Mentre Marc Gasol va desfullant la margarida del seu futur, segueix guanyant enters l'opció que torni a Catalunya per competir en el Bàsquet Girona, el club que presideix amb l'ambició de portar el nom de la ciutat i de lluir el lema orgull gironí pertot arreu, per sobre de tot espònsor.

Els patrocinadors principals del club són CaixaBank, Noel, Estrella Damm, YoSoy, FIATC i Kave Home, però cap apareix a la samarreta de l'equip perquè l'entitat anteposa lluir el lema orgull gironí, evidenciant la seva il·lusió d'arrelar al territori i que la gent de la demarcació s'identifiqui amb el projecte i el senti seu.

De fet, una de les grans metes del club radica a "posar en valor el talent de casa, perquè els jugadors no hagin d'anar-se'n al Barça, la Penya o el Manresa" i a "crear marca i reivindicar Girona", reconeixen des de l'entitat.

El pivot català, campió de l'NBA amb els Toronto Raptors el 2019, va fundar el club el 2014, sota el nom de Club Escola de Bàsquet Marc Gasol, i ara, set anys després, el primer equip es prepara, sota la tutela de Carles Marco, pel que serà el seu segon curs en la LEB Or, i el primer amb públic a les graderies de Fontajau, el pavelló que comparteix amb l'Uni Girona, vigent campió de la Copa de la Reina.

L'objectiu a mitjà-llarg termini és fer el salt a l'ACB, però avui la prioritat és, segons admeten des del club, "ser sostenible per consolidar-se. Anar creixent a poc a poc, sense voler córrer més del compte".

"Com en una empresa, el primer és ser sostenible. Després ja arribarà la resta. La part esportiva és molt molt important, però les altres també", subratllen. "Marc sempre diu que cal gaudir del moment. I el moment del Bàsquet Girona és molt bonic", afegeixen des de l'entitat catalana.

A Girona encara està molt present el trist desenllaç de l'Akasvayu Girona, que el 2008 es va acomiadar de l'elit després de tres cursos feliços i il·lusionants per al pavelló de Fontajau, acostumat a perseguir objectius més modestos.

Al maig del 2005, es va fer oficial l'acord entre el Club Bàsquet Girona, avui desparegut, i la immobiliària Akasvayu, que va prometre "estrelles i títols" i va portar a Girona jugadors de la categoria de Raül López, Fran Vázquez, Roberto Dueñas, Ariel McDonald, Gregor Fucka, Víctor Sada, o el mateix Marc, MVP de la Lliga ACB de la temporada 2007-08, entre d'altres.

L'any anterior (06-07), sota les ordres de Svetislav Pesic, el club va aconseguir el seu major èxit en conquerir la FIBA EuroChallenge, però els dies feliços van acabar el 2008, amb la dissolució de la societat anònima esportiva per deutes de 6,5 milions d'euros i el punt i final a 20 cursos de presència ininterrompuda de la ciutat a l'ACB.

Amb tot, les dues campanyes que va passar a Girona van ser tan importants per al Marc en l'àmbit esportiu i personal que van il·luminar una relació molt especial entre el jugador i la ciutat. "Se sent un gironí més", certifiquen des del club.

"El seu compromís i la seva vinculació amb el club és total. No es limita a posar diners o a marcar les línies del projecte des de la distància. Està implicat al 100% i el dia a dia i en totes les àrees, no solament l'esportiva. És l'impulsor i el líder, el director. Estigui aquí o en uns Jocs", afegeixen des de Fontajau.

Compta, a més, amb el suport del seu germà Pau, que ostenta el càrrec de vicepresident i també participa en reunions.

El club, que no s'ha convertit en SAD perquè a la LEB Or no és obligatori, va néixer pels fonaments, sent primer un club de base, i avui ja compta amb més de 20 equips, inclòs un de 3x3 de primer nivell, amb aproximadament 250 jugadors de totes les edats i 1.300 socis.