«He deixat l’Olot per estudiar». Ho diu Jordi Masó, el polivalent jugador nascut a Fontcuberta. Un habitual al damunt del terreny de joc del Municipal cada dues setmanes. Però el que va ser jugador, entre d’altres equips, del Llagostera, Girona i també Barça, ha decidit baixar fins a dues categories. De la ja desapareguda Segona B, ha passat a competir a Primera Catalana. Ho farà amb el Banyoles. A casa.

Volia fer un màster a Barcelona sobre banques i finances a la Universitat Pompeu Fabra i he decidit que això sigui la meva prioritat a partir d’aquesta temporada». Ho explica Masó, que ve de jugar 25 partits en el seu quart curs amb l’Olot. Un curs complicat, sobretot per culpa del doble descens, que va enviar l’equip a la Tercera RFEF. Tot i el sotrac, assegura que no se’n va per baixar, sinó per motius «acadèmics». Del que més ganes té és «d’entrar al món laboral i amb el màster em tocarà fer pràctiques. Si m’hagués quedat a l‘Olot, crec que hauria pogut ser complicat seguir al peu de la lletra el curs».

De fet, tantes eren les ganes de formar-se que, fins i tot, se li va passar pel cap la idea de penjar les botes de manera definitiva amb 29 anys. «Jugar a Fontcoberta, al meu poble natal, era una opció. Però es va enterrar del tot quan vaig saber que podia anar-me’n al Banyoles». L’ham estava llançat per si el jugador el mossegava. Masó, atret per la possibilitat, s’hi va reunir. «En tot moment van entendre la meva situació. Ells entrenen tres cops a la setmana i jo només hi puc assistir dues vegades. Tot són facilitats». El retorn al club que li havia obert les portes quan era menut és, per tant, un fet.

El seu currículum el completen el Girona, Barcelona, Llagostera i també Olot. És per aquí per on ha navegat Jordi Masó, que sempre podrà dir que ha disputat dues temporades a la Segona Divisió. Però la categoria d’argent és ara passat pel migcampista i el seu present es troba més avall, en una categoria que mai havia trepitjat. De la Primera Catalana admet que «no en tenia gaires referències, però crec que serà molt dura. De fet, el primer partit ja vam patir una bona patacada, quan vam perdre per 4 a 1 amb l’Unificació Llefià. A amés, en els primers minuts vaig cometre un penal». Tot i això, està convençut que «som un gran equip» farcit de jugadors «madurs» que poden ser «conscients dels nostres errors». Parla amb raó, perquè aquest últim cap de setmana el Banyoles va guanyar Les Franqueses. Sense Masó, això sí, qui ja tindrà més oportunitats.