Josep «Papi» Guardiola i Jordi Agustí són autors de «Cent catorze. Noranta anys de gironins a primera divisió», on recullen les històries i les estadístiques dels jugadors gironins que van jugar a la màxima categoria de futbol espanyol, així com dels entrenadors que van dirigir algun partit i dels àrbitres que en van xiular

Sortirà algú que va jugar uns minuts a primera i han oblidat incloure’l?

Tot pot passar, però podem assegurar que ho hem rastrejat tot. Fins i tot col·legis, perquè hem inclòs com a gironins els nascuts a fora però criats aquí. Aquests han sigut els més difícils de localitzar. Una altra cosa són els que ja han vingut de grans, que no els hem inclòs.

Pel que segur que tindran protestes és pel fet de, avui en dia, tocar només el futbol masculí.

Volíem deixar una finestra oberta perquè algú escrigui un altre llibre (riuen).

I els pioners de quan encara no hi havia lliga sinó només copa?

Només surten els que han jugat la lliga. Això fa que, per exemple, en la lliga 1928-29, la primera, hi ha Francesc Bussot, que va guanyar-la amb el Barça. Però el primer equip del Barça jugava la Copa, que era el campionat important, i hi jugava un altre gironí, en Mas... que per tant no va guanyar aquella primera lliga, que era un campionat nou que no es sabia si tindria èxit.

Només quatre àrbitres gironins en noranta anys. Això és perquè als gironins no ens agrada ser insultats? 

Potser és perquè ens agrada molt insultar (riallada).

Ho veig possible, sí.

Dels quatre, n’hi ha un que arbitra a primera només un dia que els àrbitres d’aquesta categoria fan vaga i la federació crida els de Segona B. I Aparicio González ni tan sols xiula tot un partit: feia de jutge de línia i l’àrbitre es va lesionar a la mitja hora, així que el va substituir 60 minuts.

Suficient per constar al llibre.

Va tenir temps d’assenyalar un penal, i ensenyar una targeta vermella i cinc de grogues. Va sortir per la porta grossa, com pot imaginar.

Té alguna característica pròpia, el futbolista gironí?

És difícil de dir, perquè n’hi ha de molt variats. Ara bé, mirant el llibre, hauríem de dir que la persistència, ja que en aquests noranta anys de lliga mai ha faltat un gironí a primera divisió. En una sola temporada només n’hi va haver un. En la resta, sempre més d’un, tant abans com després de la guerra.

Hi ha hagut algun gol gironí important, a destacar?

Home, el d’en Coro, que va salvar l’Espanyol del descens, en el darrer minut del darrer partit de lliga. I si anem amb mala llet, el de Geli -actual president del Girona- en pròpia porta amb l‘Alabès, en la final de la UEFA contra el Liverpool.

Sí que tenen mala llet, sí.

Vinga, doncs posi el de Joan Costa, que amb 41 gols és el màxim golejador gironí a primera. Va marcar el primer gol a Mestalla del València a primera. Curiosament, el va marcar al porter del Real Unión de Irún, que era l’avi d‘Unai Emery, qui després va entrenar el València.

A Girona som més del Barça que del Girona?

Ara no. Potser entre els de certa edat el Barça encara tira, però els joves són del Girona.

Els joves estan girant l’esquena al futbol?

És que abans només podien jugar a futbol, ni pistes de bàsquet hi havia. Avui tenen moltes distraccions: youtubers, jocs d’internet, la Play...

Cal un gironí per aixecar el Barça, o no hi ha res a fer?

Hi ha l’Antoni Escudero a la directiva, donem-li temps. I en Joel González a l’oficina d’atenció al jugador.

Troben a faltar res del futbol d’abans? 

Noblesa. Ara hi ha molt d’engany. Hi ha molts interessos, era més noble abans. Que hi hagi representants que van a buscar nanos de 12 anys, indica que la prostitució que l’afecta ja és massa bèstia. Els nens han de divertir-se i prou.

Què ha suposat el VAR?

Poder quedar amb els amics.

VAR, no bar.

No soluciona res, al revés, engrandeix la polèmica.