Només hi ha una cosa pitjor que deixar marxar el millor jugador del món: deixar-lo anar de franc, sense guanyar ni un euro amb la seva marxa. Pel que fa a perdre cracs mundials, el Barça és un expert imbatible -Luis Suárez el gallec, Kubala, Schuster, Figo, Cruyff, Maradona, Ronaldo, el Luís Suárez uruguaià...- no existeix cap altre club en tot el món que pugui fer-li ombra, en aquest àmbit competeix només contra si mateix. Per superar-se, ha hagut d’esperar a comptar amb el millor jugador de la història -de la del club i de la del futbol- i ara sí, ara ha assolit la fita llegendària: deixar-lo marxar amb el simple gest d’obrir la porta, gratis total, sense esperar res a canvi.

Tradició molt catalana, ara arriba el moment de desprestigiar Messi, els uns titllant-lo de pesseter, d’altres assegurant que és massa vell i encara alguns -per culpa del subconscient- dient que els raïms estan verds. Tot mentida, és clar. La realitat és que mentre vostès estan llegint aquest article, nonono, millor dit, mentre vostès estan llegint aquest paràgraf, li han arribat a en Messi ofertes dels millors clubs del món, només espero que el finalment agraciat enviï una postal d’agraïment al Barça i a l’LFP.

Al final només és futbol (jo també m’apunto a veure verds els raïms), i si ara se’ns acosta als culés una travessa del desert que riguin-se de la de Moisès, la passarem amb dignitat. Almenys així ho farem els que hem viscut els anys seixanta i setanta -sense oblidar els vuitanta- amb una lliga cada quinze anys i alguna copa entremig que celebràvem com... com què? He estat buscant una comparació exagerada -el naixement d’un fill? La pèrdua de la virginitat? Aprovar unes oposicions? Guanyar el Nobel de Medicina?- i no n’he trobat cap que s’hi acosti, així que deixem-ho en què ho celebràvem com si fos un títol del Barça. Diferent serà per a les noves generacions, que acostumades al caviar freqüent, els costarà acostumar-se a passar gana.

No, el problema no és no guanyar, som culés i hi estem avesats. El problema és deixar de divertir-nos. Són massa anys mirant els partits del Barça quasi prescindint del resultat, només perquè sabíem que sempre, i quan dic sempre és sempre, en Messi faria alguna cosa extraordinària. Literalment extraordinària, una cosa que la resta no només era incapaç de fer, sinó ni tan sols d’imaginar. Amb quines ganes quedarem d’aquí endavant per anar al Fogons a veure el Barça? Potser la cervesa ens ajudar a passar el dol, però molta n’haurem de beure per aconseguir-ho.

Consolem-nos pensant que només hi ha una cosa pitjor que deixar anar gratis el millor jugador del món, i aquesta no ha ocorregut: que fitxi pel Real Madrid. Però millor no donar idees, que el Barça ha demostrat saber sempre superar-se a si mateix.