritme de Tete Morente. Ignasi Miquel es va multiplicar en defensa i, sense que fos un patiment constant, a l'equip se'l va veure incòmode, superat. També un xic fatigat. A Stuani li costava un món arribar a les passades llargues. El rival semblava més fresc, encara que afrontés el partit amb nombroses baixes i una plantilla tan curta que bona part de la convocatòria estava completada amb futbolistes del filial.
Però malgrat tot, un bri d'esperança. L'engranatge, just abans del descans, funcionava de nou. Es va espolsar el neguit de sobre el Girona, per tornar a remenar la pilota amb cert criteri. Precisament així, fruit de la millor acció de construcció fins aquell moment, Stuani acabaria marcant un gran gol. La passada llarga de Borja la baixaria amb el pit, abans de batre Munir amb un toc de primeres. El problema és que l'àrbitre i també des del VAR, van considerar que l'uruguaià estava en fora de joc. Ho van tenir molt clar uns i altres, encara que la repetició donava peu a un munt d'interpretacions. La revifalla va tenir continuïtat just tornar dels vestidors, quan una excursió d'Ignasi Miquel acabaria amb un cacau d'Aday, potser massa escorat, que rebutjaria Munir amb certes dificultats.
Una altra plantofada
Els qui esperaven una miraculosa remuntada a La Rosaleda van topar-se amb la crua realitat. La que acompanya l'equip des de fa massa temps. Una falta executada amb agilitat, va acabar amb la pilota a peus de Morente, enganxat a la banda. La defensa tot just s'estava col·locant que la centrada va trobar el cap de Sadiku. Rematada col·locada i Riesgo que no hi va poder fer res. Era la sentència. Perquè, per més minuts que quedessin, semblava impossible que el Girona salvés els mobles. És cert que Samu Sáiz, amb un cacau creuat va fer lluir Munir just després. Tampoc és cap mentida que, com va passar a Elx, quan es va veure contra les cordes el conjunt de Martí va fer un pas endavant i va anar a buscar alguna cosa. Ahir, però, sense tant de criteri. Amb més cor que no pas cap. Més exhaust, superat i un xic a la desesperada. Els canvis no van ajudar. Zeballos, Diamanka, Gumbau i Jonatan Soriano van ser els escollits però a l'hora de la veritat van aportar ben poc.
Ni quan el Màlaga es va quedar amb deu les forces es van equilibrar. Adrián, també un xic passat de rosca, va veure la vermella directa per una entrada a destemps a Gumbau. Quedava prop d'un quart d'hora pel final. Temps per intentar alguna cosa, per provar-ho, per posar-hi una mica d'emoció. Es va abusar una vegada més de la passada llarga, tot buscant la lluita d'un Cristian Stuani cada cop més fos i que ja acumula 450 minuts en només dues setmanes. Ignasi Miquel es va multiplicar al darrere per tallar els contracops del rival i es va sumar a l'atac a la desesperada. No hi havia manera. No va ser un setge constant com a Elx, on no es va meréixer perdre, ni de bon tros. Ahir, les sensacions van ser diferents. L'expulsió de Rivera, ben innecessària, va condicionar massa. Però igualment, el Girona va tornar a oferir una manca de punteria alarmant. Cinc són els partits que ha disputat un cop ha tornat la competició i en quatre s'ha quedat sense marcar. Tampoc se'n surt a fora, on torna a patinar. Així és impossible pujar a Primera, per més que es vulgui.
