De seguida que va trepitjar el camp d’entrenament de la ciutat esportiva va començar a rebre salutacions. Salutacions afectuoses de cadascun dels seus companys, feliços tots de veure’l -per fi!- de nou com si fos un més. I és que des d’ahir Ansu Fati va començar a sentir-se un més. No va completar tota la sessió d’entrenament, però gairebé 10 mesos després de patir una greu lesió al genoll esquerre va gaudir de la sensació de ser un jugador de debò, allunyat de la solitud del gimnàs, fugint del silenci d’una tortuosa recuperació que l’ha fet passar oficialment tres vegades pel quiròfan, encara que hagin estat quatre.

Després dels còmplices salutacions dels companys va arribar el túnel de felicitació, un passadís reservat tradicionalment en el codi del vestuari blaugrana per quan es compleixen anys. Però ahir Ansu Fati, un adolescent de 18 anys, colpejat per dues greus lesions en tot just sis anys (primer va ser una fractura de tíbia i peroné jugant al Cadet B, que va tenir-lo 10 mesos de baixa i ara aquest maleït menisc intern del genoll que no l’ha deixat viure en pau), estava assaborint alguna cosa que va mastegar en silenci durant molt de temps. Massa. La seva lesió no semblava tan greu. Trencament del menisc intern. Però tot es va complicar des de l’inici, havent d’estar més dies dels previstos a la clínica després de la primera intervenció, realitzada pel doctor Ramon Cugat. Després, Ansu, la llum que havia il·luminat al barcelonisme en els primers tempestuosos mesos post burofax de Messi i amb Luis Suárez triomfant a l’Atlètic, es va apagar.

Va desaparèixer del futbol. I l’equip que havia trobat un diamant (quatre gols en les set primeres jornades de Lliga, aguantant sense temor el pes de la marxa del ‘nou’ uruguaià, amb Leo tocat per les ferides del seu enfrontament amb Bartomeu, va acusar moltíssim la seva absència. Va barallar per una pilota en l’àrea amb Mandi, el central del Betis, va rebre una entrada per darrere i el seu genoll esquerre va cruixir. El Barça, també. I la selecció espanyola de Luis Enrique, un altre tècnic entusiasmat amb Ansu, igual que Koeman, que li va donar els galons que ja va veure prèviament Valverde, el va trobar a faltar. La pilota, també.

No hi havia precedents recents (Pedri no havia mostrat llavors el que ha arribat a ser en una temporada de bojos) d’una irrupció tan escandalosament bona com la d’Ansu. Un nen que va batre rècords de precocitat golejadora. Un adolescent, ara ja té el permís de conduir i se’l va veure sortir ahir amb cotxe de la ciutat esportiva al costat de Gavi i Baldi, els seus dos amics de la colla culer, que havia retornat l’esperança a un club que no sabia que estava arruïnat, submergit en el dol del 2-8 de Lisboa i el burofax de Messi.

Ansu representava, i representa, el futur. I el present més immediat en un equip necessitat de nous fars. Però el genoll esquerre va enviar-lo a la sala de quiròfans. Primer a Barcelona (doctor Cugat); després a Porto (doctor Juan Carlos Noronha, cap dels serveis mèdics de la selecció portuguesa). De novembre a maig, atabalat, a més, perquè no millorava i el temps se li tirava cruelment a sobre. Veia com se li esfumava primer una Eurocopa, aquí Luis Enrique també va enyorar la velocitat, profunditat, atreviment i gol que irradia el juvenil futbol d’Ansu, i assistia per la televisió a uns Jocs Olímpics en els quals també hauria estat protagonista.

Ell, mentrestant, es va recloure en el seu cercle més íntim per no claudicar, acostumat com està a superar dificultats com aquesta fractura de tíbia i peroné que va posar en perill la seva incipient carrera esportiva. Llavors tenia 13 anys. I amb 17 de nou en el llindar de la sospita. Serà capaç de superar també això del genoll? Des de maig, Ansu ha viscut més temps a Madrid que a Barcelona perquè allà va realitzar la recuperació, tutelat a distància pels serveis mèdics blaugranes. Amb missatges de Koeman que exercien de motor per no defallir i la companyia, també a distància, del ja nou president Joan Laporta, el principal objectiu del qual és assegurar la continuïtat del talent. Acaba contracte el 2022, però el club creu que el pot ampliar unilateralment fins al 2024.