La classificació de l’Spar Girona per a la final de la Lliga Femenina Endesa passa per un petit miracle dijous que ve a València. Ja no és pels 12 punts que caldrà remuntar a La Fonteta, que també, sinó més per la pobra imatge que va oferir ahir l’equip d’Alfred Julbe, perdut durant molts minuts i, en especial, en un darrer quart on les úniques cistelles en joc van ser les de Palau i Gardner. Un parcial de 7-14 en aquests darrers deu minuts va propulsar el València a Fontajau cap a una renda que complica, i molt, els objectius gironins (49-61).
El partit va ser lleig, molt lleig. Bloquejades, sense encert (1/16 triples en tot el partit) i perdudes, absolutament perdudes, sembla impossible pensar en la remuntada. No hi va haver encert exterior, ni en els tirs lliures (10/19) ni en el rebot (35-43). Només l’Uni va ser millor en pilotes perdudes (10/8). No és cap secret que l’Spar Girona ha tornat a arribar a final de temporada molt just de forces. Fa setmanes que no es veu l’equip fresc, i les assignatures pendents costa de recuperar-les. El tir exterior n’és segurament, la més evident, però també la davallada de Reisingerova o la falta de recursos ofensius. Es va veure un primer temps molt dolent, amb un Uni encallat ofensivament i superat en el rebot per un València que, paradoxalment, tampoc es trobava gens còmode. El 23-22 al descans després de dos tirs lliures convertits per Mendy i un tap de Palau sobre la botzina acreditaven que sobre la pista hi havia hagut més desencert que encert.
La cosa ja no va començar bé. El València, amb dos triples de Gulich i Allen, havia marxat molt aviat (4-12), i les gironines tenien penes i treballs per anotar i controlar el rebot, sobretot en defensa. Els quatre primers tirs lliures es van errar, el triple no entrava i fins i tot es fallaven penetracions en contracops en solitari com un de Mendy. Però tot i això el València no va trencar. Al contrari, es va embolicar també en un partit extremadament feixuc. Del 10-14 al final del primer quart es va passar, amb tres punts seguits de Reisingerova, al primer avantatge local (21-19) a tres minuts i mig del descans. Es van seguir fallant triples, es deixaven escapar rebots, però a pesar de tot, a la mitja part el pobríssim marcador donava un punt d’avantatge a les gironines (23-22).
La segona part va començar amb ritme i l’Uni va marxar de 5 (27-22) gràcies a un 4-0 entre Labuckiene i Gardner. L’únic triple de les locals, de Mendy (35-31) va encendre Fontajau, tot i que les visitants van replicar i van marxar de tres (37-40) amb un tir d’Allen des de 6.75 i una cistella de Gulich. Un altre triple, de Salvadores, va posar el 39-43 i ella mateixa el 42-47 i encara bo que va errar el tir addicional. Amb l’afició gironina molt empipada amb els àrbitres, es va tancar aquest tercer parcial cinc avall.
El naufragi es va consumar definitivament en els últims deu minuts. El València va marxar de 9 (42-51) amb bàsquets de Carrera i dos tirs lliures de Salvadores i el temps mort de Julbe no va servir per a res. Gardner, de tir lliure, va fer el primer punt de l’Uni, i Davis situava el 43-56 que encenia definitivament les alarmes. Guanyar el partit ja semblava una utopia, i era el moment d’intentar no prendre mal de veritat per arribar amb opcions de remuntada dijous a la Fonteta. Es va arribar a perdre de 16, i al final va ser de 12. Capgirar-ho és possible, però jugant com ahir, una utopia. És a les seves mans.
