Rafael Nadal va sumar ahir la seva tretzena corona de Roland Garros davant el serbi Novak Djokovic, a qui va vèncer per 6-0, 6-2 i 7-5 en 2 hores i 41 minuts. Un resultat que li permet igualar el suís Roger Federer.

En una final més senzilla del que s'esperava contra l'actual número u del món, el manacorí va aconseguir el seu triomf número 100 sobre la terra batuda de París. «No és el moment de pensar en els 20 Grands ni en rècords, és hora de pensar en aquest torneig, que ho és tot per a mi. Només per poder jugar aquí és un plaer», va assegurar el tennista.

Als seus 34 anys, Nadal va guanyar també el Roland Garros del coronavirus, desplaçat a la tardor, amb fred i humitat que minven les seves condicions, però fins i tot en aquest context va mantenir la jerarquia d'un torneig que s'ha convertit en seu. Ningú abans havia aixecat 13 copes en un mateix escenari. Martina Navratilova tenia dotze corones a Chicago.

Nadal es converteix d'aquesta manera en el cinquè jugador que supera les 100 victòries en un Grand i ho va aconseguir en unes condicions particulars, gairebé sense públic a les grades per les restriccions imposades a causa de la pandèmia. Tot i aterrar a París amb només tres partits després del confinament, va demostrar que a Roland Garros es fa gegant i va endossar a Djokovic la seva segona derrota de la temporada, després de la que havia patit a l'Open dels Estats Units per desqualificació després de donar un cop de pilota a una jutge de línia, enfront del també espanyol Pablo Carreño. El número u del món es queda d'aquesta manera amb 17 grans per ara i amb un únic triomf a París.

Una piconadora de bon inici

Mitja hora abans de l'inici del partit, la tardor es va presentar en forma de pluja i el sostre acabat d'estrenar de la Philippe Chatrier justificava la inversió: la final de 2020 es jugaria a cobert, com la de l'Open d'Austràlia de 2012. L'auguri era dolent per a Rafa Nadal, amant del sol i de les condicions de joc que comporta i que havia perdut aquella única final entre els dos sota sostre. Però el balear no té temps d'entretenir-se en estadístiques, ni en repassar els llibres d'història ni a ocupar-se de tot el que no passi en el quadrilàter ocre que ha convertit en el seu feu.

Qui va entrar fred va ser el serbi, rígid i sense la vivesa que el caracteritza, a remolc del joc de Nadal, millor plantat, més afamat de guanyar el duel. De res van servir els intents del número u del món per buscar buits en el mur del mallorquí, ni abusant de les deixades ni buscant angles impossibles. Tot el que anava de la banda de l'espanyol, tornava enverinat.

Amb només un de cada quatre primers serveis, el balcànic renunciava a una de les seves millors armes i així s'explica que els seus serveis fossin desfilant del costat de Nadal qui, ferm amb el seu, va trigar gairebé mitja hora a concedir una bola de trencament. Només una en el primer set, que no va aprofitar el serbi, que va deixar escapar en blanc la màniga, el segon 6-0 de la història entre els dos després del de Roma de l'any passat, llavors també a favor del de Manacor.

Va millorar el percentatge de primers serveis el serbi i va guanyar el seu primer joc per obrir la segona mànega, però, en canvi, Nadal va llegir millor el joc a la xarxa i va assecar el suport que donaven a Djokovic les deixades. La piconadora no va flaquejar i el número u mundial havia d'arriscar massa, buscar l'impossible, el que pot sortir bé o malament. No tenia el seu dia i va multiplicar els errors, sense aconseguir desarmar la defensa de Nadal.

Només a la meitat del tercer set es va produir un intent de reacció de Djokovic, que, després d'haver cedit el seu servei, el va recuperar convertint la seva primera pilota de trencament de les cinc que va tenir i va arengar a les despoblades grades, a la recerca de suport per intentar el que ningú havia aconseguit abans, remuntar dos sets a Nadal en terra batuda i tenir opcions de victòria.

Cosa que ni de bon tros va passar, perquè el balear no es va enfonsar en cap moment. Nadal va seguir amb la seva força física i mental, amb un punt directe de servei per alimentar la seva història i mantenir ben viu l'idil·li que manté a París. Tretzè Roland Garros, vintè Grand Slam i encara temps per davant per ampliar la seva llegenda.