Orfe de futbol de màxim nivell, Còrdova intenta recuperar la flama que fa quatre dies el va dur a estar a Primera (2014-15) i a ser un dels clàssics de Segona A. Un parell de males temporades van acabar amb el descens a Segona B i, amb la reestructuració de categories, l’equip s’ha vist abocat a competir enguany a Segona RFEF, la quarta categoria nacional. Una situació inimaginable fa ben poc i que ha fet que Còrdova hagi quedat una mica oblidada del panorama futbolístic. Tot i això, el club continua endavant camí del retorn al futbol professional. Ho fa amb una plantilla amb molt de producte de la casa, un parell o tres de veterans (Javi Flores, Willy i De las Cuevas) i un jove olotí que s’ha posat l’afició a la butxaca gràcies al seu atreviment des de l’extrem. Agafant el testimoni dels Charles, Xisco, Borja García, Fidel, Andone o Piovaccari, Mohamed Bouzaidi, Simo, s’ha convertit en el nou ídol d’una afició entregada i necessitada de nous referents. Ràpid, àgil, vertical i atrevit, Simo té totes les virtuts que tan agraden l’afició andalusa i que l’han fet mereixedor ja de dur el tradicional barret cordovès. «No m’esperava caure tan bé ni rendir a aquest nivell tan aviat», diu Simo, a qui amb menys de mig any a Còrdova ja l’aturen pel carrer i que somia dur el club a l’ascens. «El lloc del Còrdova és, com a mínim, la Segona A», diu.

«Mira papa, tant de bo algun dia pugui ser com ells». Aquesta frase li va dir Simo al seu pare quan va veure els jugadors del Sevilla passejant per Lloret al final d’un torneig MIC fa uns anys. Simo, que tenia 15 anys, jugava a l’Olot que havia estat eliminat per l’Aspire a les semifinals de la categoria cadet. Aquell dia, sense saber-ho li va canviar la vida. El Sevilla jugava el seu partit després i els vistaires del conjunt andalús van prendre bona nota de la seva actuació. «Els devia agradar. A final de temporada em van fer una proposta i me n’hi vaig anar de caps. Va ser sorprenent perquè feia quatre dies que els havia vist pel MIC i jo em convertia en un d’ells», relata. Simo va descartar propostes de l’Espanyol, València i Vila-real i va aterrar a Sevilla amb 15 anys i una maleta carregada d’il·lusions. La progressió va ser notable i va despuntar tant a Lliga Nacional com a Divisió d’Honor, fet que li va permetre arribar al l’equip C i fins al Sevilla Atlètic a Segona B. «Vivia a la residència del club fins als 18 anys amb jugadors com el ja internacional Bryan Gil, entre altres. Recordo com la seva mare em tractava com si fos un altre fill seu», relata.

Les portes del primer equip del Sevilla, tanmateix, no se li van obrir a Simo, que al juny passat va acabar contracte amb el club del Pizjuán. Ho tenia tot pactat per fitxar per un equip de la segona divisió de Bèlgica però l’oferta del Còrdova el va fer canviar de plans. Ara, amb 22 anys, ha trobat la felicitat. «És molt gratificant veure com la gent t’estima i t’agraeix la feina que fas amb paraules boniques», explica Simo que va signar per dues temporades amb el conjunt andalús. El bon paper de l’olotí, tanmateix, ha fet que hi hagi cua d’equips a la seva porta. De moment, ell vol estar tranquil i mira d’aparcar els cants de sirena d’equips de categoria superior que ha rebut. «El futbol és una tómbola i s’ha de decidir bé» diu Simo que té la intenció de renovar pel Còrdova i quedar-s’hi com a mínim fins a final d’aquesta temporada. «El Girona? S’han interessat per mi, sí, però només de paraula. Tant de bo algun dia pugui tornar al costat de casa», destaca. Internacional sub18 i sub20 amb el Marroc, Simo ha fet dos gols i servit tres assistències en els quinze partits de Lliga que ha jugat fins ara aquesta temporada. A més a més, el garrotxí s’ha proclamat campió de la Copa Federació amb el Còrdova.