La pandèmia i, sobretot, el confinament van propiciar el boom de l’esport. Primer va ser a casa, mentre que després la pràctica esportiva va tornar a l’aire lliure fent-nos adonar que cada disciplina, encara que sigui amateur, ha de cenyir-se a unes pautes per executar-la de manera segura i així evitar les lesions. Tots els aspectes són importants a l’hora de fer esport: des de les revisions mèdiques, la dieta, la recuperació, la salut mental... I no s’haurien de desatendre mai. Aquesta va ser la principal conclusió extreta ahir de l’Auditori CaixaBank de Girona, que es va omplir per acollir la 2a Jornada Esport i Salut de Diari de Girona en què destacats metges, esportistes i entrenadors van donar el seu parer sobre tot el que engloben aquestes dues temàtiques. Com va insistir el prestigiós cardiòleg gironí Ramon Brugada, «sí que val la pena fer esport però sempre amb la responsabilitat i tranquil·litat que no tingui un efecte nociu per al nostre cos». També hi van fer èmfasi la resta de protagonistes, des de la pròpia experiència. El doctor Brugada va repetir, després de la masterclass que va oferir en la primera edició del 2019, per tractar la importància que tenen les proves mèdiques, en especial les cardiològiques, per salvar vides. S’ha de practicar esport sí, però amb seny. També a l’hora de prevenir les lesions com van recordar els seus col·legues Jordi Surós i Monste Ribas; o d’afrontar mentalment qualsevol repte com va comentar el psicòleg David Sierra. No només això, sinó que també hi va haver un col·loqui amb la capitana del CPA Girona, Mar Suy; el tècnic del Girona CH, Ramon Benito; l’exgimnasta, Clàudia Vilà i el jugador del Bàsquet Girona, Èric Vila.
Per posar el colofó, una de les entrevistes més simpàtiques i personals al tècnic del Girona FC, Míchel Sánchez. El madrileny va parlar de tot: la nutrició, l’aspecte psicològic, la motivació i l’acompanyament als joves en un món tant exigent i complicat com el del futbol. Sense oblidar que, a falta de cinc jornades perquè acabi la temporada regular, el seu equip s’està jugant la participació al play-off d’ascens. «No tinc por. Hi ha bons equips, però crec que cap rival és superior a nosaltres. Guanyant diumenge l’Alcorcón faríem un pas important i hi confio», va assegurar. La jornada, moderada pel cap de redacció de Diari de Girona, Jordi Roura, comptava amb la col·laboració dels patrocinadors Sportcat (Sports Medicine), Montepio Girona, la Secretaria General de l’Esport i l’Activitat Física de la Generalitat de Catalunya; i el suport de CaixaBank.
El cap del servei de Cardiologia de l’Hospital Josep Trueta de Girona i director del centre de Genètica Cardiovascular de l’IDIBGI, Josep Brugada, va ser l’encarregat d’obrir la jornada amb una conferència d’allò més entretinguda. «El gran problema que tenim és que les proves mèdiques arriben després de la primera mort», va dir en referència a totes aquelles cardiopaties congènites que molts cops no s’agafen a temps. Va posar l’exemple de la nedadora Dana Vollmer, «una esportista que pateix una malaltia hereditària al cor i prefereix morir abans que deixar de nedar perquè al darrere hi ha moltes medalles d’or i diners», com a cas que de cap manera s’ha de seguir. «Interessa descobrir si hi ha malalties associades amb la mort sobtada abans que sigui massa tard», va dir. Encara que l’anècdota més colpidora va ser la del pacient que li va assegurar el següent: «Haver tingut un infart és el millor que em pot haver passat perquè ara he pres consciència de com d’important és cuidar-se». Aquí s’hi inclouria el cas d’un fora de sèrie com Kilian Jornet: «Té un cor adaptat per fer esport i és una mica més gran que els altres per tenir més volum de sang, més gruixut per tenir més força i més lent. Gasta poc i és molt eficient».
Fer el que t’agrada amb alegria
L’altre plat fort de la jornada va ser l’entrevista a Míchel Sánchez. L’entrenador del Girona va deixar un munt de titulars des de quin pla d’alimentació -liderat pel nutricionista Sergi Mateo- segueix l’equip, les pressions que se senten quan tens èxit sent molt jove, anar al psicòleg o la gestió d’un vestidor per lluitar per grans reptes. «Quan vaig començar, era la mare qui s’encarregava dels menús del dia a dia. Ara hi ha un especialista que forma part de l’staff tècnic i controla la dieta de cada jugador amb les quantitats exactes que han de menjaren funció de la posició al camp, el rendiment... Cada quilo de més, el nota el jugador», va remarcar.
Míchel va recordar les «expectatives» que li van posar al damunt quan va debutar contra el Barça amb 18 anys amb el Rayo: «Era un noi de Vallecas, de família humil... Tothom em va posar el focus i van sorgir pors que no sabia afrontar perquè no tenia les eines. En l’actualitat, segueixo utilitzant el psicòleg i m’ajuda a guiar els 25 jugadors que dirigeixo perquè tots són diferents». Va fer servir els exemples d’Arnau Martínez i Ricard Artero. Amb 18 anys, els dos formen part de la plantilla però se’ls ha de tractar diferent. «L’Arnau és més veterà i se l’ha de marcar, mentre que en Ricard és més era com jo i li costa més expressar-se. Tot és vàlid. Es tracta de deixar anar la pressió per treure el teu màxim rendiment i fer el que t’agrada amb alegria i divertint-te».
Ambició i motivació a la taula
Abans de Míchel, la jornada havia inclòs una taula rodona amb diversos esportistes. Mar Suy, Clàudia Vilà, Èric Vila i Ramon Benito van ser els convidats al col·loqui per debatre com cuidar-se per millorar el rendiment esportiu. La nutrició i la salut mental van ser els principals factors que es van posar al damunt de la taula. Tots quatre van patir pressions en algun moment de la seva vida i tots coincidien amb Vila, que va debutar amb el Barça a l’ACB als 16 anys, sobre la importància de tenir ajuda piscològica perquè sinó «ningú et prepara per gestionar les emocions i conviure amb les novetats». Parlar amb un professional és l’única manera de mantenir l’ambició i la motivació.
De l’aspecte mental n’havia parlat abans David Sierra, consultor especialitzat en psicodinàmica de grups i desenvolupament d’equips d’alt rendiment, que en la seva ponència va explicar les conseqüències de la vulnerabilitat dels esportistes a partir del cas de la Judith, una noia de 20 anys que juga a voleibol i que va haver de gestionar una crisi de confiança que va derivar en cometre errades incomprensibles als partits sense cap esdeveniment significatiu al seu entorn. «Hem de treure’ns la fantasia que tindrem un rendiment permanent perquè som humans i estem limitats. No hi pot haver rendiment sostenible sense salut», va afirmar.
Les ponències mèdiques es van completar amb el doctor Jordi Surós, metge especialista en Medicina Esportiva, màster en Traumatoliga Esportiva i director i gerent d’Sportcat per descobrir com s’ho fan a l’elit per recuperar-se tan ràpid després de practicar esport d’alt rendiment. «Tant important és la prevenció com curar la lesió i després reincorporar-se de forma progressiva. S’ha de començar amb aquesta educació des de petits», va comentar.
A més, la doctora Montse Ribas, especialista en Medicina de l’Esport, va aclarir quins són els àmbits d’actuació d’un metge esportiu «a part de signar un certificat mèdic perquè els infants puguin competir». L’esport causa efectes sobre l’organisme i pot prevenir malalties. Se sap que «disminueix la incidència d’alguns càncers com el de còlon o el de mama». Per tant, cal practicar-lo «amb un pla d’entrenament que tingui la supervisió d’un professional» i «lluitar contra els mites: s’ha de ser jove, estar sa, portar roba estupenda i sense dolor no s’aconsegueixen millores
