09 de gener de 2021
09.01.2021
Diari de Girona
Entrevista a Joan Ferrer

«Els clubs s'estan ofegant i la gent alça la veu perquè ja no pot més»

L'esport modest es reivindica i en quatre dies el moviment Ja n'hi ha prou ja frega les 10.000 adhesions en la seva lluita per recuperar l'activitat i evitar que els joves abandonin

09.01.2021 | 02:31
Joan Ferrer.

Membre del grup impulsor de la plataforma Ja n'hi ha prou. Exjugador i exentrenador del Bisbal, club on és tota una institució, i mestre a Palamós, és un dels impulsors de la plataforma que reivindica que l'esport és segur i reclama el final de les restriccions que han tancat, per exemple, des de dijous, pavellons i gimnasos.

L'esport modest ha dit que «Ja n'hi ha prou» i s'ha revelat contra les restriccions imposades per la Generalitat, que des de dijous, per exemple, només permet la pràctica en espais oberts i continua vetant les competicions territorials i de base. La plataforma reivindicativa va fer-se pública dimarts, i des d'aleshores freguen les 10.000 adhesions al seu manifest.

S'esperaven tant suport o els ha sorprès el seu poder de convocatòria?

Esperàvem anar teixint aliances i sinergies amb els clubs petits, però la veritat és que estem gratament sorpresos de la volada que ha agafat el moviment i l'empenta que porta. I també que s'hagi fet transversal, que no importen ni els territoris ni les disciplines esportives, sinó que és un crit unànime.

Com va néixer la idea?

Neix a partir de l'intercanvi de sensacions d'impotència i amargor de la gent que estem al peu del canó, amb el xandall posat, a les oficines dels clubs petits, a les grades... parlant amb la gent de l'esport base i amateur. Hi va haver un intercanvi de whatsapps i la convicció que havíem de fer alguna cosa i alçar la veu. Vam crear un primer grup de treball i aquí estem, batallant per donar veu als esportistes, les famílies i tota la gent dels clubs petits.

De què ja n'hi ha prou?

De les incongruències. Tots entenem que hi ha d'haver unes mesures sanitàries per combatre la pandèmia. I nosaltres, els clubs, les hem complert totes malgrat els canvis continuus. Apliquem els protocols de tancament de vestidors, les declaracions responsables, el certificat, la presa de temperatura, els horaris impossibles... i ara se'ns imposa haver d'entrenar en pistes exteriors que no estan preparades, o en horaris que són incompatibles amb la feina i els estudis. Tota aquesta gent que estem de forma desinteressada en l'esport diem que ja n'hi ha prou. S'està actuant amb direcció a protegir lobbys i sectors interessadament.

Què reivindiquen?

És una qüestió de diàleg, volem que se'ns escolti. Quan sentim parlar els polítics queda clar el seu desconeixement total i absolut de l'esport base i amateur. Volem informes, volem saber quines incidències han tingut les noves mesures. Nosaltres hem entrenat amb mascareta en els pavellons, volem saber on hi ha hagut brots, quins contagis s'han produït per ara tornar-nos a tancar. Volem dades i plans específics que siguin coherents. No pot ser que les mesures de represa de l'esport fossin bones a final de novembre i ara no. Tancant-nos ens estan criminalitzant. I advertim als polítics, ara que vindrà la campanya electoral, que no tinguin la fatxenderia de fer mítings en els centres esportius que han tancat.

Han trepitjat algun ull de poll?

Algun sí, pel silenci còmplice en públic de molts alcaldes i regidors que en privat ens donen suport i no tenen la valentia de plantar-se davant del seu partit i dir que ens escoltin, que ja ens han fastiguejat prou.

Els modestos ara van per davant de la UFEC i de les diferents federacions?

Amb la UFEC hi vam tenir dijous un canvi d'impressions correcte. Però ells són una institució molt viciada de negociació amb el Govern. Les ajudes anunciades per la Generalitat al sector de l'esport han anat a centres privats i a grans gestors. Els clubs de base han rebut zero euros dels 25 milions que s'han repartit. I mentrestant els clubs de base moriran econòmicament. Tenim un secretari general de l'esport que va posar el crit al cel al novembre i després ha desaparegut. Aquesta és la veu de l'esport dins del Govern? Ara toca escoltar els de baix.

Què hi ha en risc si s'allarga la situació de restriccions?

Hi ha el risc de la desafecció total i abandonament dels joves de la pràctica esportiva. Competim contra el sedentarisme, la comoditat i les noves tecnologies. Els joves que fan esport són fidels i compromesos però ja no entenen res. Aquest ara sí, ara no, farà que molts abandonin. No es tracta de reprendre les competicions perquè sí, reclamem només que puguem fer esport. Que es puguin muntar triangulars dins la comarca, per exemple. L'abandonament de l'esport és el principal perill que no estan entenent els polítics. L'altre és que els clubs s'estan ofegant i la gent ja no pot més.

Potser per als polítics l'esport comença i acaba amb el Barça i poca cosa més.

Nosaltres estem centrats a donar veu als clubs de base i petits. Hem fet una crida als clubs grans. Només ha respost el bàsquet femení perquè també lluita contra les desigualtats i ha tingut l'empatia suficient. Davant del silenci dels clubs d'elit i dels esportistes d'elit, jo els pregunto: qui es pensen que són els seus socis i els seus seguidors? De què es nodriran si la base mor? Tots partim de l'esport base. Laia Palau i Pau Bargalló ens han donat suport i han passat la mà per la cara a molts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit