Des de fa un temps que Girona és la llar del turista amant de córrer i d’anar amb bicicleta. Els seus paisatges i la tranquil·litat que es respira a la ciutat són atractius per a molta gent. També algú del renom de Jan Frodeno. L’alemany (Colònia, 1981) és tricampió del món d’Ironman i medalla olímpica de triatló (Pequín 2008), entre d’altres èxits. I també un enamorat de Girona. Ciutat que visita des del 2014 i on resideix permanentment des de fa un any i mig. Aquí hi va obrir una cafeteria i apartahotel en plena pandèmia del coronavirus, a banda de construir un Pump Track a Salt. Però en vol més, perquè encara té en ment diversos projectes solidaris per a la ciutat.

Per què algú com vostè escull Girona per viure-hi?

Abans de residir-hi veníem molt amb la meva dona. Crec que el primer cop que vam posar el peu a Girona va ser el 2014. Des de fa un any i mig que hi vivim al cent per cent. Abans ho fèiem a Austràlia que és on va néixer ella. Però amb la Covid, els nens, l’escola... Vam decidir quedar-nos aquí.

Un any i mig que ha donat per a molt, on vostè ha obert una cafeteria i aparthotel.

Hem fet realitat un somni que teníem amb la meva dona des de fa vint anys. A part de la cafeteria, com bé diu, hem tirat endavant una fundació. Costa de creure però tot s’ha fet realitat en el mateix moment.

És vostè un valent.

Jo diria un boig. Qui obre una cafeteria en plena pandèmia?

I amb el que costa fer-ho al Barri Vell...

És molt dur. No sé què és més dur, si obrir un negoci en plena pandèmia o la resistència que ens va posar l’Ajuntament. No vull dir que sigui jo solament qui ha patit problemes per obrir-la, crec que tothom que vol tirar endavant un negoci al centre de Girona es troba amb molts impediments.

Tot i així, ho ha fet realitat. Per què el Barri Vell?

Hi vaig viure fa anys. A més, estic enamorat dels edificis antics que hi ha. Amb el pas dels anys he vist que s’han obert negocis y botigues molt boniques. També li he de dir que tot i que m’encanta aquesta part de la ciutat, a mi m’agrada viure fora pel tema nens i escola.

Ja està ben arrelat amb Girona.

Crec que hem trobat una bona fórmula per oferir un turisme de qualitat. La gent de la ciutat ho està aprofitant molt i hi ha una barreja entre gent local i gent que ve a fer turisme. Volem oferir també un turisme familiar.

Diuen que la gent de Girona fa i deixa fer. S’ho ha trobat?

La gent que m’atura pel carrer no són gironins, i si ho són, són amics meus. Només m’aturen turistes que em coneixen. Això fa que pugui viure de manera normal, i m’encanta. La tranquil·litat que m’ofereix Girona és la pedra angular del perquè estic aquí. A més, no vull ser una persona anònima i viure en una urbanització on ningú pugui veure’m o saludar-me. Vull ser part de la societat gironina.

A part de la tranquil·litat, què més li ha ofert Girona?

Doncs repetiré tranquil·litat. Però no en el sentit de poder fer vida normal pel centre o anar a prendre un cafè... Sinó en el sentit esportiu. Trobo que hi ha una cultura a les carreteres on es respecta molt al ciclista. Això no ho havia vist en cap de les ciutats on havia viscut. Això és molt important per a mi.

El Pump Track de Salt, l’IronMan des de casa en plena pandèmia... Quina vessant solidària la seva, no troba?

L’esport m’ha donat la vida que tinc. Vinc des de baix i tinc el que tinc gràcies a l’esport. He arribat a un moment que tinc ganes d’ajudar als nens i nenes, i per això tinc la fundació. La pandèmia va ser clau, no volia asseure’m al sofà i fer les coses des d’allà. Volia més, per això vaig fer l’IronMan des de casa. Vam ajudar a molta mainada, vam comprar material per als hospitals... Si visc en una ciutat em vull involucrar al màxim perquè vull el millor per aquella societat.

Vostè no és un boig. És un geni.

Bé, almenys puc dir que segueixo el camí que els altres no fan. Per posar un exemple: vam realitzar el Pump Track a Salt. Potser la gent que ho veu només n’observa la infrastructura però no. Hi ha molt més, com el fet de contractar professors, comprar bicicletes... Tot per fer un canvi de veritat. Estem molt contents amb aquest projecte ja que des de l’Ajuntament de Salt ens han comentat que l’impacte és brutal.

Girona m’enamora, es diu. L’ha enamorat per complert.

M’ha enamorat, sí. Però no només la ciutat, sinó tot el seu voltant. M’encanta que des d’aquí es pugui anar al mar i a la muntanya en poc temps. I bé, el centre de la ciutat és espectacular. Sí, sí. M’ha enamorat el cent per cent.

Es veu molts anys aquí?

Doncs sí, per què no? Tinc molts projectes en ment.

Un d’ells és ser alcalde. Gairebé només li falta això!

(Riu) Necessito practicar una mica el català, i això que els meus fills el parlen perfectament. L’entenc i el parlo una mica, hauria de millorar per ser-ho. No obstant, la vida política deu ser molt dura i tot el relacionat amb la burocràcia no m’agrada gaire.

Parlant de projectes, té en ment algun relacionat amb el triatló?

El proper 31 d’octubre organitzo la Sgrail 100. Una prova de triatló que s’inicia a Cadaqués i passa per Celrà. Acabarà a Girona, a la meva cafeteria La Comuna.

Suposo que amb vessant solidària, no?

Evidentment, en aquesta prova hi haurà la possibilitat de comprar uns abonaments que permetran als participants córrer la cursa al meu costat. Tots els diners íntegres aniran destinats a la meva fundació.