Espanya ha debutat amb triomf en l'Eurocopa (4-1) davant una Finlàndia que l'ha fet dubtar al principi, però a la qual va acabar doblegant amb paciència i efectivitat en el joc aeri.

Considerat el quadre espanyol un dels grans favorits a la conquesta del títol, el seu debut s'esperava amb ànsia i es mirava amb lupa. Les expectatives, altes, han saltat pels aires al cap de cinquanta segons, quan Sällström ha capturat una passada llarga a esquena de les centrals i ha anotat mitjançant un tir creuat que ha tocat en un pal abans d'entrar.

De tots els guions possibles, segurament aquest era el més improbable i per això a Espanya li ha costat alguns minuts assimilar el revés. Han sigut compassos en els quals el domini de la possessió, una constant, no portava amb si claredat en els metres finals.

Bé entrant per banda o combinant a la vora de l'àrea, les de Jorge Vilda no aconseguien desmuntar a la sòlida defensa finlandesa. Únicament Leila, amb un centre-xut que ha tocat al travesser, ha amenaçat de veritat. Així les coses, la pilota parada va passar a convertir-se en una arma efectiva per a Espanya.

Cada servei de cantonada, sobretot els servits al primer pal, generava incertesa. I amb el novè, ha arribat el punt de l'empat gràcies a un cop de cap inapel·lable d'Irene Paredes a l'àrea petita.

L'empat ha suposat una empenta anímica per a la 'Roja', la confirmació que insistir pel camí que havia pres era la millor recepta per a l'èxit. A partir d'aquest moment s'ha vist un joc més coral, un equip alegre que a força d'insistir ha acabat posant-se per davant al marcador.

Ho ha fet a prop del descans quan Mapi León s'ha incorporat a zona de tres quarts i ha aixecat la mirada per a servir un lliurament mesurat al punt de penal que ha rematat per via aèria Aitana Bonmatí davant la resignació d'una portera que només ha pogut fer l'estàtua.

Si la primera acció de la meitat inicial havia suposat un cop, l'última ha servit de redempció per a les espanyoles. Caure i aixecar-se en honor a la lesionada Alexia Putellas, a qui li van dedicar aquesta segona diana i que veia el partit a la graderia amb una samarreta en honor a Virgínia Torrecillas, una altra de les grans absents en la cita.

Aconseguit el més difícil, la segona meitat semblava l'escenari ideal per a gaudir amb la millor versió d'Espanya. I no ha decebut el que s'ha vist malgrat la falta de gol, amb major presència ofensiva de les laterals i arribades des de segona línia.

Dins d'aquesta dinàmica, Ona Batlle ha gaudit d'un mà a mà que ha desviat bé Korpela. No ha estat l'única vegada en la qual va haver d'intervenir, ja que també es va exhibir per a desbaratar un cop de cap d'Aleixandri.

A Espanya li faltava, no obstant això, un gol més per a evitar esglais. I de nou va tornar a l'auxili la pilota aturada en servir Mapi León una falta lateral a la qual ha donat potència i direcció amb el cap Lucía García. Tres gols i tots per dalt, una mostra que no sols del joc arran de verd viu l'equip espanyol. Caldentey, de penal amb el temps complet, ha culminat la feina.

Exhibint la seva idea, en un dia en què els nervis inicials podien suposar un impediment per a això, Espanya es va estrenar amb victòria i va fer els deures abans d'enfrontar-se a la fase de grups a Alemanya i Dinamarca, que en principi li exigiran encara més.

Fitxa Tècnica

4 - Espanya: Paños; Batlle, Paredes, León, Leila (Sheila García, min.60); Guijarro, Guerrero (Aleixandri, min.60), Bonmatí (Athenea, min.78); Lucía García (Claudia Pina, min.85), Caldentey i Esther (Cardona, min.78).

1 - Finlàndia: Korpela; Hyyrynen (Kuikka, min.66), Westerlund, Pikkujämsä, Koivisto; Engman (Sainio, min.46), Summanen (Ahtinen, min.84), Alanen, Öling (Rantanen, min.86); Sällström i Franssi (Danielsson, min.84).

Gols: 0-1, min.1: Sällström. 1-1, min.25: Paredes. 2-1, min.44: Bonmatí. 3-1, min.75: Lucía García. 4-1, min.95: Caldentey, de penal.

Àrbitre: Kateryna Monzul (Ucrania). Ha amonestat per Espanya a Paredes (min.55) i por Finlàndia a Alanen (min.80).

Incidències: Partit corresponent al grup B de l'Eurocopa 2022 disputat a l'Stadium MK de Milton Keynes davant 16.819 espectadors.