S’ha fet esperar, però finalment la primera victòria ja és aquí. El Bàsquet Girona ha estrenat el comptador a l’ACB i per fer-ho ha necessitat disputar cinc partits. En els quatre primers, va sortir creu: Reial Madrid (88-94), Tenerife (76-67), Obradoiro (89-63) i Unicaja (59-73). La cara, per fi, arribava diumenge passat, amb el 71-77 a la pista del Betis. Una mica d’aire per als d’Aíto García Reneses, que ja no ho veuen tot tan negre. El Casademont Saragossa, l’únic orfe de triomfs, es queda per sota. I conjunts com el Baxi Manresa i el mateix Betis presenten el mateix balanç: 1-5. Ara bé, amb això ni de bon tros està tot fet. Hi ha feina per fer, molta. Agafar una inèrcia positiva només s’entén si s’encadenen bons resultats i això passa per sobreviure a un calendari sense miraments que no dona cap mena de treva.
Compte amb el proper mes que li espera al Bàsquet Girona, que s’haurà d’enfrontar, de manera consecutiva, a rivals que ocupen la part alta de la classificació. Els sis propers adversaris es troben entre els nou primers classificats, amb un balanç positiu tots ells i amb més punts anotats que no pas encaixats. Una bona prova de foc per comprovar quines són les sensacions al vestidor de Fontajau, després d’haver millorat la imatge i d’haver guanyat el primer partit de tota la temporada.
UCAM MÚRCIA (6È)
Aquest diumenge, a partir d’un quart de vuit del vespre, s’inaugura aquest tram amb l’enfrontament contra l’UCAM Múrcia. El conjunt entrenat per Sito Alonso és sempre un os dur de rosegar. L’ara sisè classificat de l’ACB ha guanyat tres partits i n’ha perdut dos. Només fa dues jornades, per exemple, va ser capaç d’imposar-se a la Font de Sant Lluís, pista del València. Enllaça dues victòries i compta, entre les seves amenaces, amb Thad McFadden. El nord-americà, tot un gat vell i amb àmplia experiència a Europa i també a Espanya, anota 16 punts per partit i és un dels màxims anotadors de la Lliga.
FC BARCELONA (1R)
Se superi o no aquest primer test que serveix per tancar l’octubre, el mes de novembre comença amb un dels plats forts. El diumenge dia 6, a partir de les cinc de la tarda, toca visitar el Palau Blaugrana. El Barça és l’actual líder de la competició, després de guanyar aquesta última jornada el Tenerife i pispar-li la primera plaça a la classificació. Són quatre triomfs consecutius els que acumula l’equip de Jasikevicius. Segona vegada que s’enfrontaran un i altre conjunt, després de veure’s les cares en una de les semifinals de la Lliga Catalana, a Tarragona, amb victòria barcelonista (88-77) ara fa un mes.
GRAN CANÀRIA (3R)
De moment, el sisè i després el primer. Això no s’acaba aquí, ni de bon tros. Superats UCAM i Barça, l’acció torna a Fontajau el 19 de novembre, a partir de tres quarts de nou de la nit. Torn per rebre la visita del Gran Canària, el tercer. Poca broma amb els de Jaka Lakovic, que van ser capaços d’inaugurar el curs guanyant el Barça i que només han perdut un partit. El seu balanç ho diu tot: 4-1. Presenten la segona millor defensa del campionat, amb 356 punts encaixats pels 350 que ha rebut el Lenovo Tenerife.
CAZOO BASKONIA (5È)
El novembre s’acaba visitant el Cazoo Baskonia a Vitòria. Un equip que abans d’ahir derrotava, i en el mateix escenari, el Reial Madrid, el vigent campió i un dels favorits a tot. Els de Joan Peñarroya són cinquens (3-2) i competeixen també a l’Eurolliga. Compten, per exemple, amb Tadas Sedekerskis, un jugador capaç de presentar uns registres notables en el tir exterior: un 62,5 per cent. Això sí, ha provat 8 llançaments i n’ha anotat 5. El Baskonia, però, va més enllà d’un nom propi. És un conjunt perillós i difícil de batre, sobretot a la seva pista.
BREOGÁN (9È)
D’aquest tram de calendari, sembla que la visita a Fontajau del Breogán (4 de desembre, a les 12:30 hores) sigui el test més assequible, però els de Lugo han començat amb força bon peu la competició. Són novens, amb un balanç positiu: 3 victòries i 2 derrotes. A fora el Breogán ja sap guanyar, perquè s’ha imposat per exemple a la pista de l’UCAM. De tots els rivals immediats, potser és el menys perillós. O el de menys renom. Ara bé, es manté en una bona classificació, després d’una arrencada positiva i amb el croat Veljko Mrsic, que d’entrenar en sap un niu i de guanyar títols també, com a capità de la nau.
VALÈNCIA BASKET (7È)
L’última estació d’aquesta particular aventura es presenta l’11 de desembre. Un altre partit amb majúscules. A partir de dos quarts d’una del migdia, al Bàsquet Girona li tocarà visitar el València Basket, un altre històric de la competició, que enguany també es juga les garrofes a l’Eurolliga i que enceta projecte, amb Àlex Mumbrú a la banqueta. L’inici del conjunt taronja ha sigut una mica convuls, però de mica en mica els resultats estan arribant. És setè, amb 3 triomfs i 2 desfetes i compta amb l’actual jugador més ben valorat de l’ACB: el cubà Jasiel Rivero. No és l’únic destacable, ni de bon tros. L’acompanyen Víctor Claver, Bojan Dubljevic, Klemen Prepelic, Xabi López-Arostegi o Jaime Pradilla, entre d’altres.
Escapar o no amb vida d’aquest tram de calendari potser encara no serà decisiu, perquè la Lliga no haurà arribat al seu equador, però sí que ajudarà a conèixer amb quin estat -sensacions, ànims i resultats- es presenta el Bàsquet Girona al tram final d’aquest 2022. Després de la primera alegria, la de diumenge a la pista del Betis, toca enfrontar-se a rivals d’entitat de manera consecutiva. Una bona manera de reivindicar-se, seguir mirant cap amunt i engreixar el comptador de victòries per lluitar per la permanència, el gran objectiu d’aquest curs.
