El destí estava escrit. Els camins de Girona i de Marc Gasol s’havien de retrobar un moment o altre i, finalment, va ser ahir al vespre, més de tretze anys després del seu últim partit oficial amb l’Akasvayu Girona. No ho havia anunciat encara, però que Marc Gasol tornava a casa era la notícia del dia, de la setmana o de l’any, d’ençà que va publicar un missatge a Instagram avançant que havia de dir «una cosa» als aficionats del Bàsquet Girona. Més d’un miler de persones van aplegar-se a Fontajau per veure en directe l’anunci del retorn. «Ja el tenim aquí», se sentia entre els espectadors del pavelló pocs segons abans que Gasol sortís del vestidor vestit amb la samarreta del seu club i el dorsal 33, el mateix que va dur en l’etapa a l’Akasvayu (2006-08). La presentació, pensada a l’americana, es va anar gironitzant quan Gasol va dir les primeres paraules: «il·lusió i emoció». «Ara mateix el que em ve de gust és jugar a Girona, davant tots vosaltres. No us imagineu la il·lusió que em fa», deia, ben directe, mentre la seva dona Cristina mirava que els seus fills, Júlia i Luca, no s’escapessin entre les cadires dels convidats que hi havien a la pista. No hi va faltar la plana major de la política, amb els regidors Quim Ayats, Adam Bertran, Eva Palau, Jordi Calvet, Núria Pi, la delegada d’esport de la Generalitat, Anna Julià, o el delegat gironí de la Federació Xavier Santaló, a més a més, de l’exjugador Jordi Trias, entre molts altres.

«Marc-Ga-sol, Marc-Ga-sol, Marc-Ga-sol!» van etzibar una representació dels Engaviats que va ser tímidament seguida per la resta dels presents. N’hi va haver prou per fer emocionar un Gasol que tenia ganes de Girona i ganes de reviure la comunió amb Fontajau que havia tingut. Possiblement podria haver-hi hagut més gent al pavelló però Girona és Girona i a Gasol li agrada com és. En un acte que va durar una mica més de vint minuts, el de Sant Boi va notar el caliu de la gent. Una estima que ja fa dies que sent i nota. «Des de fa un parell de dies que, voltant per la ciutat, la gent em transmet la seva estima i agraïment. Simplement vull tornar-los aquest suport i que el bàsquet i l’esport continuïn creixent.

L’idil·li de Marc amb Girona és d’aquells que marquen de per vida. Una història que va començar el 2006 i es va acabar de la pitjor manera el 2008 amb el final del CB Girona. Des de llavors, i a molts quilòmetres de distància Gasol, no ha parat de llançar missatges d’enyor i amor cap a la ciutat que el va acollir quan va sortir del Barça. L’atracció va ser tan forta que el 2014 va fundar el Bàsquet Girona amb el qual des del càrrec de president, ha treballat per enfortir-ne la base i potenciar el primer equip, on ara competirà a LEB Or. «Des del primer moment que vaig trepitjar la ciutat hi va haver una relació especial. Ara tinc l’oportunitat de demostrar la implicació i el compromís amb aquest projecte».

En aquest sentit, Gasol va voler deixar ben clar que no n’espera «res» a canvi d’aquesta nova etapa. «Només tinc ganes de jugar i passar-m’ho bé amb la meva gent. Només tinc ganes de retornar-los tot el que m’han donat des del primer dia».

Mentre un grafiter escrivia Bentornat Marc Gasol #33 en un mural al costat d’una foto icònica del de Sant Boi, el club va repartir unes quantes dessuadores i va sortejar entrades per al partit de divendres que ve contra el Peñas d’Osca. En acabat, el nou pivot del Bàsquet Girona va sortir del túnel de vestidors per ser viure el moment que feia tant de temps que esperava. Instants abans, s’havia passat vídeo amb la imatge de dos nens jugant a bàsquet i que corrien cap a Fontajau després de sentir un senyal que avisava que Gasol havia tornat. Un reclam per atraure aficionats que el club confia que faci el seu efecte tant en l’àmbit social com esportiu, per mirar de redreçar la mala dinàmica de l’equip, que encadena set derrotes.

Amb 36 anys i un palmarès que fa caure d’esquena, Marc Gasol no serà aquell jove pivot que dominava la pintura i decidia partits i que es va guanyar fer el salt a la NBA. Sí que manté, això sí, aquella flama que se li va encendre a Girona i que l’ha dut a tornar-hi.